El calendari és tan arbitrari com els desitjos de l'home, com les voluntats dels pròcers que volen deixar la seva empremta en el pas temps, com les vel·leïtats religioses que pretenen fer coincidir l'inici dels cicles arbitris dels anys en el model de cadascuna de les creences. L'any és una cosa i el calendari n'és una altra.
Avui és un últim dia fals per la majoria, aquest caient de tarda, amb núvols mandrosos que a penes corren sobre el fons blau, seran els mateixos que ho faran demà sobre el mateix blau i res aliè a nosaltres ens imprimira caràcter, els bon desitjos i els propòsits els emmarcarem dins el quadre de la millor voluntat, i en el millor dels possibles escenaris, els penjarem a la paret de l'estança que no habitarem.
Canviar de vida sol estar dins els nostres propòsits, però són les realitats externes qui operen la transformació, realitat sovint no buscades, algunes decidides amb l'apressament peremptori del termini imposat, o amb la tria aleatòria guiada per l'invisible ma de l'atzar, moments crucials esdevinguts el disset d'agost, el sis de desembre, l'u de juny, o qualsevol dia del calendari, precedits del setze d'agost, el cinc de desembre o el trenta-u de maig, últims dies d'una antiga vida, origen de nous calendaris personals.
Avui, últim dia de l'any 2009, m'ha sobtat conèixer la identitat dels protagonistes d'una notícia que vaig llegir el dia abans de Nadal, coneixia una de les víctimes i conec als seus pares. Morir a les antípodes pels volts de Nadal i Cap d'any es molt mes dur per els sobrevivents, per a qui el seu calendari perpetu acabarà el 23 i començarà el 24 de desembre de cada any.
El calendarium no es altre cosa que un llibre de comptabilitat on queden més anotats els pagaments que els cobraments i els calendae cal pagar el deute que varem contreure el dia que ens portaren al tercer planeta del sistema solar, sense quòrum ni referèndum.
Avui, un dia formal d'Any vell l'enterro amb l'esperança, que és l´única que mort i sol renéixer i regirar les vellures.
L'agenda en blanc és apunt per anotar el dia primer del calendari personal que potser no sigui el primer de gener.
i interessants reflexions... el calendari és tan arbitrari... la llum dels astres no ho és tant... però també la volem encabir en estacions i itineraris... tanmateix ens ajuden a fer el viatge més distret. La mort, aquesta sí sovint ve a deshora i esdevé inoblidable per als qui resten a la roda del temps palpable. No deixis d'anotar els brots de vida nova. Memòries
"...amb l'esperança que és l'única que mort i sol renéixer i regirar les vellures".
Quina gran veritat!
Passeu una bona nit i que el nou any -comenci el primer de gener o no- faci realitat vells i nous propòsits i desitjos, o si més no ens conservi l'esperança per continuar pensant que encara tot es possible, i tot està per fer!
Bona nit, i bon any !!*!!
Felicitat!