Sobre Províncies / Vegueries / Diputacions  / i Comarques.

I.- Províncies d’imperi contra comarques catalanistes? Si, però ja no.

Província. Si anem a l’etimologia del mot, es una paraula molt lletja i insultant. Parla de vençuts i sotmesos. La moderna oposició catalana a la divisió en províncies no ve del nom sinó dels fets. Per un costat degué ser - al primer terç del XIX - una forma d’organitzar  l’administració de l’estat espanyol de forma centralitzada i pràctica sense ròssecs de passat, amb un cap polític o governador, a l’estil dels departaments de França. amb una Diputació de notables locals, després. Per un altre, des del punt de vista nacionalista espanyol es veia com la uniformització, i desaparició de tot rastre i superació del vells regnes estat, i de les identitats nacionals  suprimides. ( La  Cons-titució de la I República proposava  fer una federació d’estats regionals sobre la base dels antics regnes No era pas una qüestió morta. Al segle XIX hi havia un tercer punt de vista i un altre interès nacional.).

El nacionalisme català  ha tingut una històrica lluita contra la provincianització, divisió .i despersonalització de Catalunya, i per tant dels antics regnes. Ha reivindicat la unió de les terres catalanes. La Mancomunitat Catalana, va ser una mancomunitat de les quatre diputacions i un funcionament unit de Catalunya. Fou una certa culminació de la Renaixença que ens donà una època de gran progrés intelectual, moral, lingüístic, tècnic, econòmic, artístic que avui encara marca i fonamenta el nostre país modern. El Modernisme, els cellers cooperatius, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Escola Industrial. el Museu d’Art de Catalunya i el salvament del Romànic,...son del temps de la Mancomu-nitat. Fou suprimida per la dictadura de Primo de Rivera. El provincialisme era una bandera ideològica de l’espanyolisme. Durant aquesta dictadura José Calvo Sotelo va fer una llei de règim local que donà doble personalitat i caràcter a les províncies: a)Àmbit territorial d’acció del govern central ( governadors civils diferents dels governadors militars ), i b) les Diputacions com a administració local representativa, de segon grau. Aquesta llei donava autonomia local a municipis i províncies. La seva bandera era i és encara províncies si; antics regnes o regions històriques no.

Durant la II República, la Generalitat creà les comarques  com una tècnica d’organitza-ció del govern per al progrés econòmic i cultural. La proposaren sobre la base dels mercats setmanals importants, on la gent de pagès anava i tornava  el mateix  dia.( Dis-tància i temps als serveis de la Generalitat.).La Guerra ho destruí tot i la dictadura su-primí l’Estatut, la Generalitat  i està clar les comarques. ( En tot  el temps de lluita per la democràcia i per Catalunya, una reivindicació identitària dels catalans eren les comarques.¨L’oposició , el, partits, els sindicats, l’Assemblea de Catalunya, i gairebé tot acabà organitzant-se per comarques. Les comarques eren bandera de catalanisme i llibertat. La gent es va fer de les comarques. La idea de la província única era antipro-vincial per aquests motius però les províncies com a demarcació  i com a ens locals estan fixades per la Constitució i complicava altres coses.

A la Constitució del 78 per un costat es reconegueren les llengües i les nacionalitats, i el dret a l’autonomia  i a constituir-nos en comunitats polítiques autònomes, però per l’altre regularen expressament les províncies i les diputacions, assegurant-les, reforçant-les i fent molt difícil canviar-les. Fins a l’extrem que es el pobles de les províncies qui té la capacitat , la sobirania i la iniciativa per fer i des fer comunitats autònomes.

A la Constitució hi son les dues banderes però un cop constituïts en nacionalitat autònoma, la Democràcia catalana sobretot, i la Generalitat, estan molt per sobre de les Diputacions,. i les diputacions catalanes ja no son ni una bandera ni una organització enemiga  Son i fan el que els consellers municipals, en elecció de segon grau, volen.

Vist ara, la confrontació comarques–províncies i consells comarcals-diputacions ja no es real, nacionalment parlant.  Per altra part la paraula Diputació es catalana i aragonesa i no pas castellana. No ha de ser tinguda per lletja ni per forastera.

Fins  aquí teòrica i velles raons. Serveixen per a la llibertat, les falses banderes?

II.- Que les províncies, a Catalunya, es diguin vegueries.

Ara anem a una ideologia liberal, actual i pràctica de les coses.

Primer.- Que les províncies, com a demarcacions territorials previstes en la Constitució, sense canviar res essencial, puguin adoptar i es diguin denominacions diferents   a les nacionalitats autònomes que ho vulguin per raons històriques o culturals. Que a Catalunya es puguin dir vegueries.

Segon.- Les corporacions locals / institucions, assemblees i òrgans de govern locals de de les vegueries  es podrien continuar dient Diputació. Per què hem de llançar aquesta paraula nostra.

Tercer.- Si Espanya  ( Govern i Corts Generals) fés bandera nacionalista de no permetre ni canvi de nom de les províncies com proposin o vulguin les nacionalitats autònomes, o la modificació i /o creació de noves províncies a Catalunya  per molt racionals que siguin. En farem una bandera i una frustració nacional.? NO Fora ofensiu haver de continuar amb les quatre províncies actuals:? NO. Hauriem de continuar rebutjant per principis òrgs les Diputacions? NO. Continuarem apostant per la confrontació absolutista  i fent el jòc a l’absolutisme.? NO.

Quart.- Les comarques.- Si les províncies ( de nom, aquí  Vegueries )  son d’uniforme i difícilment tocables, les comarques que son de voluntat catalana no haurien de ser uniformes i ni obligades arreu, sinó possibles, d’administració local  per  agrupació de municipis, i en casos determinats d’organització i descentralització de serveis generals si coincidissin amb algunes sotsvegueries.

Normalment serien una ciutat i la terra que gravita entorn d’ella o un conjunt de municipis contigus,   de dins de la mateixa vegueria. Haurien de respectar la unitat de conca o subconca fluvial.

III.-Pregunto .?

a) Què vol el Govern català amb aquesta irrupció de la creació de set vegueries que substituiran les  províncies en el seu caire d’administració local superior ?

No es un qüestió essencial o massa important. No hauria de fer ombra ni entrebancar l’Estatut ni el Finançament de l’Autonomia Catalana o de les comunitats autònomes.( El Concert Econòmic es un dels sistemes constitucionals. Per liberalitat, economia, equitat igualtat i justícia fiscal, i bon govern hauria de ser “Concert Econòmic per a tots” )

b) Tampoc no entenc la irrupció  a la premsa de la polèmica sobre la llei electoral. Això si que es important. Per això segurament no s’havia tocat la qüestió ni fet mai la llei catalana. Penso que s’hauria de fer posterior a l’Estatut. Si hi ha d’haver noves províncies, les circumscripcions electorals hauran de ser o no les províncies? Es millor que ho siguin sempre. Cada província /vegueria tindrà un poble, un electorat. Dispersar els electors fent pobles diferents per a cada elecció i cosa i ser poble ara amb uns  i després amb uns altres i  tenir una dispersió de diputats  competents en àrees diferents fora una bogeria.i una raó per al fracàs. En tot som uniformitat espanyola i en això podem ser irregulars i assimètrics.?

IV.- Les províncies catalanes.- QUE  MANI  L’AIGUA.

El Pla Director Territorial de Catalunya hauria de  prendre com a base les conques hidrogràfiques, i no ‘passar de llarg” sense principis territorials naturals com varen fer aquests anys amb un PDT inútil i desconegut..

Catalunya es un país de cabres, de serres, serrat i valls i planes. Això dificulta les comunicacions i ha condicionat les relacions comercials, mobilitat, fluxos i relacions humanes. Ara  es poden traspassar i trencar  aquestes barreres , es cert, però primer son la natura i l’orografia que no fer passar el cap per la cabota i  augmentar les distàncies. .

.

Les planes han d’anar justes amb les muntanyes. Sense muntanyes les planes no serien res. De població ja no en queda gaire al camp ni a la muntanya, però el PDT haurà de preveure i pensar en un augment de població de la muntanya., No tridrien neu ni aigua a la plana sense la muntanya.

Una de les riqueses naturals mes grans de cada terra es l’aigua que cull.La gestió i administració de l’aigua ha de ser per conques. Potser l’aigua portarà nova població.

Les províncies que volem i proposem son les que necessitem administrativament, per ordenació territorial i gestió dels recursos naturals, comunicacions, que siguin propor-cionades, eficients, bones unitats administratives, bones circumscripcions electorals per a la democràcia i la representació del poble pels diputats a uns o altres parlaments,...i viables ( .? ),  i no per catalanisme. En canvi per catalanisme volem que en puguem dir denominacions catalanes i no ofensives

V.- Províncies / Vegueries per conques  hidrogràfiques i per comunitats humanes naturals històriques.

Regió 1    ( Els) Comtats i Aran,           Vegueria / Província              capital a Lleida.

Denominació pels Comtats d’Urgell, Cerdanya, Pallars i Ribagorça, i l’Aran occità.

Comarques i municipis que comprendria : Aran, Pallars S i J i Alta Ribagorça, Alt Urgell, la Cerdanya sencera, part del Solsonès d’aquest costat, la Segarra, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià i les Garrigues.

Regió 2      El Baix Ebre,                     Vegueria / Província           capital   Tortosa.

Si  en diguessim  Ebre sol seria conflictiu  amb l’àmbit aragonès o en l’àmbit espanyol Podria ser Terres de l’Ebre, però enllà  es massa general  i les terres de l’Ebre, conca de l’Ebre son noms i riu compartits amb altres comunitats.

Comarques i municipis inclosos: Terra Alta, Ribera d’Ebre, el Priorat ( de la conca ),el Baix Ebre ( Tortosa) i el Montsià.

Regió 3       Tàrraco                            Vegueria / Província......... capital Tarragona.

   Comarques i municipis que inclouria: Baix Camp, Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès,

( i  Alt Penedès i el Garraf. llevat  determinats municipis  que serien de Barcelona? )

Regió 4.-     Llobregat                          V / P                          capital, Manresa.

El nom per ser la conca alta o quasibé total del Llobregat.  O de  Montserrat .?

Comarqeus i municipis que comprendria: el Berguedà, gran part del Solsonès, el Bages,

i l’’Anoia. i qui sap si algun altre municipi contigo que ara es d’alguna altra comarca..

Regió  5.     Barcelona o Laietània..........V / P............................capital Barcelona

Denominació  Laietània   històrica  diferent de la de la ciutat .?.

Comarques i municipis que comprendria: Barcelonés, Baix Llobregat, el Vallès Or. i Oc.,el Maresme,  i potser parts del Garraf, de l’Alt Penedès i de l’Anoia o de la Selva actuals.

Regió  6..... Ter i Empordà...............V / P .......................................capital Girona.

La conca del Ter  i conques de la Tordera, del Fluvià i de la Muga.i les planes de l’Empordà.

Comprendria les comarques i municipis de : el Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, i els Empordans A i B.

Necessitat d’una Regió 7 . Pirineu i Aran?

Es necessària  per a Catalunya i possible per a Espanya, la V / P del Pirineu i Aran .?

Hi hauria d’haver una capital de província. L’uniforme no ho admet d’una altra manera............ a la Seu, està clar.

 Interessaria per fer una potència demogràfica i econòmica transfronterera  pirinenca amb Andorra.

Complicaria la vida més que ara al Pallars Jussà, a la Ribagorça i a l’Aran (Tren a Lleida i carretera a Lleida ) .De qualsevol manera  ací a dalt els comtats individuals hauran d’existir amb molta personalitat  com a unitats d’ordenació, planejament i gestió ( sotsvegueries) ..i per distàncies. als serveis generals,( com passarà d’aquesta manera a Vic i a Ripoll per exemple ).Les sotvegueries ( o sotsprovíncies ) poden ser de voluntat general catalana  o de les Diputacions.

Si arribés a existir aquesta P/V  Pirineu  i  Aran, la de la plana de Lleida podria recuperar el nom d’Urgell, i la gestió de l’aigua l’haurien de mancomunar.

Bescanó, 20 de desembre de 2004.

Jordi Carrera d’Esterri.