Els qui estem en contacte amb la banca sabem que, en el darrer any, l'eixida al drama que ha suposat la crisi en la petita i mitjana empresa del nostre país ha passat, inevitablement, pel sedàs del refinançament dels deutes amb l'aportació de noves garanties a les entitats financeres i/o amb la mostra d'un sincer compromís de confiança en els projectes empresarials en dificultats.
L’actitud del sistema financer de no voler renovar crèdits i negar-se a concedir nou finançament (massa preventiva a l'inici de la crisi) ha donat pas a uns criteris més laxos que han deixat fluir de nou la liquidesa en el sistema econòmic. La confiança és la clau. La confiança de la banca en el projecte empresarial que es vol defensar, però també la confiança dels gerents, socis i empresaris en el seu projecte. Això és de veres, sense entrar a valorar hui si els bancs demanaven massa garanties abans i en demanen massa ara també. I eixa veritat la coneixen els empresaris (una altra cosa és que n’estiguen d’acord). I Díaz Ferrán, l’ínclit president de la CEOE ho ha de saber.
Al diari CincoDias d’ahir (29/12/09) venia un peu de notícia interessant “Negociaciones por el impago de Díaz Ferrán” on es parla de com Caja Madrid intenta recuperar un crèdit de 26,5 MM d’Euros que l’home i el seu soci no poden pagar. La caixa demana que es milloren les garanties aportades (unes accions del Grup Marsans) però com ja són garantia en un altre prestec de Banesto no les volen (això l’empresari ho hauria de saber), uns terrenys a la Riviera Maya a Mèxic. Un poc lluny de Madrid la parcel·la, el banc vol alguna cosa més a prop. Tampoc deu ser novetat per al president de la CEOE aquest criteri del banc. Com sembla que no entenen la indirecta el banc és qui demana: el patrimoni personal dels socis seria una garantia aceptable. L’encara president de la CEOE i el seu soci es neguen.
Home, quina bogeria! Posar el patrimoni personal en una aventura? Ajudar l’empresari a salvar el seu negoci? Però anem a veure... quina és l’alternativa? Deixar que l’empresa faça fallida? Deixar, penjades a l’aeroport, 4.000 persones? Oblidar-se de la demagògia de donar treball i deixar al carrer les persones que treballen a Air Comet? Bé, la societat demonitzarà el banc i el govern hi posarà avionets debades. No arribarà la sang al riu. Al cap i a la fi, si la cosa no té sol·lució, l’home té la barraqueta de la CEOE...
A no ser que hom es vulga considerar com a part integrant d'una colònia espanyola o qualsevòl altre indret.
Però amb el mapa que l'acompanye no pensava que mai ho hauria d'explicar.
;-)