El número 9 no m’agrada. De fet, no hem estat mai amics,
el nou i jo. Perquè la seva indefinició ha acabat sempre amb la meva escassa
paciència. Perquè aquest vuit més u, que fa nou, i per tant és novè, és un
nombre natural que no és ni carn ni peix, o un mer conglomerat de mitges tintes
sumades per fer-ne una de sola, per acabar desembocant, doncs, en el 9 que us
parlo.
Bé sigui la novena hora després del migdia, o qui sap,
també després de la mitjanit, mai m’ha convençut veure’l acompanyat d’un altre
nombre; aquest cop, tanmateix, indeterminat, encara que considerable. Es tracta
del 1000. I si són dues vegades mil, imagineu-vos quin sidral! Perquè tot i
regalar mil gràcies quan anem pel món, o trobar mil excuses que ens surten de
la barretina, quan en realitat no sabem ni respondre veritablement els dilemes
que ens assetgen les nostres consciències, seguim plantejant-nos-ho tot fins a
mil cops consecutius, si cal. I en aquest sentit, el 2000 em provoca més ingenuïtat
de càlcul que el propi 1000 en qüestió.
En resum, que segons sembla 2000 + 9 = 2009, tu. Sí, m’explico.
Hem viscut un any farcit d’incertesa i desorientació per acabar-nos trobant
enmig de la boira espessa. Amb tot, ha valgut la pena no haver timonejat el
nostre rumb, ser còmplices d’un demà que el voldríem avui, i que un seguit d’obstacles
ens ajudessin, i ens segueixin ajudant, a prendre quin camí hem d’eixir perquè
la felicitat i la tranquil·litat siguin magnífiques pedres que ens vingui de
gust dur-les a la nostra motxilla diària per tal que, així, i només d’aquesta
manera, ens animem -o autoenganyem?- per a no defallir, per a creure’ns que la
suor és el peatge de l’esforç i que la confiança amb nosaltres mateixos és el
preu perquè seguim protegint els nostres somnis, i res, ni ningú!, ens els
esberli.
Per aquest motiu, el
2009 és la novena víctima -valgui la redundància- que ordeno que pugi al
patíbul; que s’agenolli davant la majestuosa guillotina; que inclini el cap
fins a tenir el clatell despullat de tot i a l’abast de la ganiveta... I zas!
Resulta la novena execució que faig rodar el cap davant del clam popular que
crida amb Victor Hugo: “El futur té molts noms. Pels dèbils és allò
inaccessible. Pels qui temen, allò desconegut. Pels valents, però, és l’oportunitat”!
El bagatge d’una filosofia oriental a la catalana, és a
dir, el Buda català, el nostrat Guardiola, ens ha regalat aquestes eines per a
revertir la lògica occidental. I els Manel ens han animat quan més desencisats
hem estat. I perquè torni a regnar la bonhomia de la productivitat, dels
somriures sincers i la seguretat dels esperits, hem de fer un exercici matemàtic:
sumar el “Tot guanyat. Tot per guanyar!” més el “I a vegades, ens en sortim...”.
Perquè si el 2009 ens ha posat a prova, el 2010 ens ubicarà, ens dictaminarà el
lloc que ens pertoca viure.
+ Article llegit a "La guillotina" una secció del programa 'Diplomàcia Rebel' de Ràdio Arenys.cat
Sense més a dir i a la teva disposició.
Pol Torrent
Bon any 10!