Quatre-cents cops, quatre-cents posts, els dits lleugers i la mà a l'ample, colpejant les tecles, el pensament que es fa tacte i remor.
Lligada a la mar i a la terra, on hi trobo l'alquimia dels petits plaers, lligada a vosaltres, amb qui compartesc bocins de cor , de ment, de sent-i-ment, de mirada, escric.
Viure en harmonia amb la mar i l'oratge és essencial a una illa, és essencial per a mi. Poder-ho explicar és meravellós. Pensar i teclejar el què penses i que a l'instant a Barcelona, a Itàlia, a València, a la Xina, al Vedrà, a Suècia, al Montseny, al Delta de l'Ebre, a Girona, a Badalona, a Tarragona, a Birmània, a Vietnam, o a un barri de Palma per on no hi he passat, una altra mà t'obri la porta i te faci entrar i t'ho faci saber, és molt agradable. Et conviden a cafè o et venen a veure. Sents el frec de la màgia d'una entesa puntual, total o parcial, i esdevé el món una estona més lúdic, menys àrid, menys solitari, més saborós...més cordial...
I la por que rosega les petjades i fa interrogants d'incomprensió torna menys fosca, menys absurda, més lògica, com la nit i el crepuscle, més natural
Tres anys i tres mesos de bloc, tres tardors, quatre hiverns, tres estius, tres primaveres, 400 posts, 3.683 comentaris, 71.188 visites a la portada, 106.396 visites a les entrades...
Vida , mort, sensibilitat, opinió, plaer de llegir, plaer de viure, cabdellar i descabdellar una xarxa impalpable, però certa, com un fil d¡Ariadna, un planeta errant de dimensions no definides, que batega.
Amistat, país i diversió, la catosfera que fa putrum-putrum i ens espera. Té ganxo.
Poses els dits i tecleges, de vegades fluidament, de vegades caqueges, de vegades obtusament, de vegades lúcidament, exultant o amb timidesa, amb un somriure o un nus de llàgrimes i sal a la gola, com una confessió o un exercici d'estil....el menú és variat i la consumició plaent.
Bona nit, blocaires... me pens que no ho podem deixar.
Ja he posat el nou enllaç . Que el camísigui llarg... ple d'aventures... ple de coneixences... que allò que és bo és el viatge, sense dejetar un bon port. Visca la vida!
Victoria |
dijous, 31 de desembre de 2009 | 12:22h
Per a tu crec que ha estat un bon any el 2009 i el 2010 també ho serà . No tens aturall: aforismes, ciutats inhòspites, i un munt de persones que et llegeixen. El temps ho dirà però 2009 ens ha obert els ulls i ha dut llum i ombra, com tots els anys, però també horitzons... un món millor..més solidari... on és fa més difícil que les malifetes, corrupcions i abusos de poder passin desapercebuts i una país que vol gaudir de la seva identitat i catalanitat per sempre, sense pactes ni submissions, en llibertat.
Victoria |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 09:32h
I aquí hi seré, si el 2010 m'és generós i treuré el nas als matins diversos i me capbussaré a les coses de la vida i faré rotllana amb tu i amb tot@s. Besades des de l'illa que t'espera.
caterina |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 18:48h
Quin post més bonic! Les teves paraules no poden definir millor el plaer d'escriure en un blog. El vídeo una meravella. Un dels millors finals cinematogràfics que s'han rodat mai. Un petit gran homenatge a Truffaut i a un dels seus millors films.
Esper que estiguis passant unes bones festes, Victòria, i que tenguis una bona entrada d'any ple de salut i coses bones :)
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 20:05h
Hem iniciat la catosfera i és un petit univers en expansió. Té les seves lleis termodinàmiques i no hi podem fer res. Bes@dones i bon any per a tu en tots els sentits
lo montseny fufluner |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 12:38h
No es un joc però si és un joc i a voltes la vida juga amb cartes marcades o et punxa una roda de la bici (i no tens manxa, ni pegats, ni ganes de canviar-la); a vegades t'amaga una fitxa del puzzle i així a veure qui l'acaba.
(No és un joc però hom sap que no és més que una 'joguina que juga a ser joguina'.)
No és un joc, però si ho és, lo pèndol és alló que de nens dèiem 'casa':
picant de mans (un, dos, tres), clicant i entrant al teu blog, estem salvats!
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 19:58h
salvats! Quines coses més boniques que me dius, D. tu i na M. que obriu els braços de bat a bat i feu abraçades estretes amb gust de pa de llenya i sabeu els secrets dels nassos vermells de pallasso sense fronteres i de les déus d'aigua que brollen de les pedres, de les boires i els cims ametistes, de l'energia de la terra que tremola des del seu cor de foc. Potser sí que a la vida, al bell joc de la vida, molt són ensurts i cartes que no lliguen ,però hi ha la casa, la bella casa de la salvació, com tu dius, la casa de l'amistat i el jaç de la pau silenciosa que ens permet de sentir la remor de les fulles que cauen i la mà que clou les ferides i ens fa nous de trinca.
Joan Alcaraz |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 23:58h
Victòria, els teus resultats són excel·lents, però no és un tema de quantitat sinó de qualitat. Del cor que poses en cada post, de la vida que hi raja...
josepblesa |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 23:47h
Tan a prop i sensible. Tots hem fet el moviments de 's'y evader' . Com saps, jo sols fa un parell de setmanes. Hi encara ho intente. Les teues paraules d'aquest capvespre m'han servit de revulsiu. No crec que siga el País, són les seues persones qui (ens) re-lliguen a aquest bocí de xarxa. La seua qualitat humana que té un gran concentrat ací. No dubte que n'hi haja en d'altres llocs. Fa, altrament, temor guaitar al de fora. Aquest, però, és còmode (?) i incòmode, alhora, d'altres motius que t'an-COR-ratgen per la coneixença d'anys i el que has anat sembrat. Per desbravar-me l'insulte, maleïnt-lo sovint, amb l'atribut d'endogàmic.
Al teu bloc s'està ben a gust. Tu l'has creat d'eixa manera teua de ser. Volgudament i amorosidament treballada des dins. Com a gran amfitriona. Encara que ho dissimules, també ;-) , hi ha molta passió.
Per molts anys Victòria des d'enfront de tu. Rep una gran Besada amical.
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 19:34h
Ara sí que ve quan hi canten els àngels i les galtes tornen vermell encés: en Blesa s'emociona i resta amb nosaltres (i amb mi ). Estic contenta de ser-te un revulsiu, en-cor-atjar-te, continuar teixint lligams, no pas per entretenir-te com a Ulisses de la tasca d'Ítaca, sinó per compartir-te i aconseguir-ho ... i gaudir de la llibertat d'entrar al paisatge interior, quan es mostrat amb honestedat, i de triar qui volem ser... cavalls verds que es reconeixen just a l'hora foscana.
I per cert, Victòria, m'ha picat la curiositat, ho he anat a mirar i... A mi me'n falten 9 per als 400!! :) Una abraçada principatina i badalonina! Bon any!
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 19:21h
Un atzar curiós. M'estàs encalçant. Ja deia jo que sentia la remor de les teves petjades... Sort i projectes per a 2010 i una besada anticipada pels 400 que promets. I si t'agrada la xocolata com a mi 250 grs of happiness... i fora mandra.
smartinez |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 23:21h
4sents :-)
i els comentaris! Els he aprofitat per a fer una passejada per colors a Palma (154561), i per colors a un text de Feliu Formosa (155065), i he vist un regal per a vianants atents (155100).
I els que rebem i llegim les teves paraules escrites, de vegades ens alegrem molt, de vegades ens emocionem, de vegades ens entristeix, de vegades ....... sempre les llegim i ens comuniquem ! Aquesta casa és una utopía o una realitat ? 400 cops, 400 apunts, no son res i en vindràn molts més. Aquesta vegada m'has tocat ben bé el cor i l'ànima .... viure en harmonia amb el mar, c'est pas interdit de s'évader ... cert ! Una pel.lícula de culte, preciosa. Has encertat el video per acompanyar aquest aniversari. Per molts i molts anys ! Bona nit i a somiar coses boniques ....
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 19:05h
M'han regalat una càmara fotogràfica nova i estic com tu estaves a Binissalem que faig baves de gust. Ja veuràs.400 cops també fa aniversari fa 50 anys
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 18:50h
A ca vostra i a ca nostra, a Mallorca, a Sicília, a Ítaca , a Roma o l'Alguer, al Montseny o a Folegandros, segur que ens trobarem. Besades de sal de cocó i pebre roig
AnnaPortell |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 21:49h
celebren l'aniversari: tu i en Jaume Mateu. Dos mallorquins! Moltes felicitats, Victòria. Damunt de la taula t'hi he deixat el pastís de xocolata amb quatre-centes espelmes, quatre-centes oscil.lacions. Pensa un desig i au! a bufar-les totes! ;-) BoraniT Pèndol. Petons de plata.
Victoria |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 18:44h
Feia estona que no deia cocarroi a qualcú. A més del post-versari és també el meu dia de sort:el meu aniversari. Vaig tenir l'acudit de néixer un 28 de desembre del segle passat. Innocent ho vull ser. 'Boranit' ho déiem el meu germà i jo de petits i m'agrada tornar-ho a sentir, mitja llengua d'infant. El pastís de xocolata és el meu preferit. 400 espelmes... estic desalenada, però les he bufades. No en mancaria d'altra
FELICITATS pels 400 i bona entrada d'any.
Esper que estiguis passant unes bones festes, Victòria, i que tenguis una bona entrada d'any ple de salut i coses bones :)
Besades i no, no ho podem deixar ;)
(No és un joc però hom sap que no és més que una 'joguina que juga a ser joguina'.)
No és un joc, però si ho és, lo pèndol és alló que de nens dèiem 'casa':
picant de mans (un, dos, tres), clicant i entrant al teu blog, estem salvats!
Basia mille.
Felicitats, i molt bon any !!!
Al teu bloc s'està ben a gust. Tu l'has creat d'eixa manera teua de ser. Volgudament i amorosidament treballada des dins. Com a gran amfitriona. Encara que ho dissimules, també ;-) , hi ha molta passió.
Per molts anys Victòria des d'enfront de tu.
Rep una gran Besada amical.
:-)
i els comentaris!
Els he aprofitat per a fer una passejada per colors a Palma (154561), i per colors a un text de Feliu Formosa (155065), i he vist un regal per a vianants atents (155100).
Aquesta vegada m'has tocat ben bé el cor i l'ànima .... viure en harmonia amb el mar, c'est pas interdit de s'évader ... cert ! Una pel.lícula de culte, preciosa. Has encertat el video per acompanyar aquest aniversari.
Per molts i molts anys !
Bona nit i a somiar coses boniques ....
Escriu-ne uns centenars més o milers si cal...
Bon Nadal i millor any 2010.
Enric
Bon any Victòria, segur que aquest any ens veurem, ací o allà. Una abraçada coenteta.
Moltes felicitats, Victòria. Damunt de la taula t'hi he deixat el pastís de xocolata amb quatre-centes espelmes, quatre-centes oscil.lacions. Pensa un desig i au! a bufar-les totes! ;-)
BoraniT Pèndol. Petons de plata.