Des de Pardines, dissabte de bon matí, vam enfilar una ruta de valls gebrades i blanquinoses, fins a Olot, on el paisatge garrotxí, molt més verd i lluminós, ens va amarar. Vam sortir a zero graus dels 1.250 metres, però en baixar fins al clot de Ribes ja estàvem a -4 graus i així vam continuar per l'estreta vall del Freser fins a Ripoll. En desviar-nos cap a la vall molt més oberta i amable del Ter -aquelles extensions de camps plans entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, que sempre m'han sobtat- la temperatura tornava a enfilar-se fins al límit de la congelació. Passat Sant Joan i abans de Sant Pau de Segúries, trencar cap a la dreta i tot seguit quedar engolits pel llarg túnel de Capsacosta és gairebé una mateixa acció. I en sortir del túnel, quedes captivat per un paisatge de mil turons coberts de verd i comences el descens vertiginós cap a la vall de Bianya, ja banyada pel sol dèbil i mandròs d'un matí d'hivern. La vall de Bianya em porta bons records d'un parell d'estades a la casa rural El Guitart, ben gestionada per un amic ex-periodista de televisió i la seva dona. I finalment, Olot, l'objectiu de la nostra excursió. I a Olot, a més de botigues i gent passejant, i força fred als carrerons del centre històric, ens trobem... la mostra de pessebres! (N'hi ha més)
Sabia de la tradició pessebrista de la comarca de la Garrotxa, sabia que hi ha una escola que intenta mantenir-la i renovar-la, però desconeixia que hi ha una Mostra que escampa els pessebres per tota la ciutat, en diferents seus i esglésies, durant totes les festes nadalenques. Entre compra i compra, vam tenir temps de visitar-ne tres, la seu central de l'església de Sant Esteve, on hi ha els pessebres presentats al concurs i els artistes convidats; la del pati de l'antic Hospital de Sant Jaume, on trobem un pessebre de figures de tamany real ambientat en una antiga masia garrotxina, obra de David López, i la de la petita capella de Sant Ferriol, que allotja un muntatge força gran de Josep Maria Font, ambientat a la riba d’un riu egipci, amb hipopòtams, guepards i escorpí inclosos. Em vaig quedar amb ganes de visitar-ne alguna més, especialment la de la capella de Sant Francesc, dalt del volcà Montsacopa, entre d'altres coses per tornar a veure la magnífica vista d'Olot des de dalt, com feiem sempre que visitàvem la ciutat amb els meus avis materns (l'avi Joan era nascut a Olot i els seus pares, els meus besavis, que jo no vaig arribar a conèixer, al poble veí de Riudaura, que tinc pendent de visitar encara). Bonica tradició, la del pessebrisme, que espero que l'onada actual d'esborrar la marca cristiana de les festes de Nadal, no aconsegueixi arraconar per sempre més en el bagul dels antics records. Passar un matí fent el badoc pels carrers d'Olot ha estat un dels plaers més grans d'aquestes meves mini-vacances de Cap d'Any a Pardines.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Des de Pardines, dissabte de bon matí, vam enfilar una ruta de valls gebrades i blanquinoses, fins a Olot, on el paisatge garrotxí, molt més verd i lluminós, ens va amarar. Vam sortir a zero graus dels 1.250 metres, però en baixar fins al clot de Ribes ja estàvem a -4 graus i així vam continuar per l'estreta vall del Freser fins a Ripoll. En desviar-nos cap a la vall molt més oberta i amable del Ter -aquelles extensions de camps plans entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses, que sempre m'han sobtat- la temperatura tornava a enfilar-se fins al límit de la congelació. Passat Sant Joan i abans de Sant Pau de Segúries, trencar cap a la dreta i tot seguit quedar engolits pel llarg túnel de Capsacosta és gairebé una mateixa acció. I en sortir del túnel, quedes captivat per un paisatge de mil turons coberts de verd i comences el descens vertiginós cap a la vall de Bianya, ja banyada pel sol dèbil i mandròs d'un matí d'hivern. La vall de Bianya em porta bons records d'un parell d'estades a la casa rural El Guitart, ben gestionada per un amic ex-periodista de televisió i la seva dona. I finalment, Olot, l'objectiu de la nostra excursió. I a Olot, a més de botigues i gent passejant, i força fred als carrerons del centre històric, ens trobem... la mostra de pessebres!
