AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Tal qual m'imaginava -que a casa del Rober no pot ser d'alta manera, i menys si és la seva festa- una bandeira de Galiza Ceive presideix enmig del saló, i per extensió, enmig de Madrid.
La seva samarreta, ni el millor anunci antitabac: O povo galego advirte: falar espanhol provoca cancro de língua.
Miro de parlar-li en català que amb el càncer no s'hi juga, ell em parla en gallec, la resta de la colla no se cogca de la misa la mitad, vaja, que no entenen ni jota, i nosaltres dos ens entenem a mitges; i com que al Rober se l'ha d'entendre en tota la seva extensió (que és molta) tornem a la llengua franca, que no tenim diners per intèrprets...
A taula una sucosa i casolana empanada galega, dues "tortillas de patatas" (que segons el Rober, d'espanyoles res, que l'orígen n'és gallec -com tot el que n'hi ha a taula- malgrat la consabuda i arxi-explotada apropiació colonial de l'imperi opressor... xe, quin debat més apassionant...) un plat d'humus (sí, això no és gallec, que hi farem) i algun afegitó més pels vegetarians.
De fons i per exclusiva iniciativa de l'anfitrió: música galega, i la Carrau, i Obrint Pas, i ... Sí,
a Cuatro Vientos, Madrid, zona residencial plena de militars... i
nosaltres amb la música "a todo trapo" i els Obrint Pas cantant
independència (és que som així de xulos els d'aquest Madrid...)
I a la pantalla (sense só) i per voluntat -a mi no em mirin que yonoesio- expressa del Robertinho: l'al·leti guanyant al Sevilla (i és clar, el nen content, que és colchonero de mena, i del Celta de cor)
A la terrassa un fred que pela, l'augardent (allò d'Orujo ni fa bona rima ni és gallec) està tan fred, que no hi ha mistu (ni el meu del Barça i mira que ho encés tot...) que l'enceti les flames.
Finalment el conxuro entonat pel Rober qual druida místic (i quatre o cinc encenedors alhora, abrasant-nos els dits) aconsegueixen fer cremar l'augardent(que no "Orujo", recordeu)i el sucre li dona a la flama un color blau
misteriós... (guardo l'encenedor del Barça, que ja ha fet profit)
D'una bufada (com mana la tradició) el Rober apaga a Queimada que
fumeja olor a caramel cremat (o això em sembla a mi). I escudellant en
tassetes de fang cuit, anem temperant la gola i l'esperit...
"As meigas" ens vigilen de lluny arruixades pel ritus de la cremaçom, mentre OApalpadorens palpa as barriguinhas narrat
pel Rober que ens regala les orelles a tots amb la història d'aquest
personatge llegendari que sobreviu a les muntanyes de l'est de Galiza
(Ceive!) .... O Apalpador o O Pandigueiro, s'ha convertit en un tret identitari en perill d'extinció, un home estrafolari i d'aspecte rude, però "bonachón", que baixa de les muntanyes el dia 25 (o el 31 segons altres estudiosos) per "palpar" (no li vegin cap connotaciópedòfila que aço no és Heidi ni som als EEUU...) les panxes dels nens i nenes i assegurar-se que estan fartos de menjar i romanen ben alimentats tot l'any. Tot seguit els hi deixa unes castanyes -i si comprova que passen fam n'hi deixa, no un grapat, sinó un saquet ple- i de tant en tant algun regalet.
Igualito! Iigualito que el barrigudo de Papa Noel (coca-cola en mà) que vetlla perquè els nens tinguin a punt la Play Station i d'altres aliments de l'esperit! (de l'esperit consumista, ja s'entén!)
O tanmateix com els Reis... "Or, incens i mirra"? Quin nen necessita això? Onde estei o bandullo ben cheo, quitese todo o demais!!!
Aquí (a Madrid, vull dir) per desgràcia -que jo sàpiga- no en tenim, d'això. Ni tiós als que fer cagar a canvi de llum, foc i escalfor, ni "o apalpadors" que ens omplin as barriguinhas de castanyes, ni castanya(des) que ens alliberin de jallogüins i altres tradicions alienes.
I "para más inri", dels Reis -que en castellà a més a més són "magos" com el Houdini- volen fer tot un símbol de la eppañolidad navideña més carrinclona i monàrquica desvirtuant-li tot el sentit...
En fi...
Lo dicho, que les nostres barriguinhas d'infants grans, estiguin sempre plenes...
<< O dia 25 (31) de Dezembro baixa à noitinha das alturas da sua escura morada nas espessas devesas para visitar os meninos. Chega quando os pequenos estiverem durmidinhos e apalpando-lhes a barrriguinha, por ver se estão cheios ou têm fame diz, no caso de estarem fartos: «Assim, assim estejas todo o ano», deixando-lhes uma mão-cheia de castanhas. No caso de terem fame ele cala embora, também os agasalhe com uma pressada do fruto do castanheiro. >>
"A
miña patria natural é Galiza. Ámoa fervosamente, xamais a traizoaría,
inda que me concedesen séculos de vida. Adóroa ata máis alá da miña
morte. Se entende o tribunal que por este amor entrañábel, debe serme
aplicada a pena de morte, recibireina como un sacrificio máis por ela.
Fixen canto puiden por Galiza e faría máis se puidera. Se non podo ata
me gustaría morrer pola miña patria. Baixo a súa bandeira desexo ser
enterrado, si o tribunal, en conciencia, xulga que debo selo. "
Alexandre Bóveda (+ 1936)
Xosé Sesto, quen na morte de Bóveda apresurouse para poder colocar a
bandeira galega debaixo da súa chaqueta, contaba que moitos crían que
Bóveda morrera, que Alexandre Bóveda morrera definitivamente. "Están,
estaban equivocados os asasinos, os enterradores. Por el, por
Alexandre, puido decir Castelao, seu irmán, seu amigo, no seu álbum
Galiza Mártir "non enterran cadáveres, enterran semente".
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Visca l'Apalpador!!!
Avante a Galiza sempre !!!!!
"A
miña patria natural é Galiza. Ámoa fervosamente, xamais a traizoaría,
inda que me concedesen séculos de vida. Adóroa ata máis alá da miña
morte. Se entende o tribunal que por este amor entrañábel, debe serme
aplicada a pena de morte, recibireina como un sacrificio máis por ela.
Fixen canto puiden por Galiza e faría máis se puidera. Se non podo ata
me gustaría morrer pola miña patria. Baixo a súa bandeira desexo ser
enterrado, si o tribunal, en conciencia, xulga que debo selo. "
Alexandre Bóveda (+ 1936)
Xosé Sesto, quen na morte de Bóveda apresurouse para poder colocar a
bandeira galega debaixo da súa chaqueta, contaba que moitos crían que
Bóveda morrera, que Alexandre Bóveda morrera definitivamente. "Están,
estaban equivocados os asasinos, os enterradores. Por el, por
Alexandre, puido decir Castelao, seu irmán, seu amigo, no seu álbum
Galiza Mártir "non enterran cadáveres, enterran semente".
http://www.eluniversal.com.mx/articulos/36131.html
http://sernancelhe-noticias.planetaclix.pt/Cepo-natal-2003-index.htm
http://natalnatal.no.sapo.pt/pag_simbolos/natal_portugal.htm