(..) s’ha publicitat com l’enèsima revolució del cine, el futur en matèria audiovisual. És possible que així sigui en alguns aspectes tecnològics i d’ordre plàstic, com la precisió del sistema 3D o la capacitat envoltant de la imatge digital, però no així en el calibre argumental o en certa lletjor de la seva posada en escena: "Avatar" va d’un extrem a un altre, és un film molt bell i alhora també molt "hortera" (De la bellesa a l'horterada. Quim Casas, El Periódico)
L'excés de promeses amb què s'ha publicitat i el mal ús que n'ha fet certa premsa ha creat un horitzó d'expectatives excessivament elevat que resulta contraproduent, i converteixen "Avatar" en una obra fallida. No és una pel·lícula mal feta. L'espectacle funciona i hi ha algunes idees brillants en el seu interior. La pel·lícula, però, fracassa perquè incompleix les seves promeses (Promeses incomplides. Àngel Quintana, El Punt)
(..) ni el digital ni el 3-D varien gens ni mica la posada en escena, que no aprofita les possibilitats de l’invent per tal de jugar amb les pespectives o la profunditat de camp. Al contrari del que pretenien els seus creadors, "Avatar" és una pel·lícula sense sorpreses ni relleus, de la qual únicament es pot destacar la seva voluntat omnívora (Tot i res. Carlos Losilla, Avui)
La transformació del cos humà en un cos virtual ha estat un dels grans reptes del disseny d’un nou concepte de superproducció que necessita de les eines digitals per fer front a un renaixement del cinema d’atraccions que esclati en les retines de l’espectador com crispetes salades al cim del paladar. Fins a "Avatar" (..) els 'blockbusters' tenien problemes per camuflar l’artificiositat dels cossos virtuals, incapaços de moure’s, gesticular o expressar emocions d’una manera que semblés natural o realista. L’astut Cameron ha resolt la quadratura del cercle (..) La maniobra té la seva trampa, perquè, en definitiva, el que s’anunciava com el futur del cinema, com el lifting que el 3D necessitava per transformar-se en indiscutible espectacle de consum popular, és una pel·lícula d’animació amb apunts d’imatge real que combina totes les tècniques imaginables per crear un món des de zero, que és, al mateix temps, refinat i hortera (Avatar. Sergi Sánchez, Time Out Barcelona)
James Cameron: "Havíem de demostrar a la Fox que els espectadors quedarien entusiasmats amb el que veurien a la pantalla i que l’alt cost de la pel·lícula estava justificat. Amb la meva nova càmera digital hem pogut captar els moviment dels actors, les seves expressions facials, el moviments dels ulls i de les mans, i ho hem transmès als ordinadors. Això ens ha permès que els personatges generats per ordinador interactuïn amb actors reals en una interpretació real" (James Cameron: «Fer ‘Avatar’ va ser llançar-se al buit». Paz Mata. El Periódico)
Sam Worthington: "Vaig fer una prova a Austràlia. No sabia per a què era. Van ser com dos minuts i la meva actitud era una mica: "A la merda amb tot això. Per què voleu que ho faci?". Vaig mostrar-me rebel mentre fèiem la prova de càsting. Dues setmanes després em truquen i em demanen si vull conèixer James Cameron i jo els dic: "Per a què dimonis seria?". I em diuen que la prova de càsting que havia fet era per a ell. Li vaig preguntar a Jim on m'havia vist treballar i si havia vist la meva feina dels darrers deu anys a Austràlia i em va dir que no. Aleshores li vaig demanar què havia vist en mi. I em va dir que van ser els dos minuts de la prova, que hi havia quelcom que brillava als meus ulls" ( "Interpretar amb captura de moviment és realment alliberador". Patrícia Puentes, Avui)
Fitxes i enllaços informatius, de les pel·lícules amb article en aquest bloc, a partir del 29.08.2008. I enllaç amb els articles d'aquest bloc sobre la pel·lícula.
Precious; Una educació; Nine; Als núvols; La cinta blanca; Això... és complicat!; Avatar; Cel·la 211; L'imaginari del doctor Parnassus; Àgora; El secret dels seus ulls
... i més
