Aquesta setmana passada vaig anar a veure Avatar al cine. I m'ho vaig passar d'allò més bé! El cine comercial també és CINE.Pure spirits of the forest - James Horner, de la B.S.O. d'Avatar
La pel·licula d'en James Cameron, el director de Titanic i els Terminator, per exemple, és una pel·licula controvertida. Hi ha qui diu que és una bona pel·licula i n'hi ha que diuen que no és sinó una altre pel·licula d'efectes especials amb un pressupost mil·lionàri. I després estàn aquells que l'han anat a veure.
Avatar està escrita i dirigida pel mateix Cameron i interpretada entre d'altres per un gairebé descconegut actor australià, Sam Worthington, per Zoë Saldana, que va fer de tinent Uhura a la darrera Enterprise de Star Trek, la Sigourney Weaver d'Alien (per exemple), l'Stephen Lang, un dolent que fa afició i la Michelle Rodriguez, més coneguda com l'Ana Lucia de Lost. La música va a càrrec de l'arxiconegut James Horner, amb qui Cameron va confiar ja per a Titanic l'any 1997.
Per fer aquesta pel·licula James Cameron s'ha envoltat d'un enorme equip amb el qual ha treballat durant 7 intensos anys, segons expliquen, però ell hi va estar treballant desde 1994, abans de Titanic. Va voler rodar-la l'any 1999, però va creure que la tecnologia encara no havia assolit el nivell que creia necessàri per fer possible la seva Avatar i per això va treballar per fer possible el disseny del sistema de cameres de realitat, que es tracta a "grosso modo" de dues cameres en un sol cos per donar profunditat a la imatge, és a dir, la sensació de tres dimensions (3D). Una bona part dels personatges d'aquesta pel·licula estàn fets digitalment amb l'ajut d'actors i actrius de debò. Els humans formen part d'un tant per cent molt petit del què apareix a la pantalla. Pandora, que és el món on passa la història, està fet pràcticament tot digitalment. Els Na'vi, els éssers més similars als humans que habiten Pandora, estàn tots fets per ordinador, però estàn més ben fets que mai abans. Sembla que existeixin de debò. Jo mateix en molts moments me n'oblidava de que no existíen al món real. I aquesta és una de les grans victòries d'Avatar.
Cada 5 anys, més o menys, surt alguna pel·licula que està cridada a ser un graó més cap a la totpoderosa capacitat del cine per recrear el què li doni la gana. Amb Blade Runner ja s'havia dit. Curiosament amb Titanic es va tornar a dir. El mateix es digué d'El Senyor dels Anells i de Final Fantasy. Però ara, amb Avatar, sembla que la cosa va de debò i que no és només una maniobra comercial, que segur que també. La barreja d'allò físic o real d'allò digital o irreal obre noves fronteres per al món del cinema. Jo pensava mentre veia la pel·licula: ara ja sí que el límit és la imaginació.
Avatar és la història d'un ex-soldat americà, ferit de guerra i en cadira de rodes, que arriba a un nou món que es troba a 5 anys llum de la terra. El món es diu Pandora i l'home hi ha establert una base per a l'extracció d'un valuosissím mineral. Els militars són allà per protegir els miners i tot l'equip dels habitants del planeta, uns éssers de 2 metres d'alçada que es fan dir Na'vi. Aquest soldat és reclutat per fer entrar la seva ment en el cos creat genèticament d'un Na'vi per tal d'anar a conèixer millor l'enemic i trobar la manera de derrotar-lo. A partir d'aquí el soldat es troba ficat en un problema rera l'altre de creixent magnitud els quals li exigeixen cada cop més que prengui una decisió.
Tot i que el guió, ho reconeix el propi James Cameron, no és massa original, el pà amb què ens ho ofereix és prou bò com per empassar-nos-ho a gust. A mi em va agradar molt, em va entretenir, em va fer estar amb la boca oberta gairebé tota la estona i em va emocionar. I a sobre el missatge ecologista de la pel·licula em va tenir una bona estona rumiant. Perquè Avatar és una pel·licula comercial a més no poder, amb una història poderosa encara que ja molt suada, plena d'acció i d'escenes de focs artificials i de cara-de-lluç. Però també és una pel·licula amb un missatge clar i contundent contra la destrucció del medi ambient i de la biodiversitat. És una crítica a la maquinària de les empreses, dels diners i del poder. Com a El Senyor dels Anells, Avatar, una pel·licula que recaptarà molts i molts mil·lions, promou la reflexió sobre el paper i la responsabilitat dels éssers vius del món. No en destacaria cap interpretació tret de la del dolent i la de la protagonista femenina, una de les Na'vi. No sé perquè però tots dos actors em van sorprendre. I això que un estava fet digitalment, encara que amb la base d'una actriu, la Zoë Saldana.
Ni us la recomano ni us la deixo de recomanar, com diuen alguns. Jo crec que si algú ha arribat a llegir-se la meva parrafada fins a aquí sense ser familia directa meva vol dir que pot anar al cine i que, com a mínim, s'ho passarà bé.
Avatar està escrita i dirigida pel mateix Cameron i interpretada entre d'altres per un gairebé descconegut actor australià, Sam Worthington, per Zoë Saldana, que va fer de tinent Uhura a la darrera Enterprise de Star Trek, la Sigourney Weaver d'Alien (per exemple), l'Stephen Lang, un dolent que fa afició i la Michelle Rodriguez, més coneguda com l'Ana Lucia de Lost. La música va a càrrec de l'arxiconegut James Horner, amb qui Cameron va confiar ja per a Titanic l'any 1997.
Per fer aquesta pel·licula James Cameron s'ha envoltat d'un enorme equip amb el qual ha treballat durant 7 intensos anys, segons expliquen, però ell hi va estar treballant desde 1994, abans de Titanic. Va voler rodar-la l'any 1999, però va creure que la tecnologia encara no havia assolit el nivell que creia necessàri per fer possible la seva Avatar i per això va treballar per fer possible el disseny del sistema de cameres de realitat, que es tracta a "grosso modo" de dues cameres en un sol cos per donar profunditat a la imatge, és a dir, la sensació de tres dimensions (3D). Una bona part dels personatges d'aquesta pel·licula estàn fets digitalment amb l'ajut d'actors i actrius de debò. Els humans formen part d'un tant per cent molt petit del què apareix a la pantalla. Pandora, que és el món on passa la història, està fet pràcticament tot digitalment. Els Na'vi, els éssers més similars als humans que habiten Pandora, estàn tots fets per ordinador, però estàn més ben fets que mai abans. Sembla que existeixin de debò. Jo mateix en molts moments me n'oblidava de que no existíen al món real. I aquesta és una de les grans victòries d'Avatar.
Cada 5 anys, més o menys, surt alguna pel·licula que està cridada a ser un graó més cap a la totpoderosa capacitat del cine per recrear el què li doni la gana. Amb Blade Runner ja s'havia dit. Curiosament amb Titanic es va tornar a dir. El mateix es digué d'El Senyor dels Anells i de Final Fantasy. Però ara, amb Avatar, sembla que la cosa va de debò i que no és només una maniobra comercial, que segur que també. La barreja d'allò físic o real d'allò digital o irreal obre noves fronteres per al món del cinema. Jo pensava mentre veia la pel·licula: ara ja sí que el límit és la imaginació.
Avatar és la història d'un ex-soldat americà, ferit de guerra i en cadira de rodes, que arriba a un nou món que es troba a 5 anys llum de la terra. El món es diu Pandora i l'home hi ha establert una base per a l'extracció d'un valuosissím mineral. Els militars són allà per protegir els miners i tot l'equip dels habitants del planeta, uns éssers de 2 metres d'alçada que es fan dir Na'vi. Aquest soldat és reclutat per fer entrar la seva ment en el cos creat genèticament d'un Na'vi per tal d'anar a conèixer millor l'enemic i trobar la manera de derrotar-lo. A partir d'aquí el soldat es troba ficat en un problema rera l'altre de creixent magnitud els quals li exigeixen cada cop més que prengui una decisió.
Tot i que el guió, ho reconeix el propi James Cameron, no és massa original, el pà amb què ens ho ofereix és prou bò com per empassar-nos-ho a gust. A mi em va agradar molt, em va entretenir, em va fer estar amb la boca oberta gairebé tota la estona i em va emocionar. I a sobre el missatge ecologista de la pel·licula em va tenir una bona estona rumiant. Perquè Avatar és una pel·licula comercial a més no poder, amb una història poderosa encara que ja molt suada, plena d'acció i d'escenes de focs artificials i de cara-de-lluç. Però també és una pel·licula amb un missatge clar i contundent contra la destrucció del medi ambient i de la biodiversitat. És una crítica a la maquinària de les empreses, dels diners i del poder. Com a El Senyor dels Anells, Avatar, una pel·licula que recaptarà molts i molts mil·lions, promou la reflexió sobre el paper i la responsabilitat dels éssers vius del món. No en destacaria cap interpretació tret de la del dolent i la de la protagonista femenina, una de les Na'vi. No sé perquè però tots dos actors em van sorprendre. I això que un estava fet digitalment, encara que amb la base d'una actriu, la Zoë Saldana.
Ni us la recomano ni us la deixo de recomanar, com diuen alguns. Jo crec que si algú ha arribat a llegir-se la meva parrafada fins a aquí sense ser familia directa meva vol dir que pot anar al cine i que, com a mínim, s'ho passarà bé.
Noi, no sé ben bé si es que li he agafat mania per haver de vendre 8390 localitats (record d'assitencia al cinema de diagonal mar) en un dia o que, però jo em vaig quedar una mica igual amb Avatar...
Anem a pams. No li treure pas el mèrit, Avatar, és un treball precís i preciós visualment parlant. Els Na'vi (i sobretot la Neytiri), amb tot el seu mon blau i verd, son el millor de la peli. L'argument ja és una altra historia. Que des del primer minut sàpigues com acabarà tot a mi em deixa freda, per molt ecologisme i bon rotllo que vulguin vendre. Que el dolent sigui un dolent de calaix, que no mor ni a la de tres (cap al final em recordava al tipic final boss d'algun videojoc), l'arbre de les animes em recodava a l'arbre-àvia de la Pocahontas, la imatge de l'arbre-mare caient a la fabricacio de les hordes d'Uruk-hais, el ball dels Na'vi per l'intercanvi de cossos a Ice Age 2 i buff, moltes cosetes que per a mi van fer que Avatar no estigues a l'alçada del que m'esperava. Perque el 3D no el vaig veure per enlloc, tampoc... bah, em deurien donar unes ulleres trencades, perque tots els altres van sortit encantats! :)
Aixo si, a Pandora amb les muntanyes flotants (soc a la unica que li recordava a Bola de drac?) m'hi mudava demà mateix!
Peli que em va encantar alhora que sorprendre: Celda 211
Proxima que tinc mooooltes ganes de veure: Zombieland