Per raons professionals i per raons familiars, he estat en aquestes dues setmanes darreres dos pics a Mallorca, i, certament, fa la sensació que, malgrat el que pensin molts principatins, alguna cosa va canviant a les Illes i va canviant a favor de la llengua catalana i a favor de la identitat conjunta de les diverses regions que compartim llenguai cultura (cosa la qual penso que no puc dir del Principat de Catalunya, on la idea de Països Catalans és a l’agenda –i en el cap– de molt poca gent.
En aquest apunt, voldria destacar alguns fets que considero altament positius i que penso que caldria fer conèixer a la resta de la comunitat lingüística, especialment al Principat de Catalunya.
Des del punt de vista institucional voldria destacar quatre informacions que em semblen molt rellevants sociolingüísticament parlant.
D’entrada, i si voleu és anecdòtic, o no, el Govern balear ha decidit en aquesta legislatura adoptar la fórmula cat per a algunes de les seves adreces institucionals: per exemple, podem trobar l’adreça de la pàgina web www.illesbalears.cat, que remet directament a la web del Govern Balear.
L’estreta col·laboració, en matèria d’ensenyament en i de la llengua, amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, que ha dut a publicar, amb els logos de les dues institucions, un material per ensenyar la llengua catalana a l’alumnat nouvingut (el material Vincles). A partir d’una material fet originàriament al Principat, se n’ha fet l’adaptació (canviant quatre mots, quatre formes verbals i un parell d’Il·lustracions, per tal d’adequar-lo a la realitat lingüística i de referents) per a les Illes. D’això. se’n diu, senzillament, saber-se aprofitar, en un sentit positiu, de la feina dels altres (de la mateixa manera que, des del Principat, s’han de saber aprofitar els magnífics materials d’immersió lingüística que es fan des del Govern Balear). Per a mi, és tot un símbol de normalitat, si em permeteu el terme, nacional.
Malgrat altres polèmiques que ja hem comentat en altres apunts, no es pot negar, ni s’ha de negar, la progressiva catalanització d’IB3, després d’anys de desídia, a l’estil de Canal9, del Govern del PP. Però és més, a part de ser una televisió íntegrament en català (tan íntegrament com ho pot ser TV3, és a dir, amb alguns matisos) es poden veure pel·lícules doblades en català central –una manera com una altra de rendibilitzar la feina–. Per la meva manera d’entendre el país i les diverses formes de l’estàndard català,jo apostaria pel fet que a Catalunya-Principat es poguessin veure pel·lícules doblades per estudis de doblatge mallorquins...
Patrocinat pel Govern de les Illes Balears, el Diari de Balears (www.dbalears.cat), el diari en llengua catalana de Mallorca, acaba de publicar i de distribuir gratuïtament entre els seus lectors cinc minidiccionari bilingües català-búlgar, català-romanès, català-wòlof, català-xinès mandarí i català-àrab (estàndard i darija). I, si em permeteu, en voldria destacar el títol de la propaganda: “Un petit diccionari per a una gran llengua”!
Pel que fa a la societat civil, hi ha dos fets que paga la pena destacar.
D’una banda, el dia 29 de desembre, l’Obra Cultura Balear (www.ocb.cat) organitzà, en un teatre Principal de Palma ple de gom a gom, l’obra Protocol Estendard, que dirigida pel polifacètic Francesc Ribera (Titot) –quina raó tenia l’amic Miquel Pujadó en un article a Serra d’Or quan deia que figures com la de Titot si no les tinguéssim ens l’hauríem d’inventar– narrava els set-cents anys d’història de la Mallorca catalana. L’acció s’explicava en temps diferents, que, per a l’espectador, transcorrien simultàniament: la visió de la conquesta per part dels cristians –en veu del nostre cronista Bernat Desclot– i per part dels musulmans (la versió de l’almohade valencià Ibn Amira, reproduïda al manuscrit Tarij Mayurqa, publicada recentment en català); l’assaig per part d’un grup de músics (Pep Antoni Rubio i Miquela Lladó, dos referents de la música en català a Mallorca, i dels tamborers germans Martorell, que havien estats “expulsats” de la Festa de l’Estandard de l’Ajuntament de Palma) i de nins del poema de la Colcada; i la preparació d’una nova Festa de l’Estendard el primer any d’una Mallorca ja lliure en el marc d’uns Països Catalans independents. Tot plegat amanit (trempat com dirien a Mallorca) amb el rock de Dept (impagable els acords finals de la Balanguera a ritme rocker!) o del valencià Feliu Ventura, entre d’altres. Una festa magnífica, amb un públic de totes les edats lliurat a l’espectacle: la imatge del rei Joan Carles I penjat cap per avall repetint allò que “la nuestra nunca fue lengua de imposición”, la imatge d’un genet, Jaume I, amb un cavall blanc a l’escenari amb una bandera de més de dos metres, o la frase d’Ibn Amira, que li recorda al cronista català que sí, que varen ser molt valents i molts forts derrotant-los a ells, però que havien estat incapaços de deslliurar-se durant segles de jou borbó varen ser alguns dels moments més impactants d’una obra coral, amb multitud de llenguatges i que volia ser una revisió, sense concessions, a la nostra història passada, present i, tant de bo, futura.
El dia 30 s’ha fet la ja tradicional manifestació independentista que, sota el lema Espanya i França són crisi, decidim Països Catalans, s’ha celebrat al Passeig del Born de Palma. Res a veure amb aquelles manifestacions que vam començar fa ara poc més de vint anys "quatre" nois –i noies– mallorquins que encartellaven, fins a l’extenuació poble per poble, –encara no sabíem que era tot això d’internet– amb la col·laboració d’un "parell" de principatins que anaven a passar el Nadal a casa de la família, i amb el suport el dia de la manifestació d’alguns principatins i d’alguns valencians. Ara els manifestants es compten per milers i els pocs incidents que hi ha, per part de quatre (i no és metafòric) espanyolistes recalcitrants, no deixen de ser una anècdota sense cap mena d’importància. L’important, en canvi, és la presència, en el marc de la Plataforma 31-D, de gent de totes les edats, de la societat civil compromesa amb la llengua i de totes les forces polítiques que creuen que en el marc territorial dels Països Catalans: PSM-Entesa Nacionalista, ERC, Esquerra Independentista de Mallorca (formada per Endavant, Maulets, Gent Activa i SEPC.
La cirereta del pastís la va posar el concert de cloenda, on, després d'un silenci de més de quatre anys i per commemorar els vint anys de la creació del grup, va tornar a reaparèixer, encara que sigui d'una forma provisional (fins a la Patum de l'any vinent) el grup Brams, amb un efòric Titot, que sap encomanar com ningú l'esparança que algun dia aquest país serà normal. Un país que tenim la sort, com ell mateix va dir, d'anar construint.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
