jpinyol |
dimecres, 6 de gener de 2010 | 01:05h
En el seu número 173 de desembre de 2009 la prestigiosa revista cultural editada a Sabadell, QUADERN de les idees, les arts i les lletres, que treu a la llum la Fundació Ars, acaba de publicar-me, en cinc pàgines acompanyades de fotografies del riu Ebre al seu pas per Tortosa i de la jove i més que prometedora narradora Cinta Arasa, un article dedicat a la seva novel·la Arran de l'Ebre (Aeditors, 2009). En ell repasso els principals trets d'una novel·la que vaig tenir ocasió de presentar el passat 20 de novembre a la Biblioteca Central d'Igualada i que em sembla molt significativa d'un estil narratiu, el de Cinta Arasa, que de ben segur que es farà sentir en el panorama de les lletres catalanes.- Més que res perquè arriba amb una inusitada força i una originalitat realment notable, tant pel que fa al fons com a la forma. Llegiu-la, assaboriu-la amb tots els sentits i ja em direu!
A banda de presentar l'autora, analitzo alguns aspectes generals del llibre en aquesta línia : " El 20 de novembre de 1975 la Dolors Espuny Fabregat, un dels personatges centrals de la novel•la, es banya al riu Ebre, al seu pas per Tortosa d’amagat de tothom mentre arreu del país la notícia de la mort física del dictador corre igual de ràpida que l’escuma de les ampolles de cava que s’obren en moltes cases. He dit física perquè –tots ho sabem- per a segons què la seva herència encara és ben viva. La mort del dictador Franco (amb tot el que va suposar en aquells moments) i el riu Ebre són, doncs, dos eixos constants d’una novel•la ambientada en una terra marcada per una geografia i per una història que van íntimament lligades. No és que Arran de l’Ebre comenci en aquest punt (perquè aquest episodi es troba al mig de la trama), però resulta altament significatiu per endinsar-nos a l’obra. Es tracta d’una història novel•lada que parteix de la fraticida guerra civil. De les causes que la van provocar i, sobretot, de les conseqüències que se’n van derivar, a gran escala per al país i a milers de petites escales en totes i cadascuna de les persones que la van patir i en els seus descendents directes, els quals reben una herència de pors, d’odis continguts, de recels i d’un país empobrit materialment i també d’esperit".
Tot seguit abordo el tema de les guerres menudes de cadascun dels personatges, que en el llibre de la Cinta adquireixen una entitat pròpia, analitzo l'acurat reflex que el riu Ebre té dins l'obra, les relacions estretes entre la vida i la literatura que tenen lloc a Arran de l'Ebre, faig referència directa al personatge de la Lola -cabdal per endinsar-se en el grau de sensibilitat que mostra l'autora vers la nostra memòria històrica col·lectiva-, i acabo tractant alguns aspectes d'aquest estil tan personal de la Cinta.
I així acabo : "Una novel•la que recomano d’allò més pel que té de valenta a l’hora d’encarar narrativament molts fets silenciats fins fa quatre dies i que ara, la generació dels néts els afronta de manera decidida sense la imposició dels guanyadors ni del silenci general cobert de por que han predominat en moltes persones durant dècades. Una novel•la que esdevé el millor tribut per a tots aquells i totes aquelles que sucumbiren injustament en el camí cap a la llibertat".
Si voleu tenir l'article complet i tots els continguts de la revista de desembre, inclòs l'article que la Magda -la meva parella i mare del meu fill Bernat- dedica a la novel·la "Laura a la ciutat dels sants", de Miquel Llor (dins la seva secció "El racó dels llibres oblidats", podeu adquirir la revista a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de sant Pere, 3 de Barcelona) o demanar-la a través de l'adreça electròniva info@fundacioars.org o del telèfon 937259427.
I si voleu més informació sobre l'autora -a la imatge en una presentació literària a Barcelona- , continueu llegint...
Nascuda a Tortosa l’any 1978, Cinta Arasa és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració (Universitat Autònoma de Barcelona, 2000). Treballa a l’administració pública en l’àmbit de les relacions internacionals.
A nivell literari ha publicat tant narrativa com poesia en reculls d’obra d’autors diversos i, en solitari, el llibre per a infants On és el Sol, Cucafera? (Aeditors 2007) i la novel•la Arran de l’Ebre (Aeditors, juny 2009).
L’any 2004 va guanyar el premi de narrativa breu Joan Cid i Mulet amb el relat Quan Bakunin ens parlava a cau d’orella (Colors de Violeta) i el de La Font del Ferro de Tona, també de narrativa breu, amb Pols de Marbre. L’any 2006 va aconseguir l’accèssit del premi de narrativa infantil “Vet aquí un gat” de Montcada i Reixach amb el conte Zeineb, la primera enxaneta.
Ha estat membre i ha presidit l’AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana). Actualment forma part de l’AELC.
A nivell literari ha publicat tant narrativa com poesia en reculls d’obra d’autors diversos i, en solitari, el llibre per a infants On és el Sol, Cucafera? (Aeditors 2007) i la novel•la Arran de l’Ebre (Aeditors, juny 2009).
L’any 2004 va guanyar el premi de narrativa breu Joan Cid i Mulet amb el relat Quan Bakunin ens parlava a cau d’orella (Colors de Violeta) i el de La Font del Ferro de Tona, també de narrativa breu, amb Pols de Marbre. L’any 2006 va aconseguir l’accèssit del premi de narrativa infantil “Vet aquí un gat” de Montcada i Reixach amb el conte Zeineb, la primera enxaneta.
Ha estat membre i ha presidit l’AJELC (Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana). Actualment forma part de l’AELC.
La novel.la de la Cinta és una història que a poc a poc et va captivant, molt recomanable. L'animo a continuar escrivint, estic ben segura que ho farà.Ella no escriu sinó que és escriptora.
A més col.labora en tot allò que pot i que té com a finalitat promoure qualsevol literatura, sobretot la de casa nostra.
Bon any a tots!