A l'edició d'avui del Diari de Tarragona apareix publicat l'article que amb el títol d'aquest apunt hem subscrit Joan Anton Font, secretari general de l'Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Sabaté, oficial major de l'Ajuntament de Reus i jo mateix, secretari general d'aquesta darrera corporació, sobre els efectes que la Directiva de Serveis en el mercat interior europeu tindrà sobre les competències dels ens locals de Catalunya, i que reprodueixo a continuació.
El dia 28 de desembre de 2009 finalitza el termini per a la transposició de la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior, (coneguda de forma abreujada com a Directiva de Serveis). La Directiva de Serveis té per objecte apropar-se a l'efectivitat d'un autèntic mercat interior europeu mitjançant la superació dels obstacles legals i administratius, que ara com ara, posen topalls a la llibertat d'establiment dels prestadors i a la lliure circulació de serveis que garanteixen els articles 43 a 55 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, sempre que aquests obstacles no responguin a una necessitat imperiosa d'interès general o siguin necessaris per assolir aquestes finalitats. Igualment es proposa la supressió dels requisits discriminatoris o desproporcionats per a l'establiment i prestació de serveis.
El concepte de servei emprat per la Directiva és força ampli, s'entén com a tal qualsevol activitat econòmica (és a dir que s'ofereixi a canvi d'una contraprestació) de caràcter industrial, mercantil, o pròpia de les professions liberals (serveis d'arquitectura, enginyeria....). No obstant, cal tenir en compte que queden fora del seu àmbit d'aplicació: la liberalització de serveis d'interès econòmic general, la privatització de les entitats públiques que en són prestadores i la supressió dels monopolis i les ajudes públiques compatibles amb les normes de la competència.
En la transposició de la Directiva hi concórren diferents nivells competencials i hi han de participar des de l'Estat fins al més petit dels ens locals. Els principals reptes que la Directiva ens planteja són el qüestionament del sistema d'intervenció administrativa mitjançant llicència o autorització prèvia, la instauració general del règim de silenci administratiu positiu, reduint el silenci negatiu a supòsits excepcionals, i la simplificació administrativa i l'efectiva implantació de l'administració electrònica mitjançant les anomenades finestretes o punts de contacte únics.
Pel que fa estrictament als ens loclas, i més enllà de l'aplicació de les normes estatals i catalanes que transposen la Directiva, que tot just han estat aprovades aquests darrers dies pel Congrés dels Diputats i pel Parlament de Catalunya, caldrà que algunes de les nostres ordenances i reglaments siguin analitzats d'acord amb els principis de l'esmentada normativa i modificats si s'escau. Els àmbits que es poden veure afectats van des de les activitats en els espais públics als serveis funeraris, passant pels mercats, el medi ambient o l'urbanisme. En tots aquests àmbits els ens locals hauran d'eliminar de les seves ordenances o reglaments aquells requisits que es puguin considerar discriminatoris o desproporcionats per a l'establiment o prestació de serveis per part d'empreses o professionals, com ara aquells que puguin limitar-los en funció de la nacionalitat o la residència, l'exercici previ o l'antiguitat en el mateix o la capacitat econòmica de l'empresa o professional.
Pel que fa a l'establiment de les finestretes o punts de contacte únics la Directiva de Serveis imposa a totes les autoritats dels estats membres, entre elles les locals, que disposin d'una guixeta virtual on les empreses i professionals puguin adreçar-se per tal d'informar-se i poder realitzar, electrònicament i sense haver-se de desplaçar, tots els tràmits necessaris per obrir un establiment o prestar un determinat servei. Els reptes que planteja aquesta transposició no són pas petits, la seva aplicació ha de representar un pas important en l'eficàcia i modernització de l'ectivitat administrativa, i requerirà un esforç per a la nostra administració local. No obstant, com sempre acostuma a passar, la local és la ventafocs de les administracions i ni la de l'Estat ni la de la Generalitat han informat ni cooperat com hauria estat desitjable amb els ens locals en aquesta matèria. La majoria dels municipis del nostre país, també en general els d'arreu de l'Estat, són municipis mitjans i petits que no tenen ni la capacitat tècnica ni econòmica per afrontar en solitari aquest procés, que en uns casos simplement desconeixen i en altres veuen com una cosa llunyana o inabastable.
