Tots els factors que van afavorir la participació en les consultes del 13-D ens són desfavorables. Els professors de la Universitat Pompeu Fabra Jordi Muñoz i Marc Guinjoan han processat les dades de participació dels 160 municipis i han establert les correlacions favorables a una alta afluència a les urnes. Totes són desfavorables en el nostre cas. Si hi ha més participació quan més petita és una població, resulta que Cornellà té 85.000 habitants. Si les urnes es van omplir a les poblacions on CiU i ERC treuen bons resultats a les eleccions, a Cornellà la suma de les dues forces és un 15% dels vots. Si el suport de l'Ajuntament ajuda a incrementar els votants, Cornellà Decideix té assegurat l'obstruccionisme d'un consistori amb majoria absoluta del PSC-PSOE. Si la tradició participativa de la població amb un potent teixit associatiu es correlaciona positivament amb l'afluència a les meses electorals, Cornellà té moltes associacions, però amb poca implantació.

      En aquestes circumstàncies perquè entossudir-nos en una actuació a cop d'ull “kamikaze”?. Per dues raons poderoses, entre altres. En primer lloc per sacsejar la somorta xarxa associativa de Cornellà, adormida avui, però potent i activa, dècades enrere, a les lluites de finals del franquisme al voltant de l'Assemblea de Catalunya. Els treballadors a les empreses i les associacions de veïns van tenir el protagonisme més destacat aquells anys. Però també cal recordar que l'Ajuntament de Cornellà, en ple franquisme, va ser un dels primers en fer-se càrrec del cost de l'ensenyament del català. Sense la tasca dels professors de català hauria estat impossible la immersió lingüística. L'activisme cultural va ser molt important en aquells anys i ha continuat essent-ho. Aquests antecedents expliquen que la “Jordiada” convoqui cada any a desenes de milers de persones al Parc de Can Mercader on s'apleguen totes les entitats culturals de la nostra ciutat. El contrast amb altres zones de l'àrea metropolitana que organitzen “Ferias de Abril” és palès. Cornellà Decideix demostrarà que a Cornellà hi ha centenars de voluntaris disposats a treballar per l'autodemocràcia que representa una consulta per la independència.

      Però la raó més poderosa per organitzar aquest referèndum popular és mostrar que no hi ha “dues Catalunyes”. Al nostre país no hi ha dues comunitats diferenciades pel seu origen, la seva llengua i la seva identitat. Al contrari, a la societat catalana es produeix una gradació d'usos lingüístics i d'identitat nacional, una serie contínua que es dona en tots els països que han rebut gran nombre d'immigrants, com els Estats Units. Aquesta gradació es reflecteix, per exemple, en el 90% del coneixement del català, compatible amb un percentatge molt més baix d'escriptura i un ús social i familiar encara més baix. El mateix escalat es constata en el grau d'identificació nacional amb tots els graons: només catalans, més catalans que espanyols, tant catalans com espanyols, més espanyols que catalans, només espanyols. Dins d'aquesta gamma nacional els moviments d'integració en la catalanitat són més lents i aparentment imperceptibles en les grans ciutats de l'àrea metropolitana, però no són inexistents, ni de bon tros. Les condicions urbanístiques i els mitjans de comunicació estatals expliquen en gran part aquesta situació. Per això la previsible baixa participació només reflectirà que Cornellà està en la banda baixa d'aquest procés d'incorporació a la realitat nacional. Però serà la manera més contundent de demostrar que Catalunya és un sòl poble. Al marge dels resultats la seva sola celebració serà un èxit.

      Perquè l'alternativa a ser un “sol poble” és la “libanització” de la nostra nació. No podem deixar a les generacions futures un país dividit entre comunitats diferenciades com els maronites, els sunnites i els xiites al Líban. Per evitar aquesta herència val la pena prendre tots els riscos i dedicar tots els esforços a organitzar Cornellà Decideix.