El 21 de desembre proppassat es va aprovar, després d’anys i panys de parlar-ne (només 20!), la famosa Llei de Llengües d’Aragó, que ha despertat passions i que ha fet renàixer, com sempre, la fòbia anticatalana d’una part molt important de la societat aragonesa que, en el fons (o potser no tant en el fons) és profundament espanyolista (és allò d’haver estat, però no del tot, i no suportar que el teu veí sigui allò que tu t’hagués agradat ser però que mai no ho has acabat de ser del tot).
Només cal recordar les declaracions del PAR (Partit Aragonès Regionalista), barrejant el tema de la llengua, de l’aigua, dels béns de la Franja (que encara no entenc per què parlen de retornar, quan aquests béns mai no han estat propietat d’una diòcesi aragonesa?) o el PP feroçment en contra de la denominació de català al català de la Franja (mireu la imatge), com podem comprovar en aquesta web creada únicament per a aquest tema i que té com a títol “No a la imposición del catalán” (http://www.noalaimposiciondelcatalan.es/). I no cal oblidar polèmiques estèrils i absurdes que desperten passions a Aragó com, per exemple, el nom medieval de la corona que compartíem, la nomenclatura d'un rei... o la recent candidatura (per a mi absurda) de Barcelona a les Olimpíades d'Hivern, a les quals també opta, sense gaire èxit, per cert, Saragossa... Per veure'n un exemple un recomano veure aquests vídeos de la Televisió pública d'Aragó d'un gust més aviat dubtós i, sobretot, de molt mala educació: http://www.youtube.com/watch?v=nG8tRj4D6Sw&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=vV0S1MzhlhA&NR=1 http://www.youtube.com/watch?v=klgBXlaY4hc&feature=channel
És evident que només amb una feina de respecte per la diversitat, de promoure-la en els mitjans de comunicació, en l'escola... es podia haver fet entendre a la població aragonesa el respecte pel català i per l'aragonès, però ja se sap que contra Catalunya tot s'hi val, perquè cohesiona el grup (l'aragonès i l'espanyol en general).
En l’apunt següent intentarem desgranar què pot significar aquesta llei per a la nostra llengua en territoris administrativament aragonesos.
Voldria començar amb un comentari que he trobat en una pàgina web aragonesista, referida a l’aragonès, però que perfectament podria ser aplicable al català:
Aragón ya tiene una ley de lenguas. Después de una tramitación relativamente rápida, comparada con los 20 años de retraso, Aragón ya cuenta con una ley que regula los derechos de los aragoneses que hablan aragonés y catalán. Aunque se han ido conociendo cosas, y tengo el texto completo de la ley aprobada (PDF), quiero saborear este momento histórico antes de analizar por qué esta ley se queda corta y por qué puede suponer la muerte definitiva del aragonés.
Se me mezclan varias emociones. El momento histórico en el que por fin se reconoce que en Aragón hay más lenguas que el castellano y se regula su uso, protección y enseñanza. El momento histórico que parece una oportunidad perdida. El momento histórico de los juegos políticos que obligan a unos a apoyar leyes de mínimos o a otros a no apoyarlas. Muchas cosas que oscilan entre la alegría, la esperanza, la tristeza y la desesperanza. Muchas emociones apoyadas en el hecho incuestionable del odio cerril de algunos a todo lo que no sea como ellos, o de la visión un poco como de zoológico que algunos compañeros, amigos, ciudadanos, políticos, periodistas, etc, tienen de la realidad trilingüe de este país nuestro.
D’entrada, el cert és que la llei li diu català al. català i això en el context en què s’aprova la llei no deixa de ser una bona notícia i més quan en la declaració de principis de la llei es diu que
“ambas lenguas necesitan acciones decididas por parte del Gobierno de Aragón para prestigiarlas, dignificarlas y normalizarlas socialmente, facilitando así su protección y promoción. Hay que tener en cuenta que estas lenguas mantienen vivas variedades locales o dialectales históricas y/o territoriales, y que existe una zona de confluencia de ambas lenguas en algunos municipios.
Ara bé, la llei des d’un principi, article 2, deixa ben clar que “el castellano es la lengua oficial en Aragón. Todos los aragoneses el deber de conocerla y el derecho a usarla” mentre que “el aragonés y el catalán son lenguas propias originales e históricas de nuestra Comunidad Autónoma”. Però no són oficials! I si ens volem començar a preocupar una mica més, només cal llegir el que es diu també en aquest article, i malgrat el que es pugui haver dit al principi: “Los ayuntamientos de las zonas de utilización histórica predominante de las lenguas propias de Aragón podrán, mediante acuerdo adoptado con el voto favorable de la mayoría absoluta del Pleno, proponer al Consejo Superior de las Lenguas de Aragón la denominación de su modalidad lingüística, fundamentada en razones históricas, filológicas y sociolingüísticas”. Què passarà als ajuntaments on mani el PP (que ha fet adhesius com els que reproduïm en aquest apunt)?
Pel que fa als drets que es reconeixen:
a) Conocer las lenguas propias de Aragón.
b) Usar oralmente y por escrito las lenguas propias de Aragón tanto en las relaciones privadas como en las relaciones con las administraciones públicas.
c) Recibir la enseñanza de las lenguas propias de Aragón.
d) Recibir, en las lenguas propias de Aragón, publicaciones y programaciones de radio, televisión y otros medios de comunicación social.
e) Usar las lenguas propias en la vida económica y social.
Un altre tema especialment preocupant és la creació de “Las Academias de las lenguas aragonesas”. Segons l’article 12:
1. Se crean la Academia de la Lengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán como instituciones científicas oficiales que constituyen la autoridad lingüística del aragonés y del catalán en Aragón, respectivamente.
2. Corresponde a las Academias de las lenguas aragonesas:
a) Establecer las normas referidas al uso correcto de la correspondiente lengua propia en Aragón.
b) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de la correspondiente lengua propia y con su promoción social.
3. Las Academias de las lenguas aragonesas estarán integradas por filólogos, personalidades de las letras, de la enseñanza, de la comunicación y/o de la investigación de reputada solvencia en el ámbito de esta Ley.
4. El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de cada una de las Academias de las lenguas aragonesas en los que se fijará su composición, organización y funcionamiento.
Curiosament, no es parla pas de fer una “Acadèmia per a les modalitats del castellà a l’Aragó”. Suposo que s’interpreta que aquesta feina ja la fa la Real Academia de la Lengua Española, però, en canvi, ignoren que el català ja té l’Institut d’Estudis Catalans. Potser cal recordar que el Reial decret 3118/1976, del 26 de novembre, signat pel rei d'Espanya, Joan Carles I, atorgà «reconeixement oficial a l'Institut d'Estudis Catalans com a corporació acadèmica, científica i cultural [...], l'àmbit d'actuació de la qual s'estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes»...
Això es tradueix en el fet que “corresponde a las instituciones científicas reconocidas para cada una de las lenguas elaborar y determinar en su caso las normas lingüísticas del aragonés y del catalán, sin perjuicio del respeto a las peculiaridades de las lenguas propias de Aragón. I és més “no obstante lo previsto en los párrafos anteriores, las instituciones públicas podrán hacer uso de las modalidades locales cuando las circunstancias lo requieran, siempre haciendo un correcto uso ortográfico”. De debò que ja no sé què comentar... en tot cas que ho apliquin també per a les modalitats del castellà a l’Aragó (però això, com ho sap tothom, no passa en les llengües de debò, només les que estan a mig estandarditzar –com si el català no portés quasi un segle estandarditzat!).
Pel que fa a l’educació es garanteix el que ja s’està fent des de fa vint anys: “Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonas de uso histórico predominante, cuyo aprendizaje será voluntario”. Com dèiem fa poc, un altre cop la Franja està per sota, per exemple, del que es fa a Catalunya Nord, on l’administració francesa –si heu llegit bé, l’administració francesa– ha potenciat, encara que tímidament, línies educatives bilingües (a la Franja són l’anècdota, encara, i la llei no parla de potenciar-les ni de l’ensenyament en llengua catalana).
Quan es parla que “los contenidos de la materia de lengua propia tendrán en cuenta las modalidades y variedades locales”. O que “el Gobierno de Aragón impulsará la edición de materiales didácticos para ser utilizados en las asignaturas de lenguas propias en los centros educativos de Aragón”, aquesta mateixa idea es té per a l’ensenyament de la llengua castellana a l’Aragó, tot respectant les modalitats lingüístiques castellanes “pròpies de l’Aragó”? Té sentit fer llibres de text en català diferents dels de Lleida o Tortosa per a uns pocs, poquíssims, estudiants...?
Pel que fa al professorat les “perles” són, com a mínim “al·lucinants”:
1. Se garantizará la adecuada formación inicial y permanente, así como la capacitación del profesorado necesario para la enseñanza de las lenguas propias. Para el acceso a las plazas destinadas a su enseñanza se acreditará, de la forma que reglamentariamente se establezca, el conocimiento de las mismas, teniendo en cuenta las modalidades lingüísticas locales. (Potser això vol dir que un professor de Barcelona, de València o de Palma no podrà exercir a la Franja?, com s’acreditarà que sap parlar fragatí o ribagorçà del mig?, els professors de llengua espanyola d’Aragó hauran de demostrar coneixements del castellà de la zona sud-oest oriental de Terol?...)
2. Los profesores serán capacitados progresivamente en el conocimiento de las lenguas propias de forma voluntaria y gradual. (Sobretot voluntari, no fos cas que un professor o un mestre que exerceix a la Franja fos obligat a conèixer la llengua dels seus alumnes, la llengua pròpia del territori on treballa...).
3. El profesorado de las lenguas propias estará sometido al mismo régimen jurídico que el profesorado de las restantes materias del currículo. (Només faltaria que per ser professor de català o d’aragonès es tinguessin menys drets!!!!).
Com es veu una llei de mínims, que no fa del català llengua oficial de la Franja, que no obliga pràcticament a res que no siguin els mínims drets dels ciutadans a dirigir-se a la seva administració (la de l’àmbit proper) en la seva llengua i que, en el fons, no deixa de ser una despenalització de l’ús del català (es podrà parlar als plens municipals, podràs posar el teu en català, tindràs alguns formularis en la teva llengua...). S’obvia en tot moment la relació amb la resta de territoris de parla catalana, no es parla de cap mena de recepció de canals televisions en llengua catalana d’altres comunitats i es consagra, i no sé si definitivament, una mena d’invent de “català de l’Aragó” que l’únic que té de bo és que “encara” es diu català (fins que el PP i el PAR ho permetin, és clar).
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Promoció exterior de la llengua i la cultura catalanes pormogut pels governs de Catalunya i Balears. L’IRL forma part de la Fundació Ramon Llull, fundació constituïda pel govern d'Andorra, l'Institut Ramon Llull, el Consell General dels Pirineus Orientals (Catalunya Nord), el municipi de l'Alguer i la Xarxa de ciutats valencianes, que té la seu a Andorra
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Reproducció en àudio. Se celebrà a la Langile Ikastola d'Hernani, on s'explica a joves estudiants universitaris bascos (tots euskalduns!) i a alguns professors el tractament de les llengües al nostre sistema educatiu no universitari.
Reflexions a propòsit del que significa actualment parlar d'immersió lingüística. També hi trobareu la versió en castellà http://www.uoc.edu/portal/castellano/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html i en anglès http://www.uoc.edu/portal/english/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2011/pere_mayans.html
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
