Avui, dia de Reis, es veu que un diari que es llegeix força al país veí ha publicat un article titulat "El problema español". El signava Juan-José López Burniol. Sembla que aquest senyor entona allò del "vostès tenen un problema", però no fa com el president Maragall, per al qual el problema era el 3 %; ni fa com un servidor, que veia que el problema és el PSC (ara PSOE-C). Per a López Burniol el problema és "el encaje de Cataluña en la España democrática". Coi!, penso jo. Aquests som nosaltres! I diu que som un problema? A veure, a veure què diuen els veïns...
Doncs efectivament sembla ser que aquest senyor els adverteix que PSOE i PP haurien de fer un gran pacte per reformar la constitució espanyola. Per fer-la més federal. Fa temps que visc per aquí i no he sentit mai que els veïns parlessin de federalisme; més aviat es retreuen els uns als altres que sempre han donat massa poder, que han descentralitzat massa l'estat, que "España se rompe" i tot això, però si aquest senyor ho diu...
Si el Sr. López Burniol em sentís potser correria a dir-me:
-No, si ho dic per tu, perquè crec que és l'única manera que hi hagi pau al bloc de veïns on ens ha tocat viure, perquè en el fons crec que tens raó, que el que dius és just i que..."
-Jo? M'està dient que aquest problema que tenen els espanyols té a veure amb mi? A mi no m'hi emboliqui, escolti... Jo no sóc ningú per anar a dir als altres com s'han d'organitzar la vida. Que facin el que vulguin.
-Com? Però vostè no havia plantejat que calia fer reformes al bloc i havia fet una proposta de...
-Sí, i tant! Però d'això ja en fa més de quatre anys i els veïns aquests no em van voler fer cas. Fins i tot n'hi havia que se me'n fotien a la cara. En recordo un que era fuster i que em va dir no sé què d'un ribot... Res, que jo ja m'he buscat la vida i abans no acabi l'any estaré vivint fora d'aquí. Que si vol anar donant consells als altres, faci, faci, però que per mi no pateixi que jo faré el que em convingui al marge del que decideixin aquests veïns.
I és que "el problema español" tenia data de caducitat. Massa tard per intentar resoldre'l i creure que ens hi avindrem. Adéu, Espanya.
Si el Sr. López Burniol em sentís potser correria a dir-me:
-No, si ho dic per tu, perquè crec que és l'única manera que hi hagi pau al bloc de veïns on ens ha tocat viure, perquè en el fons crec que tens raó, que el que dius és just i que..."
-Jo? M'està dient que aquest problema que tenen els espanyols té a veure amb mi? A mi no m'hi emboliqui, escolti... Jo no sóc ningú per anar a dir als altres com s'han d'organitzar la vida. Que facin el que vulguin.
-Com? Però vostè no havia plantejat que calia fer reformes al bloc i havia fet una proposta de...
-Sí, i tant! Però d'això ja en fa més de quatre anys i els veïns aquests no em van voler fer cas. Fins i tot n'hi havia que se me'n fotien a la cara. En recordo un que era fuster i que em va dir no sé què d'un ribot... Res, que jo ja m'he buscat la vida i abans no acabi l'any estaré vivint fora d'aquí. Que si vol anar donant consells als altres, faci, faci, però que per mi no pateixi que jo faré el que em convingui al marge del que decideixin aquests veïns.
I és que "el problema español" tenia data de caducitat. Massa tard per intentar resoldre'l i creure que ens hi avindrem. Adéu, Espanya.
Només volia fer-te pressent que gràcies a uns que diuen que son "independentistes", aquest P$C okupa totes les institucions politiques de Catalunya.
Molt bon apunt.