L'independentisme s'ha situat durant els darrers mesos en el veritable centre del debat polític al Principat. Avui dia no es pot entendre el dia a dia de la política catalunyesa sense l'ideari independentista. El fracàs a què han condemnat l'estatut, mutilat a la Moncloa, la vergonya de l'actuació del Tribunal Constitucional, i la total desconfiança d'un ampli sector de la societat catalana amb Zapatero, probablement el pitjor president espanyol des de la mort del dictador, ha deixat la via autonòmica totalment enterrada i sense possibilitats de futur. És a dir, bona part de la societat ja ha assumit que l'autonomisme és el passat.
Els i les independentistes han anat apareixent com a bolets arreu del país. El 13 de setembre des d'Arenys de Munt (Maresme) va endegar-se un camí veritablement històric que ha despertat consciències. S'han instaurat nombroses plataformes sobiranistes que volen alterar l'orde polític que tocà assumir acabada la dictadura, i que estàn aportant un ric debat. S'està creixent arreu dels Països Catalans, ja que és probablement el moment més dolç de tota la història de l'independentisme. Alguns comentaris apunten al fet que han entrat en joc els anomenats independentistes materialistes. Jo sóc independentista de cor, dels de sentiment, dels que defensa a ultrança la cultura i la llengua catalana, dels que no vol saber res d'Espanya. N'hi ha altres independentistes que s'han anat forjant a causa de l'actitud grollera de la Espanya una. Si Aznar va aportar una bona fornada a l'independentisme a base d'insults i de repressió, ZP n'ha creat una altra i a un ritme fins i tot més accelerat a base de menyspreus i enganys: els i les qui estan fins als pebrots d'aquesta Espanya que mai no escolta, que juga brut i expolia, que menysprea cultura i llengua. I molta gent ha dit prou!!!
Escoltant Montilla, el Molt Honorable, amb el suposat discurs institucional de cap d'any, va quedar més que comprovat. Va deixar d'exercir com a president de la Generalitat i va preferir exercir davant tot el país com a dirigent del PSOE d'aquí. Ell també va situar l'independentisme com a eix central del seu discurs partidista. Sorprenentment, per a un polític de la seua importància per al país, la drecera vertadera sembla que és un estatut que no es creu ningú, a causa de les mutilacions que ha sofert per part dels principals dirigents del seu propi partit. Ell mateix ens va donar als que volem marxar d'Espanya una importància clau en el moment actual.
El que no ens podem permetre els i les independentistes és que en un moment tan dolç ens presentem a eleccions autonòmiques separats, després de baralles perennes i irreconciliables. Tinc militància política, però mai no he fet patriotisme de sigles. Em dol moltíssim les baralles entre catalans, els dogmatismes polítics, el perdre el temps parlant sobre estratègies que mai no reeixiran. I renego d'escisions permanents que acaben amb aigua de borraines... A mi, m'agrada Laporta i López Tena, Carles Móra i Josep M. Aiximeno, ERC i Reagrupament, la CUP i els Maulets... tots aquells i aquelles que tinguin la independència en l'horitzó immediat. No puc concebre de cap de les maneres per què han d'estar sempre tirant-se els plats al cap quan no ens podem permetre el luxe d'anar dividits a eleccions.
Fins al 2003, el PSOEdico va enlairar ERC per tal de fer fora CiU del govern, el seu gran objectiu. Després s'ha dedicat a destruir-nos com a partit i posar-nos cua de dimoni, a la qual cosa s'han apuntat intencionadament les tertúlies poderoses de les ràdios públiques i el RAC1 de Basté. Ara l'espanyolista diari de Godó i El PSOEDICO dimonitzen Laporta i ridiculitzen ERC dia sí dia també. Intenten que aquest missatge arribi a impactar la societat. Personalment estic segur que l'aposta Laporta triomfarà, i no només farà mal a ERC, també als Convergents, per la qual cosa no enlairaran Laporta des dels diaris en espanyol pro PSOE i CiU, ni tan sols per fer mal a ERC.
Les baralles internes davant d'una Espanya tan horrible em treuen de polleguera. No ens podem permetre dubtar sobre a qui votar a les properes eleccions de la Generalitat de dalt. Cal una aposta unitària d'una vegada per totes. Puigcercós-Laporta-Carretero-Bertran-Aiximeno-Móra-López Tena... aquest és el meu eix, on cap per suposat moltíssima més gent. Potser és una simple il·lusió, però és el que pensa un independentista cansat de baralles eternes i que no creu en dogmes. Només creu en la unitat independentista per tal d'alliberar-nos d'una vegada per totes d'Espanya i de França.
Lletres ebrenques
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats |
salut
gràcies, gràcies i gràcies
Ja, Ja, Ja, quina ironia mes fina la teva !!!
salut