Els impulsors del nou Estatut d’autonomia perseguien l’objectiu aparentment plausible d’ampliar l’autonomia de Catalunya. Només hi havia un problema: l’Estatut de 1979 ja havia donat a Catalunya tota l’autonomia que cap dins el marc de la Constitució. Això vol dir que l’Estatut de 2006, o bé no amplia l’autonomia de Catalunya o, si l’amplia, és anticonstitucional. La sentència del TC encaixarà l’Estatut dins la Constitució i deixarà clar que no ens hem mogut d’on érem.
Les vegueries són un bon exponent d’aquest fiasco. El propòsit dels impulsors del nou Estatut era suprimir l’administració local de base provincial (les diputacions) i substituir-les per les vegueries, les quals no necessàriament havien de coincidir amb les províncies. El problema és que l’article 141.1 de la Constitució garanteix l’existència de l’administració local de base provincial. Per tant, l’única interpretació de l’Estatut de 2006 compatible amb la Constitució és considerar que les vegueries són l’administració local provincial (o sigui poca cosa més que el nom que a Catalunya donem a les diputacions provincials).
En conseqüència, el Parlament pot transformar les quatre diputacions en vegueries però no pot crear noves vegueries perquè això suposaria canviar el mapa provincial, i les províncies només es poden tocar per llei (orgànica) estatal.
Alguns juristes catalans eminents (em sembla que el primer va ser Joaquim Ferret) fan una interpretació creativa, molt subtil i elaborada, per a argumentar que el Parlament pot crear noves vegueries. Però no. I si a algú li’n queda cap dubte, el TC ja es cuidarà d'esvair-lo.
No veig on és la inconstitucionalitat.
I és que la província és el referent bàsic per a les lleis electorals espanyoles. Amb 7 o 8 províncies, Catalunya quedaria molt reforçada tant al Congrés com al Senat. Un canvi que ho evités obligaria a reformar la Constitució.
Una alternativa seria fer de Catalunya una única província. De fet és una vella reivindicació, intermitent però, del catalanisme polític. Amb això qui perdria representació als organismes espanyols seria Catalunya.
D'una manera o d'una altra les províncies - diferents de les vegueries - hauran de subsistir, ni que sigui com a demarcacions electorals i probablement com a demarcacions de l'administració de l'Estat.
Paga la pena tot aquest enrenou?