Per si a algú li abelleix el comboi, aquest divendres, 8 de gener, el Club de Lectura "La Garrofera" de l'Alcúdia de Crespins m'ha convidat a fer una tertúlia sobre el llibre Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts. Serà a les 19'00 h., a l'Escola d'Adults (parc d'Ausiàs March, davant de la Casa de Cultura).
Efectivament va ser tot un èxit. Toni és un conversador excel·lent, dóna gust escoltar-lo quasi tant com llegir-lo, té una memòria prodigiosa per recordar-ho tot, paraules, fets, històries, autors. La veritat és que sen's va fer curt i tot, i com ens passa amb els seus llibres, ens vam quedar amb ganes de més. A veure si es fa l'ànim i reprèn el tema, perquè per molt que ell diga, "tots ressusciten manco el meu Cento..."
Senyor Cucarella, estic segur que serà tot un èxit. Es tracta d'un llibre dels seus que més m'han agradat. És un llibre preciós i molt ben escrit. El registre lingüístic que hi utilitzeu dignifica el català de les comarques valencianes. Les vostres solucions lingüístiques, ben aprofitables per a la literatura, fan molt de goig en llegir-les.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Desitjo que et vagi molt bé el club de lectura!
Una abraçada.