La frase animalista per exel·lència va ser pronunciada a 3/4 i 4 minuts d'11: "Els animals tenen els mateixos drets que nosaltres" i ho va dir ella, seriosa i convençuda, al final d'un sopar d'aquestes festes en un restaurant vigatà de cuina notable. Francament no vaig saber què dir, i no vaig dir res, per no espatllar l'armonia i felicitat que se suposa que imperen en aquests dies. Vaig continuar menjant la tonyina mentre el veí passava comptes amb un filet de vedella i davant meu uns peus de porc desossats feien les delícies de S. Però vaig pensar, mentre assaboria la tonyina, que embarassada com està - d'aquí a un parell de mesos li neix la criatura - la sentència de la dona adquiria un to delicadament naïf.
Els animals no tenen els mateixos drets que les persones. Ens estem oblidant que ens els mengem, que els fem servir per al treball, per a fer vestits... Aquesta bestiesa és la que fa que tinguem cada dia els carrers més bruts, que trobem cada cop més gossos a la platja i que a algú li desfiguri la cara un gos perillós... Considerar que els animals són tan i tan bonics ens ha dut a aquesta situació en que t'has d'anar empassant les gracietes dels animals dels altres, gràcies que els seus amos s'han cregut la consigna. I un rave!
et poses en uns pessebres!!!
Era un sopar o un dinar? Embarassada? A mi això em sona!
Qualsevol situació que et pugui recordar la situació descrita és pura coincidència.
Salut