Aquest és el darrer post del 2009 i en fer balanç de tot el que ha passat, no puc estar d’en recordar-me com estava ara justament fa un any.
Fa un any estava amb la moral molt baixa. Havíem lluitat durant tot el 2008 per mirar de què Esquerra recuperés les seves dues lletres perdudes: La R de republicana per fer possible la regeneració democràtica i la C de Catalunya per fer l’Estat Català lliure i sobirà. Però no havíem aconseguit fer-ho. Semblava que quasi tot estava perdut.
Si no estava del tot desesperat era perquè estava de ple immers amb l’organització de la manifestació de Brussel·les. Qui hauria de dir que justament aquesta manifestació va ser una injecció de moral que ha desencadenat la ILP per l’Autodeterminació, que la rebutja d’aquesta ILP, el referèndum d’Arenys de Munt i que aquest, els referèndums del 13D a on s’ha demostrat que hi ha una bona base per pensar que guanyaríem en un referèndum vinculant. Tot un exemple que petits gestos pot generar una força que es pot aconseguir si tots treballem seriosament junts amb un objectiu: La independència de Catalunya
Però per mi, el que més m’ha il·lusionat aquest 2009 ha estat l’aparició de Reagrupament Independentista. Per fi, els catalans tenim una eina política seriosa que s’està preparant per fer possible que al Parlament de Catalunya hagi una candidatura unitària i transversal que proclami unilateralment la independència i regeneri democràticament la independència.
Perquè tot el que hem aconseguit aquest 2009 no es quedi en un no res. Cal que Reagrupament Independentista aconsegueixi crear la candidatura prou potent i forta per entrar amb força al Parlament i allà transmetre l’anhel de llibertat i de transparència democràtica del poble català. Un poble que ja diu prou a tanta corrupció i sobretot a la colonització per part d’Espanya.
Aquest és el meu desig pel proper 2010
Endavant les Atxes!!
Els exiliats ho estan per necessitat i imposició. Vostè ha emigrat per treballar en un altre país.
L'ús que vostè fa utilitzant la paraula exili al seu bloc, per molt que la posi entre cometes, per a aparèixer com algú que està fora de Catalunya per motius polítics és una vergonya i una falta de respecte cap als veritables exiliatsEn a.
En quant a la transversalitat del moviment independentista, ja s'ha vist que és del tot impossible. No només perquè hi ha massa diferències de concepte de societat, model econòmic, etc ..., sinó perquè tots volen ser els protagonistes i això és impossible.
A tu Manel i als milers de patriotes de tota condicició, ideologia i afiliació, gràcies i endavant les atxes!. Tots junts podem i volem, des de cada posició, boguem cap el port de la llibertat!.