Faré tard, segur. Deixar aquestes coses per l'últim dia no és bo. Acabes comprant qualsevol cosa, i pagant una burrada per quatre xorrades inútils que l'endemà costaran la meitat...
Uf, el pàrquing ple, no arribo, ja no arribo, de ben segur que està de gom a gom i les caixeres cabrejades perquè els toca treballar.
Fins la mitja nit! Obert fins la mitja nit... Cabrejades, ja ho dic jo.
Però tot i el cabreig, et fan bona cara, et cobren molt amables i et feliciten les festes. Admirable.
Efectivament, de gom a gom. Tothom ho deixa per última hora, ses Majestats posant-s'hi la perruca, amb un peu al camell i l'altre a la carrossa tibada per un remolc d'última generació; i la gent encara estresada pels passadissos dels hipercores, carrefures, corteingleses i d'altres temples del consumisme.
Però com que no estic per gaires reflexions macrosociopolítques, sucumbo a la perentoria necessitat i a la urgència microeconòmica, i viso i reviso els línials adients i els prestatges oportuns... Tranquils que jo trigo poc, en una horeta m'ho ventilo... quatre cosetes de res que tampoc no tinc tanta famíla que regalar.
Ja està, això per a... xe, para el carro Manuela! Però com poden cobrar això per tan poca cosa? Bé, nova estratègia: mirar primer el preu... Ara si! ui! que barato... això per la nena, això pel nen, això per... No sé, massa baratu, a veure... coi! quina merd[...] no m'estranya que sigui tan baratu! Redéu! Córcholis y recórcholis! Ja porto aquí dues hores? I sense dinar, no arribo, no arribo...
Fins la mitja nit! Obert fins la mitja nit... Cabrejades, ja ho dic jo.
Però tot i el cabreig, et fan bona cara, et cobren molt amables i et feliciten les festes. Admirable.
Efectivament, de gom a gom. Tothom ho deixa per última hora, ses Majestats posant-s'hi la perruca, amb un peu al camell i l'altre a la carrossa tibada per un remolc d'última generació; i la gent encara estresada pels passadissos dels hipercores, carrefures, corteingleses i d'altres temples del consumisme.
Però com que no estic per gaires reflexions macrosociopolítques, sucumbo a la perentoria necessitat i a la urgència microeconòmica, i viso i reviso els línials adients i els prestatges oportuns... Tranquils que jo trigo poc, en una horeta m'ho ventilo... quatre cosetes de res que tampoc no tinc tanta famíla que regalar.
Ja està, això per a... xe, para el carro Manuela! Però com poden cobrar això per tan poca cosa? Bé, nova estratègia: mirar primer el preu... Ara si! ui! que barato... això per la nena, això pel nen, això per... No sé, massa baratu, a veure... coi! quina merd[...] no m'estranya que sigui tan baratu! Redéu! Córcholis y recórcholis! Ja porto aquí dues hores? I sense dinar, no arribo, no arribo...
Bé, per fi, la mama, el papa, el chache, la cuñá, el sobri, la sobri, apañaos! Ah, i piles! I el carrete de fotos (sí, dels antics, que passa?) i el paper d'embolicar de Disney... No, si no surto jo d'aquí ni pels reis de l'any que vé...
Uf,
i ara a l'autopista de nou, a recollir més regals a ca la mama per portar-los a cal chache...
No arribo... No arribo, quin estrès... La meitat dels carrers tallats,
la gent amuntegada una hora abans a les tanques, esperant... Però si la
cabalgata del meu poble era petita, familiar, íntima...!!! Que se
n'ha fet? Déu quina bogeria! Ah! Per fi! Mai m'havia alegrat tant sortir de Sanfer...
No! L'A2 col·lapsada. No arribo, ara sí
que no. Senyora, que diu a 120 el senyal! Que fa anant a 80? I ara el listillo! Que no veus xavalote que t'estic posant l'intermintent?!!! La via de servei? La R-2?
Ah, ja la veig, que a mi no em vindrà d'un peatge, acostumada als
catalans... Bé, justeta però potser hi arribo...
Ai, ja era hora! Adéu Madrid, diu el cartell. La primera sortida i ja hi sóc. Dios! Quina tranquil·litat... El poble
sembla buit... Alguns surten de casa amb una "pachorra"... són les
set i la gent sembla que no té pressa. Per això tant d'estrès? Encara
em va el cor a mil i aquí la gent tan "pancha"...
Tía Belén mira, un
elefante... y cuanta gente! Cuantas carrozas! Venga cariño, apaga la
tele que nos vamos a ver la Cabalgata. La de verdad? Sí, la de verdad.
Només una carrossa, que es fa de pregar. Tots els veïns de la Villa de Quer,
que no són gaires, esperant la carrossa que surt buida. Ses majestats
s'obren pas entre la gent i pugen darrere l'efigie entre capses plenes
de caramels, uns quants del poble caminen a pas lleuger acompanyant la
carrossa amb torxes a la mà.
I els nens corrent, i els grans
corrent, i la pluja de caramels intensa: tan viva i en
directe, que la de TeleMadrid ens sembla això, de mentida (com tot el
que diu la pública cadena).
La Carrossa més gran, la "Cabalgata" més petita. Potser la més autèntica. Final de trajecte, l'escola. Un belén unifamiliar
al gimnàs, acull als reis que reben sobre els genolls a tots els nens i nenes que
hi vulguin anar, hi ha joguines per tots. Crec que a la de
TeleMadrid, tot i els elefants, no hi donen regals, ja dic, cabalgata de ficció...
Per acabar la festa rogcón de reyes i
xocolata per tothom... L'any que vé potser ja no és podrà fer, ens diu un de l'Ajuntament. Hay muchos niños ya en el pueblo, más algunos que vienen de fuera... no podemos comprar pa todos...
Llàstima, la generalització de la festa i l'augment de població trencarà l'encant familiar i casolà, i d'aquí un temps la gent s'amuntegarà una hora abans rere les tanques, amb l'estrès reial d'un
dia irreal, les carrosses col·lapasaran els carrers i creuar la Villa
en cotxe (o a peu) serà una odissea en l'hora punta en la que ses
Majestats es posen ses reials perruques...
I jo republicana... manda güebs !!*!!
I jo republicana... manda güebs !!*!!
Només és una batalla perdura, encara podem recuperar la Bona Sort sense ingenuïtats.
Records al Quer Foradat i a Sant Ferran dels Fencs