Ramon Erra |
dijous, 7 de gener de 2010 | 11:22h
Tinc moltes fixacions, però en tinc dues que fa anys que em duren: Chicago i Bòsnia. Per això m'interessa l'obra de l'escriptor bosnià afincat a Chicago (Xicago, recomanava que escrivíssim mestre Coromines) Aleksandar Hemon. Per això i per les seves qualitats com a narrador: Hemon és com si barregessis la manera d'explicar històries tradicional a les eternes sobretaules bosnianes (fent servir aquell punt d'exageració) amb el dirty realism americà...Per això estic content amb l'aparició d'aquest nou llibre seu: THE LAZARUS PROJECT. De moment ha sortit en castellà amb el títol de El proyecto Lázaro, traduit per Rita da Costa i publicat per l'editorial italiana Duomo. Aquesta novel.la és una festa. Com acostuma a fer Hemon (un autor que no em fa res dir que és de la meva generació; va néixer dos anys abans que un servidor), també en el seu darrer llibre es mou pels complicats viaranys de l'autoficció: un escriptor bosnià afincat a Chicago investiga -per a fer-ne una novel.la- uns fets ocorreguts en el context de les lluites anarquistes a la mateixa ciutat de Chicago el 1908. De rerefons biogràfic del protagonista/escriptor hi ha el record de les guerres dels Balcans, que va haver de viure lluny, i unes ganes de presentar aquestes guerres d'una manera molt més absurda encara, més descarnada i més distant del que ja eren en realitat i de com ell les va percebre: a vegades no saps si riure o plorar davant un fet horripilant que et descriu, però saps que és horripilant. També parla de la relació que té amb la seva dona americana i amb la catòlica família d'ella. Però per mi, el més interessant, i de bons tros, és el viatge que fa el protagonista a l'Europa de l'Est amb un amic seu d'abans de la guerra, un fotògraf vividor i sense manies, tot en el més pur estil road movie. En fi, un llibre recomanable...de moment (vaig per la meitat). Ja veurem com evoluciona.
En fi, tantes persones no poden estar equivocades, haurem de llegir al sr. Hemon.