D’acord. El Barça, amb en Laporta
al capdavant, s’ha convertit en l’entitat més prestigiosa i valorada del país,
tant aquí, com, i això és més important, a fora. La convinació de triomfs
esportius (indispensables en aquest cas), universalisme, arrelament, compromís
diguem-ne social (negativa a convertir-se en una SAE, UNICEF, les fundacions etc…) i un cert estil d’humilitat i
getlemenisme (Rijkaard i Guardiola) ens han convertit en un club, o en el club,
de referència del futbol mundial. Tot això està molt bé, i és impagable, per a
una nació sense estat ni reconeixement internacional com la nostra, que una
entitat com el FC Barcelona porti la senyera i unes paraules en aquesta llengua
que llegiu en una samarreta que segueixen centenars o milers
de milions de persones arreu del planeta. Dit tot això, i mirant de
donar-li la volta, ni que sigui una mica, el fet que un país es coneixi
únicament, o bàsicament, gràcies a un equip de futbol té també alguns
inconvenients, sobretot si tenim
en compte en què s’ha convertit, actualment, el futbol d’alta competició. No
deixa de ser curiós que lligues i clubs de països de llarga tradició
futblística, com Alemanya, França, Holanda o Suècia, estiguin quedant
progressivament relegades, en espectacularitat i negoci que generen, en benefici
de països molt més pobres i des-estructurats i de competicions en les que han
aparegut capitals i
personatges prou discutibles
(Berlsuconis, Abramovichs, Murdochs, Florentinos…).
Tinc ben present com se’n
reien dels espanyols els diaris alemanys, aqust estiu, quan el Real Madrid
llençava la casa per la finestra en fitxatges, mentres l’economia
s’enfonsava i l’atur es disparava. És prou simptomàtic, i ens hauria de fer rumiar, que la passió pel
futbol disminueixi en els països amb un nivell econòmic, educatiu i democràtic
alt, i augmenti en zones en col.lapse econòmic i/o manca de llibertats
personals i col.lectives -la Xina, Rússia o l’Àfrica- per exemple. I és ben trist
que dictadures teocràtiques com les de la península aràbiga organitzin
competicions pseudo-oficials sense que ningú s’ho qéustioni o que els jugadors de futbol africans que
triomfen a Europa siguin l’únic mirall en que es miren els joves d’aquest continent,
mancats de cap altra sortida o referent.
Ja se que tot això només és un aspecte lateral d’un univers polièdric i complexe com el del futbol, però cal tenir-ho en compte. Cal que siguem conscients que, cada cop més, el pes econòmic i social d’aquest esport-espectacle tendeix a ser inversament proporcional al nivell educatiu, el progrés econòmic o el grau de desenvolupament democràtic d’una societat en concret i que, precisament per això, el futbol no és sempre la millor carta de presentació que podem oferir. Per molt exitosa que la tinguem.
http://www.bundesliga.de/de/statistik/saison/index.php?competition=mbl&submodul_id=2&sub_1_modul_id=3
http://en.wikipedia.org/wiki/Eredivisie#Attendance
http://fr.wikipedia.org/wiki/Championnat_de_France_de_football#Le_championnat_et_la_t.C3.A9l.C3.A9vision