Els vins de Nadal d'enguany han estat un petit resum del bloc, amanit amb uns quants regals del meu llunyà aniversari. Els resultats han estat dispars. Quan obres una ampolla sovint tens sorpreses i quan n'obres mès d'una tres quarts del mateix.Els vins negres entre Nadal i Sant Esteve han estat quatre, dos han guanyat i dos han quedat més enrere. Potser arribaren en un moment de l'apat que ja no estàvem per gaires orgues o potser els hem pres abans d'hora i els mancava arrodoniment en ampolla.
El vici de les presses, la golafreria de la set, les ganes eternes de passar-ho bé.
Vam tastar un Coca i Fito 2006 del Montsant, amb un cupatge de sirà, garnatxa, samsó i ull de llebre, que li mancava allò que li sobra al seu germà petit, el Jaspi: golositat. Estructurat, tànic i potent, però mancat de màgia.
L'altre vi que d'entrada no va tenir el seu millor moment va ser un Cérvoles2005, ull de llebre de Costers del Segre, un vi amb trajectòria i que havíem tastat altres vegades. Aquesta anyada ve més fresc i menys licorós, però menys rodó, la sensació és que li manca un punt de maduració. El cul d'ampolla que vam deixar l'he acabat al cap d'un parell de dies, i havia millorat. Sense contradir del tot el que havíem trobat d'entrada.
Allò que dèiem del moment de l'apat. De fet això d'anar obrint ampolles i tastant-les és una competició molt injusta. Cap vi no ha de ser comparat, el que mereix és ser valorat per les seves pròpies qualitats.
A la banda dels campions de Nadal, tenim un altre Costers un Geol 2006, un festival de fruita macerada i fusta ben integrada, contundent i espés com una bona escudella, estructurat i ric en matisos confitats i sabors terciaris.
El darrer vi que us vull comentar ens té el cor i l'ànima robats de fa temps, un AN Negra 2005, calllet 100%, quan l'olores ja te'l menges, és tant ric aromàticament que cada alenada és com un glop, als vins hi ha sabors retronasals i amb aquest han inventat els sabors nasals, olors xarrupades. No és conya, nas i boca plens de pell de taronja, te i regalèssia, perisitència a 30€ l'ampolla. Bevent vins com aquest entens de que serveix una taula de triatge, només amb el millor raïm pots obtenir tanta concentració. La suavitat del callet i el taní madur fan que els 14 graus s'et fonguin a la boca. Ens l'hauríem de beure de genolls. Disculpeu-me l'eufòria però de vins com aquest en bec molt pocs, són cars. Però era Nadal.
I vosaltres quins vins heu begut per Nadal?
Salut i bones festes
