Avui fa quatre anys que em vaig posar a escriure per primer cop aquest
bloc que ha esdevingut una part de mi, una manera de viure en xarxa amb amics, coneguts i
saludats. En alguns casos he pogut reviure amistats que pel pas del
temps havíen quedat enterrades, en altres conèixer nova gent, noves i dees i noves formes de veure les coses, i en altres una forma de discrepar des del diàleg i el lliure pensament.
Gràcies a tots els amics i amigues que m'heu anat seguint i comentant el que escrivia i que heu fet que m'hi anés enganxant. Molta és la gent que fa un bloc pensant en que vol dir als altres, però quan portes 4 anys t'adones que a qui més ha servit aquest bloc és a tu mateix. Com a agenda, com a memòria, com a rastre imborrable del que has anat visquent i pensant. Una bitàcora d'allò que t'ha il·lusionat, decebut, preocupat, irritat... com un testimoni de la vida d'un mateix.
I finalment, el bloc en política és un exercici de transparència, de coherència i de diàleg. Menystingut per molts dels que diuen, des de la comoditat, que és un petit acte de vanitat. En tot cas és un acte de vanitat que té un risc, que és avaluable i que fer-lo seguit en el temps requereix un esforç, unes conviccions, una vocació de servei i una voluntat de diàleg. No val la pena ser una mica vanitós d'aquesta forma?
A continuació us poso un petit anàlisi del meu bloc:
Entrades més visitades en el que va d'aquest mes de gener:
Gràcies a tots els amics i amigues que m'heu anat seguint i comentant el que escrivia i que heu fet que m'hi anés enganxant. Molta és la gent que fa un bloc pensant en que vol dir als altres, però quan portes 4 anys t'adones que a qui més ha servit aquest bloc és a tu mateix. Com a agenda, com a memòria, com a rastre imborrable del que has anat visquent i pensant. Una bitàcora d'allò que t'ha il·lusionat, decebut, preocupat, irritat... com un testimoni de la vida d'un mateix.
I finalment, el bloc en política és un exercici de transparència, de coherència i de diàleg. Menystingut per molts dels que diuen, des de la comoditat, que és un petit acte de vanitat. En tot cas és un acte de vanitat que té un risc, que és avaluable i que fer-lo seguit en el temps requereix un esforç, unes conviccions, una vocació de servei i una voluntat de diàleg. No val la pena ser una mica vanitós d'aquesta forma?
A continuació us poso un petit anàlisi del meu bloc:
General
- Posts: 501
- Comentaris: 693
Visites a la portada:
- Des de l'inici: 150942 visites
- Primer Parlem-ne de 2010 (62 visites)
- Els Tres Reis d'Orient (59 visites)
- Sant Feliu de Codines Decideix! (52 visites)
- L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, en números vermells (23 visites)
- Al Personal Democracy Fòrum amb Joe Rospars analitzant la campanya d'Obama (20 visites)
- Felip Puig visita Sant Feliu i reivindica de nou la variant (20 visites)
- Impressions de New York (20 visites)
- El desequilibri territorial dels pressupostos. (17 visites)
- Lliçons de Brawn GP o quan només els ràpids sobreviuen (15 visites)
- Poema de Nadal (15 visites)
Entrades més visitades des de l'inici
- Blocs i política (2613 visites)
- Sant Feliu un poble amb dos campanars (1317 visites)
- Governant mentre Saturn devora el seu fill. (1064 visites)
- La república bananera de Pere Pladevall (1030 visites)
- ERC farà José Montilla President de la Generalitat. A la vostra consicència us pesi! (938 visites)
- Diada Nacional de Catalunya (917 visites)
- La vaga de l'Aeroport: incompetència per resoldre el problema, eficàcia per silenciar-lo (883 visites)
- Caetano veleoso diu que és català mentre Catalunya sembla tercermundista. (862 visites)
- Jo vull ser antisistema... com la Mayol (847 visites)
- Un altre perquè Montilla no. (844 visites)
