bielmamengual |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 00:52h
Un telèfon que sona. Un encontre verbal. Paraules entrecreuades. Amb unes notes simples dic el temps, la llunyania, els buits, les veritats pensades molta d'estona, tan suaus com certes. Bella resposta, un reinici, unes dates, unes possibilitats de creuaments. Històries de viatgers que es troben en l'andana d'una estació i els seus trens, en direccions distintes, han de partir. Queda un no res. Sempre és així. I de cada vegada una mica més de por, de fragilitat, d'espai entre els cossos.
Obr i tanc els ulls.
Obr i tanc els ulls.
Obris les tombes del teu cementiri particular per abraçar-te als teus cadàvers favorits tan de temps soterrats a la memòria dolenta?
les veritats pensades moltes d'estona, tan suaus com certes. Bella resposta, un reinici, unes dates, unes possibilitats de creuaments...
Els teus fans solidaris han de saber a qui has amnistiat? qui treus de la penitència dels oblits?
Com que ens dones dades aquest missatge encreuat de retrobada ens mereixem explicacions' pis
Si hi ha perdó no cal l'oblit. Encara que sia nadal i tu sies literat, dels bons, dels rars, ja granat per tenir un cap compost