Conte de Nadal per a decebuts
RAFAEL ARGULLOL
02/01/2010
Si
algú de vostés es troba entre els decebuts per l’esdevingut en la Cimera sobre
el Clima de Copenhaguen, els recomane la lectura del relat de Jean Giono El hombre
que plantava árboles, acabat de traduir entre nosaltres (al castellà, al català també?). Abans de res per raons d’higiene mental: després
de tants dies de xerrameca, de demagògia de tots colors, de promeses altisonants i discursos buits,
després de tant soroll propagat a través del món pels ensordidors altaveus de
la comunicació s’agraeix la història d’un home que lliurement s’ha envoltat de
tant silenci que ni tan sols té necessitat de parlar. Un antídot front a la cridòria.
La noticia en altres webs
En el relat de Jean Giono, un
pastor solitari planta roures.
Però,
a més, Elzéard Bouffier, protagonista de la narració, sembla saber més sobre la
naturalesa que cap dels reunits en Copenhaguen. Té una familiaritat entranyable
amb ella, alguna cosa que li permet avançar pel camí just sense recórrer a
declaració pragmàtica alguna, sense funcionaris o experts, que és un home refractari
a les grans paraules -de fet és un home de molt poques paraules-; com a contrapartida,
està posseït d’una energia meravellosa en el moment de dedicar-se a la passió
de la seua vida: plantar arbres. En el breu relat, Jean Giono retrata al seu
personatge al llarg de 37 anys, de 1910 a 1947. En aquest temps Elzéard
Bouffier no abandona mai el seu reducte de terra provençal, juntament als
Contraforts del Mont Ventoux, una terra dura i aspra. Bouffier, un pastor
solitari que frega la seixantena, planta roures. Enterra centenars de milers d’aglans,
seleccionades un a un, amb l’esperança de que cresca un petit bosc. Després, en
la lleu humitat de la vall, s’atreveix amb els bedolls. Planta arbres sense
descans mentre s’abaten sobre Europa dues guerres. La destrucció regna per totes
bandes, però l’ancià pastor, immutable, prossegueix amb la seua tasca i el petit
bosc, convertit ja en un bosc gran i generós, s’erigeix en una invitació a la
vida, un regal als supervivents.
El
que hem dit: un conte de Nadal per a consolar als decebuts.
