El debat sobre l'establiment de les vegueries no pot acabar bé. A l´avant projecte de llei, es diu que fins que no s’aprovi l’alteració dels límits provincials, només es podran constituir els consells de vegueria corresponents a les actuals províncies de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. Un precepte que anuncia el fracàs de la projectada norma i que suposa només un canvi formal de nom de les actuals Diputacions. El debat sobre les vegueries sempre es tancarà en fals, si no es resol abans que en fem de les províncies, que recordem-ho tenen tres funcions diferents: model organitzatiu de l’estat espanyol, circumscripció electoral i àmbit supramunicipal de caràcter local. Si pretenem resoldre l´entrellat proposant que cada vegueria, esdevingui una nova província, amb la doble excusa de racionalització administrativa i de no perdre pistonada en el repartiment de senadors i diputats en les eleccions espanyoles, ens estarem equivocant. Aquest nou parany de l´espanyolisme, ha trobat seguidors en consellers del govern de la Generalitat que es proclamen sobiranistes, oblidant que així només s' aconseguirà més presència de l´estat en el territori del principat - com a mínim més delegats ministerials i sots delegats -, quan s'hauria de fer tot el contrari. Mentrestant no siguem independents, no podem renunciar a l' establiment de la província única, mesura que ens ajudaria a tenir una organització pròpia i singular del país. A Catalunya ens sobren les províncies que ens compliquen l'existència. Defensar el contrari és una cessió sense sentit dels qui només volen conquerir espais de clientelisme electoral, quan el que cal es canviar-los.
