Avui fa exactament 400 anys que Galileo Galilei va descobrir les llunes de Júpiter. Segons conta ell mateix en el seu llibre Sidereus Nuncius, on anuncià els seus descobriments fets des del novembre anterior, va ser precisament el 7 de gener que, amb el seu telescopi, en passar per Júpiter, observà uns punts lluminosos que acompanyaven al planeta. Dos a l'orient i un a l'occident. La seua disposició en línea recta li degué semblar estranya i continuà mirant els dies següents per confirmar l'existència dels punts. El dia 8 de gener els punts lluminosos tenien una disposició diferent: els tres punts estaven en la direcció oest. Va continuar observant els dies següents. Alguns dies estaven ennuvolats però finalment se n'adonà que realment eren quatre objectes els qui orbitaven el planeta Júpiter, formant com un petit sistema planetari. El sistema heliocèntric de Copèrnic havia trobat l'exemple perfecte en l'entorn jovià.
Inicialment, Galileu els va anomenar Cosmica Sidera (estrelles de Cosme), en honor de Cosme II de Mèdici, gran duc de la Toscana des del 1609, el patrocini del qual Galileu es volia assegurar. A suggeriment del gran duc, Galileu va canviar el nom a Medicea Sidera (estrelles de Mèdici) perquè els Mèdici eren quatre germans, no fora cas que algun d'ells s'enfadara. Però, per anomenar-los individualment va inventar un sistema de nomenclatura mitjançant xifres romanes. En aquest sistema, els nombres van en ordre creixent des de Júpiter cap a l'exterior: I, II, III i IV. Aquest sistema va ser usat fins el segle XIX.
Tanmateix, avui els noms dels satèl·lits de Júpiter els devem a Simon Marius, qui va reclamar el descobriment de les llunes al mateix temps que Galileu. Ell proposà els noms Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, extrets de personatges de la mitologia grega i per suggeriment de Kepler i van ser publicats a la seua obra Mundus Jovialis el 1614.
Finalment us deixe una traducció, feta per mi i us en demane disculpes, de la part del Sidereus Nuncius on Galileo anuncia el descobriment de les llunes..
Sidereus Nuncius...
Queda ara el que sembla el tema més important d'aquest tractat: a saber, divulgar i difondre la notícia al voltant de quatre PLANETES que del principi del món fins avui no s'ha vist mai fins ara, en ocasió del descobriment i estudi, de les seues posicions, i observacions realitzades en els dos últims mesos sobre els seus canvis i girs, i convidar a tots els astrònoms per estudiar i determinar els seus períodes, que fins ara no hi havia manera de fer per la manca de temps. Però sent que per no demanar en va aquest estudi, es necessita l'ullera de llarga vista molt precisa parlada al començament d'aquest llibre.
El dia set de gener, per tant, de mil sis-cents deu, a la una de la nit, mentre observava amb l'ullera de llarga vista els astres, se'm presentà Júpiter; potser perquè havia preparat un instrument excel·lent, vaig veure...
Segueix...
Inicialment, Galileu els va anomenar Cosmica Sidera (estrelles de Cosme), en honor de Cosme II de Mèdici, gran duc de la Toscana des del 1609, el patrocini del qual Galileu es volia assegurar. A suggeriment del gran duc, Galileu va canviar el nom a Medicea Sidera (estrelles de Mèdici) perquè els Mèdici eren quatre germans, no fora cas que algun d'ells s'enfadara. Però, per anomenar-los individualment va inventar un sistema de nomenclatura mitjançant xifres romanes. En aquest sistema, els nombres van en ordre creixent des de Júpiter cap a l'exterior: I, II, III i IV. Aquest sistema va ser usat fins el segle XIX.
Tanmateix, avui els noms dels satèl·lits de Júpiter els devem a Simon Marius, qui va reclamar el descobriment de les llunes al mateix temps que Galileu. Ell proposà els noms Ió, Europa, Ganimedes i Cal·listo, extrets de personatges de la mitologia grega i per suggeriment de Kepler i van ser publicats a la seua obra Mundus Jovialis el 1614.
Finalment us deixe una traducció, feta per mi i us en demane disculpes, de la part del Sidereus Nuncius on Galileo anuncia el descobriment de les llunes..
Sidereus Nuncius...
Queda ara el que sembla el tema més important d'aquest tractat: a saber, divulgar i difondre la notícia al voltant de quatre PLANETES que del principi del món fins avui no s'ha vist mai fins ara, en ocasió del descobriment i estudi, de les seues posicions, i observacions realitzades en els dos últims mesos sobre els seus canvis i girs, i convidar a tots els astrònoms per estudiar i determinar els seus períodes, que fins ara no hi havia manera de fer per la manca de temps. Però sent que per no demanar en va aquest estudi, es necessita l'ullera de llarga vista molt precisa parlada al començament d'aquest llibre.
El dia set de gener, per tant, de mil sis-cents deu, a la una de la nit, mentre observava amb l'ullera de llarga vista els astres, se'm presentà Júpiter; potser perquè havia preparat un instrument excel·lent, vaig veure...
Segueix...
El dia set de gener, per tant, de mil sis-cents deu, a la una de la nit, mentre observava amb l'ullera de llarga vista els astres, se'm presentà Júpiter; potser perquè havia preparat un instrument excel·lent, vaig veure (i que la primera vegada no va ser possible per la debilitat de l'instrument) que al voltant s'hi estaven tres estrelles petites però molt brillants, i encara que jo pensava que eren del conjunt de les estrelles fixes, em van despertar certa sorpresa, perquè semblaven preparades exactament com una línia recta i paral·leles a l'eclíptica, i més brillants que altres d'igual mida.
Les altres (estrelles) i respecte a Júpiter estaven en aquest ordre:
que és, dues estrelles estaven cap a l'orient, una a l'occident. La
més oriental i l'occidental semblaven una mica més gran que les altres: no vaig tindre cura minimament de la seua distància a Júpiter ja que, com he dit, les havia cregut fixes.
Quan, no sé com el destí em va portar, em vaig tornar de nou a la mateixa investigació el dia vuit, vaig veure una disposició molt diferent: les tres estrelles estaven totes a l'oest de Júpiter, i més junts que la nit anterior i separats per intervals iguals, com es mostra en el dibuix següent:
Quan, no sé com el destí em va portar, em vaig tornar de nou a la mateixa investigació el dia vuit, vaig veure una disposició molt diferent: les tres estrelles estaven totes a l'oest de Júpiter, i més junts que la nit anterior i separats per intervals iguals, com es mostra en el dibuix següent:
.....
Només la perseverància de Galileu en observar les estrelletes, dia rere dia, li va permetre comprendre que havia trobat uns cossos desconeguts fins ara girant al voltant de Júpiter.
L'astronomia moderna havia nascut.
Notes:
Podeu llegir la versió del Sidereus Nuncius en italià ací.
La història dels noms dels satèl·lits prové de la Viquipèdia. Qué faríem sense ella?
Només la perseverància de Galileu en observar les estrelletes, dia rere dia, li va permetre comprendre que havia trobat uns cossos desconeguts fins ara girant al voltant de Júpiter.
L'astronomia moderna havia nascut.
Notes:
Podeu llegir la versió del Sidereus Nuncius en italià ací.
La història dels noms dels satèl·lits prové de la Viquipèdia. Qué faríem sense ella?
Estic fent una recerca sobre el títol del panegíric que Francesc Fontanella (1622-1685?) va fer en honor a la mort del president de la Generalitat Pau Claris, quan tenia 19 anys, que transcric.
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
Occident
eclipse, obscuredat funeral, aurora,claredat, bellesa gloriosa. Al
Sol, Lluna i Estela radiant de l’esfera de l’epicicle del
firmament de Catalunya, panegírica alabança en l’últim vale, als
Manes vencedors del mont il·lustre doctor Pau Claris, meritíssim
canonge de la catedral d’Urgell, deputat i president generós del
català Consistori i gloriosament aclamat llibertador, tutelar i pare
de la pàtria.
Em va sobtar la referència a l'epicicle. Les novetats costaven molt d'escampar-se i de coneixer-se i més aquesta. El 1641 quan va escriure aquesta obra encara no s'hauria escampat aquesta novetat.
Però poc a poc les noves teories acabarien imposant-se a final del XVII i principis del XVIII.
Enric
hi ha alguna manera de saber si l'any en què va morir Pau Claris hi ha haver algun eclipse de sol o de lluna.
Gràcies
Salutacions des d'Ares ;-)
Kepler, altre geni, va ser capaç de trobar la forma exacta del moviment dels planetes. Però no va usar mai, que jo sàpiga, el nou instrument, el telescopi.
Ara, sembla que l'Eppur si muove i tot allò no va ser veritat. Qui s'atreviria a desafiat l'Inquisició per molt ancià i reconegut que fora. El que passa és que Galileu, com a bon catòlic, no podia entendre que la religió no li fera costat.
Et recomane que llegisques:
La filla de Galileu de Dava Sobel, Ed. 62.
És de l'any 2000 i potser siga dificil de trobar però et dóna una visió del món de Galileu.
Enric
Enric, si em fas arribar una adreça de correu electrònic et puc passar fotocopiat el capítol aquest. Te certa mala llet i crec que t'interessarà.