Hola a tothom! Primer de tot, molt bona entrada d'any, que fins a dia d'avui encara no ho havíem comentat! Volíem explicar-vos que estem nominats als Premis Enderrock d'aquest 2010, a la categoria de cançó d'autor, amb el nostre tercer disc, que sortirà d'aquí a ben pocs dies!
Per
votar, heu d'omplir un formulari senzill i escollir el grup i el disc
que més us agradi. Per tal de poder realitzar les votacions, us heu de
dirigir a aquest lloc web: http://www.enderrock.cat/premis
Gràcies per la vostra ajuda! Una abraçada! :) [Myspace] Escolteu les noves cançons de La mà dels qui t'esperen! Aquí
Totes molt boniques les lletres de les teves cançons. Totes a favor de la llibertat, la justícia, la democràcia sense màscara com dius tu... I la teva veu és clara i entenedora; no com la "d'altres" que ni amb els meus cabells apartats de les orelles "enganxades" al cassette tenien treballs per entendre les mitges paraules o xiuxiuejos. Però hi trobo a faltar el crit clar i concís d'independència, per a tots els pobles oprimits, començant pel nostre. I aquest crit també te'l trobo a faltar als concerts... Téns por, oi ? La teva veu "tancada a dins..." a un parell de cançons m'ho diu... Miro de posar-me al teu lloc. Jo també tinc por. També sóc filla d'una generació encara més covarda o poruga que la teva. Tots tenim massa por , encara ! Els que esteu més amunt, hauríeu de seguir el crit dèbil dels que estem més avall, i no només dues vegades a l'any... Així, el gran crit d'independència es feria SENTIR i entre tots aprendríem a perdre la por !
De la música no sabria què dir-te... No hi ha música bona, ni dolenta, com sí n'hi han de paraules. Que ens sigui agradable o desagradable als sentits, va a gustos... El que sí m'agrada dir-te, casi per necessitat... Trobo que de totes les teves cançons, "La petita rambla del Poble Sec" és on fas sentir més tota la plenitut i resplandor de la teva veu. I ben absent de monotonía. La veu d'un enamorat ;-)
I, si em permets una última pregunta:
Cesk, en cas que, un músic com en Lluís Llach (per posar un exemple) estés disposat a oferir-te la seva experiència musical, decididament al servei de les teves lletres perquè dringuin en precisió oportuna; estaries disposat a acceptar-la sense perdre el teu estil musical ?
Crec que vas errada, quan parles del crit d'independència. D'una forma o altre, hi apareix en aquest nou treball. El problema és que no m'interessa ser explícit. I, als concerts, d'una o altra manera també hi apareix. Només farà falta que vinguis el dia 15 a L'Auditori :) Al disc hi parlo, principalment, de problemes socials. Que són, precisament, aquells que ens esclavitzen nacionalment.
Respecte l'última pregunta, dir-te que no. Ni m'interessa ni em vindria de gust. Tinc la sort de poder aprendre constantment de la gent que m'envolta. I són aquestes persones les que aporten la riquesa i diversitat a la manera de pensar i de veure la vida i el món :)
I si no t'interessa ser explícit, per què dius que és un problema?
Què és per a tu el triomf? I, segons tu, què ha de triomfar a part del que et ve de gust?
Referent a que en Llach es posi al teu abast i tu al seu, dius això:
"Ni m'interessa ni em vindria de gust."
Per què no t'interessa? I com ho saps que en un futur no et vindrà de gust? Creus que si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no arrisques en la vida? I també creus que et pots decebre a tu mateix? I creus que fóra un ultratge a la teva "virilitat", poso per cas? Si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no series capaç d'assaborir la lluita per la independència de Catalunya, si és pel que de debò lluites tu i lluita ell?
"Tinc la sort de poder aprendre constantment de la gent que m'envolta."
I per aprendre de la gent que t'envolta, abans et desaprens o bé creus que aquest gest a tu no et cal? La teva resposta agraïda només és per la gent que t'envolta; només així té sentit el teu esforç?
En Llach té una cançó que parla de la tendresa, i en un fragment diu això: "Ah!, si no fos per la tendresa que espera..."
El nom del teu blog és aquest:
"qui sap si la tendresa".
Pots explicar què entens tu per aquesta expressió? I d'on va sortir? I on va? I fins on arriba? Té alguna relació amb la cançó d'en Llach?
"Al disc hi parlo, principalment, de problemes socials.
Que són, precisament, aquells que ens esclavitzen nacionalment."
Això depèn! Tu, Cesk, potser descrius una circumstància afegida, però no pas determinant. Les afirmacions absolutes em semblen irracionals. I això no vol pas dir que jo no les faci, eh! Però també és cert que per aquesta raó el dubte sempre el veig com un estel lluminós!
I jo no situo la meva identitat on la situes tu, ni molt menys! Tot i que jo em construeixo gràcies al contacte PROFUND amb els altres, també. Sóc, doncs, un animal polític o si t'agrada més social com deia Marx. Però no només sóc això, també sóc un animal que espera, encara que no pas a CANVI d'AMOR o a canvi d'un interès per quelcom, sinó que espero per AMOR. I per AMOR, TOT!
I no només espero els que m'envolten i que pensen com penso jo, sinó que espero la força de tot un poble dempeus. Amb les seves diferències, si vols, però treballant i lluitant per ESTIMAR DE DEBÓ una mateixa causa: la independència de Catalunya! Perquè no només sóc un animal que espera, sinó que també sóc un animal que es va fent gràcies a l'experiència dels seus vells. I ells mai no em són un mal a evitar si estimen la llibertat.
Dius que el disc es diu la mà dels qui t'esperen, i al Llach no l'espereu pas? I t'ho pregunto sense saber què opina de la feina que fas com a treballador per la cultura d'aquesta nostra terra. Ignoro fins i tot si teniu cap relació social.
I la teva veu és clara i entenedora; no com la "d'altres" que ni amb els meus cabells apartats de les orelles "enganxades" al cassette tenien treballs per entendre les mitges paraules o xiuxiuejos.
Però hi trobo a faltar el crit clar i concís d'independència, per a tots els pobles oprimits, començant pel nostre. I aquest crit també te'l trobo a faltar als concerts...
Téns por, oi ? La teva veu "tancada a dins..." a un parell de cançons m'ho diu...
Miro de posar-me al teu lloc. Jo també tinc por. També sóc filla d'una generació encara més covarda o poruga que la teva.
Tots tenim massa por , encara !
Els que esteu més amunt, hauríeu de seguir el crit dèbil dels que estem més avall, i no només dues vegades a l'any... Així, el gran crit d'independència es feria SENTIR i entre tots aprendríem a perdre la por !
De la música no sabria què dir-te... No hi ha música bona, ni dolenta, com sí n'hi han de paraules. Que ens sigui agradable o desagradable als sentits, va a gustos...
El que sí m'agrada dir-te, casi per necessitat... Trobo que de totes les teves cançons, "La petita rambla del Poble Sec" és on fas sentir més tota la plenitut i resplandor de la teva veu. I ben absent de monotonía.
La veu d'un enamorat ;-)
I, si em permets una última pregunta:
Cesk, en cas que, un músic com en Lluís Llach (per posar un exemple) estés disposat a oferir-te la seva experiència musical, decididament al servei de les teves lletres perquè dringuin en precisió oportuna; estaries disposat a acceptar-la sense perdre el teu estil musical ?
Crec que vas errada, quan parles del crit d'independència. D'una forma o altre, hi apareix en aquest nou treball. El problema és que no m'interessa ser explícit. I, als concerts, d'una o altra manera també hi apareix. Només farà falta que vinguis el dia 15 a L'Auditori :) Al disc hi parlo, principalment, de problemes socials. Que són, precisament, aquells que ens esclavitzen nacionalment.
Respecte l'última pregunta, dir-te que no. Ni m'interessa ni em vindria de gust. Tinc la sort de poder aprendre constantment de la gent que m'envolta. I són aquestes persones les que aporten la riquesa i diversitat a la manera de pensar i de veure la vida i el món :)
"El problema és que no m'interessa ser explícit."
Per què no t'interessa ser explícit?
I si no t'interessa ser explícit, per què dius que és un problema?
Què és per a tu el triomf? I, segons tu, què ha de triomfar a part del
que et ve de gust?
Referent a que en Llach es posi al teu abast i tu al seu, dius això:
"Ni m'interessa ni em vindria de gust."
Per què no t'interessa? I com ho saps que en un futur no et vindrà de gust?
Creus que si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no arrisques en la vida?
I també creus que et pots decebre a tu mateix? I creus que fóra un ultratge a la teva "virilitat", poso per cas?
Si t'acompanya en Llach, musicalment parlant, no series capaç d'assaborir
la lluita per la independència de Catalunya, si és pel que de debò lluites tu i lluita ell?
"Tinc la sort de poder aprendre constantment de la gent que m'envolta."
I per aprendre de la gent que t'envolta, abans et desaprens o bé creus
que aquest gest a tu no et cal? La teva resposta agraïda només és
per la gent que t'envolta; només així té sentit el teu esforç?
En Llach té una cançó que parla de la tendresa, i en un fragment diu això:
"Ah!, si no fos per la tendresa que espera..."
El nom del teu blog és aquest:
"qui sap si la tendresa".
Pots explicar què entens tu per aquesta expressió?
I d'on va sortir? I on va? I fins on arriba? Té alguna
relació amb la cançó d'en Llach?
"Al disc hi parlo, principalment, de problemes socials.
Que són, precisament, aquells que ens esclavitzen nacionalment."
Això depèn! Tu, Cesk, potser descrius una circumstància afegida,
però no pas determinant. Les afirmacions absolutes em semblen irracionals.
I això no vol pas dir que jo no les faci, eh!
Però també és cert que per aquesta raó el dubte sempre el veig
com un estel lluminós!
I jo no situo la meva identitat on la situes tu, ni molt menys! Tot i que jo em
construeixo gràcies al contacte PROFUND amb els altres, també.
Sóc, doncs, un animal polític o si t'agrada més social com deia Marx.
Però no només sóc això, també sóc un animal que espera, encara que
no pas a CANVI d'AMOR o a canvi d'un interès per quelcom,
sinó que espero per AMOR. I per AMOR, TOT!
I no només espero els que m'envolten i que pensen com penso jo,
sinó que espero la força de tot un poble dempeus.
Amb les seves diferències, si vols, però treballant i lluitant per
ESTIMAR DE DEBÓ una mateixa causa: la independència de Catalunya!
Perquè no només sóc un animal que espera, sinó que també
sóc un animal que es va fent gràcies a l'experiència dels
seus vells. I ells mai no em són un mal a evitar si estimen la llibertat.
Dius que el disc es diu la mà dels qui t'esperen, i al Llach no l'espereu pas?
I t'ho pregunto sense saber què opina de la feina que fas com a treballador per la cultura d'aquesta nostra terra. Ignoro fins i tot si teniu cap relació social.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Gràcies i Bon any nou!!!