T'odio siguis on siguis.
Odio els teus ulls,
els teus llavis,
el record i l'oblit.
Odio que sempre
siguis tan feliç,
que cada sessió de sexe
sembli la primera
però també l'última.
Odio que siguis tan maca
i també tot el que toques,
tot el que tens, tot el que ets.
Odio aquest somriure deliciós
quan m'escorro a la teva boca.
I t'odio, amor meu,
perquè no puc
deixar d'estimar-te.
Odio els teus ulls,
els teus llavis,
el record i l'oblit.
Odio que sempre
siguis tan feliç,
que cada sessió de sexe
sembli la primera
però també l'última.
Odio que siguis tan maca
i també tot el que toques,
tot el que tens, tot el que ets.
Odio aquest somriure deliciós
quan m'escorro a la teva boca.
I t'odio, amor meu,
perquè no puc
deixar d'estimar-te.
Típic de la influència mediàtica espanyola 'progre de autoestima' moderna quan diuen 'te quiero i me da igual que te den por el culo, no me importa nada te amo igual'.
Pot ser, la típica influència espanyola amb la fama de ser gent oberta i simpàtica, no de bades la seva frase favorita en el seu imganari i el vocabulari col.lectiu mai no escrit, ni repetit tal volta per evitar tota redundància és aquella famosa frase que a tot hora i de forma continuada diuen i pràctiquen 'dar por el culo' amb totes les seves derivacions verbals.
'Dar por el culo' frase que resumeix la típica forma de progressar espanyola, oberta i desamcomplexada que tants exits els dona.