marcel campa |
diumenge, 27 de desembre de 2009 | 09:53h
En una sabateria, agafa unes sabates que no li fan gaire el pes però se les emprova. El número 8 li va petit i el 9, gran: 8.5, doncs.
“Em sap greu –li diu la dependenta--, del 8.5 no en queda cap". Va a una altra sabateria però tampoc no tenen el 8.5. Li diuen que provi a un establiment molt gran que hi ha dos carrers més amunt: segur que tenen el seu número. Puja corrents els dos carrers. Es tranquil·litza quan veu el model que busca a l’aparador. Però n’acaben de vendre l’últim 8.5.
L’adversitat ha fet créixer en ell un anhel molt fort de trobar les sabates. Daria qualsevol cosa per tenir-les a les mans; sent un neguit gairebé animal.
A la setena sabateria troba les sabates del número 8.5. Ara que ja és un expert en aquest model, sap que n’hi ha dues versions: una marró clar i l’altra marró fosc. Li han dut les de color clar i demana si les tenen del 8.5 però fosques.
