AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Mon germà amb perruca estrafolària, ulleres de carnaval, i guitarra andalusa; el meu nebodet de la mateixa "guisa" amb guitarreta a mida; servidora amb pandereta i simbomba i perruca de les que piquen...
Ens agrada muntar saraus per "nochebuena".
La nena petita dorm i de tant en tant obre els ulls i la boca per meular com una gateta...
El meu germà, llavors, li canta a cau d'orella mentre li toca amb la guitarra nadales a la filla per calmar-li el plor; i la nena somriu confiada i món germà somriu feliç.
I jo somric...
Somric... Somric i me n'enyoro... Sonen campanes i no són les de Belén...
Campanes fugisseres que entre Nadal i Cap d'any fan adonar-se que el temps també ho és, fugisser i colpidor, i que hi ha poques coses que valguin la pena. I adonats d'això -mortals i efímers com som- l'alegria de la festa se'ns pot esdevenir fàcilment en llàgrima, de goig o de dolor, i el món ens cau a sobre -amb estrelles i tot- per tornar a renéixer, per tornar a començar.
I hom vol sentir llavors l'escalf de l'estimació, llunyana o propera, que s'ha percebut en aquells moments forassenyats que de vegades se'ns han esdevingut, quan tot el seny, assenyadament, ens deixa a soles amb alguna espurna que ens cau del cau secret de la felicitat, com una llágima de Sant Llorenç a l'agost.
I els que no hi són se'ns fan ben presents encara que ningú els vegi més enllà de veure'ls amb els ulls del cor. I mirem de fugir de l'angoixa i la tristor embolcallats amb l'alegria de la ritualització de la trobada anyal, obligada o volguda, enyorada o desitjada...
Diuen que cada dia i cada Nadal, cada any, es compte amb els dits d'aquells a qui estimes.
Diuen que els plaers petits són grans.
Diuen que l'estimació no entenc de seny ni de fronteres.
Diuen que el record del passat ens estreny com una abraçada, i pugna per deslliurar-nos d'aquest present feixuc que voldriem deixar enrere o tanmateix simplement ens en recordem perque els llaços creixen i s'estrenyen amb el temps si no els desfem ni els volem desfer.
Potser és temps de campanes...
Signat: Belén (i les campanes) Pd. Per cert, avui dia 25 de desembre és el dia de la meva onomàstica, i tot i ser atea, em podeu felicitar el sant... xe, si voleu...
josepselva |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 20:02h
Ja no ens queden ni ateus com cal, és es col·lo!! Una felicitació amb dues a-teies que t'il·luminin, dona de Déu! Deu ser veritat allò de que "a nadie (aunque sea atea) amarga un(a) dulce (felicitación)"
D'aquesta "guisa" em contestaven de petita a casa (la meva família paterna a Còrdova) quan intentava dir el meu nom en aprendre a parlar...
Però posats a ser ateus com cal, he de dir que realment abans d'ahir no se celebrava el meu sant, que no en tinc, sinó més aviat l'onomàstica d'orígen toponímic. Celebració fixada al santoral, per l'autoritat eclesiàstica això si, com a tribut a la ciutat i al dia on va néixer, segons el calendari gregorià, Jesús de Judea.
Fins ara no hi ha hagut cap santa (amb mi que no hi comptin que no tinc cap intenció, de moment, d'aspirar a la canonització) amb el meu nom (per què serà? :-p) Per tant la seva ubicació al santoral no fa referència directa a cap sant ni a cap espiritualitat beatificada, si no més aviat a una qüestió de celebració toponímica d'un fet històric (transcendent, això sí, des d'un punt de vista religiós, cultural i fins i tot pagà)
Però de fet la veritable advocació religiosa de "Nuestra Señora de Belén" no és el 25 de desembre sinó que se celebra amb romeries al maig i al setembre (per exemple a Almansa, d'on n'és la patrona -6 de maig- i on en té un santuari) o bé l'últim diumenge d'agost (o el primer de setembre) a Palma del Río (Còrdova) d'on també n'és la patrona amb una romeria de renom; i tanmateix és la patrona de Cabeza del Buey (Badajoz) molt a prop del poble de ma família paterna (Còrdova). I em sembla que a Euskadi també li tenen devoció.
Per cert, i ja posats, l'antroponímin femení "Belén" només el té el castellà (hi ha qui diu que és originari de l'espanyol parlat pels castellans al País Basc) essent un nom genuí d'aquesta llengua utilitzat com a nom propi de dona (i tanmateix altres llengües, igual que el castellà, el fan servir com a nom d'algunes de les seves ciutats en honor a la ciutat de Betlem)
La qual cosa no fa el català, que com a nom propi femení, no té ni traducció ni tradició (el català, si no m'equivoco, només fa servir el mot Betlem estrictament com a nom de la ciutat -ni tan sols com a "naiximent" o "pessebre" com fa el castellà- o bé com el nom de la Mare de Déu d'aquesta advocació i sembla ser que per influència castellana, on l'advocació de Belén està més arrelada. Vaja, que és com voler traduir al castellà Montserrat, i posar-li a una nena Monteserrado, o serrada... no té sentit.
I ja que hi som, i aprofitant l'avinentesa dels teus últims posts (el del pa, molt bo, xe!) pel que fa al seu significat, ja m'agrada més l'orígen hebreu (La casa del pa) que l'àrab (La casa de la carn) xe! i no és pas racisme, és que sóc vegetariana!
Però en fi, que sí, que tot i ser per a mi només una felicitació onomàstica, doncs que tens raó i no "me amarga un dulce" i si em voleu felicitar la meva "santedat", doncs apa, benvinguts els dolços! Que tal com em cantaven de petita, a son de rumba (catalana, ves per on!) i guitarreta:
josep_blesa |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 00:39h
Si no m'ho dius ni p. 'aidea'. No he tingut Betlems a la meua vora per saber-ho. Sort que ara, tu, m'hosaps ensenyar. Sempre n'aprenm els que esttem disposats a fer-ho. Com t'he dit al mail. FELICITATS I PER MOLTS ANYS ¡¡*¡¡
un B7. (i'M SORRY PER LA IGNORÀNCIA....qué's molt gran ...ai mare....)
Gràcies per les felicitacions. Una coseta, en escriure el comentari, tenies un problema de trascripció tipogràfica amb l'ordinador, o és que el cava del Nadal estava fent de les seves? Perquè d'ignorància res!!! Ai mare!!!! ;-p he, he, he, !!*!!
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Però et puc garantir que n'hi ha uns quants (i quantes) més!... Però serà que tu no els coneixes! he, he, he! ;-p !!!!
Salut i Bon Any!
Una felicitació amb dues a-teies que t'il·luminin, dona de Déu!
Deu ser veritat allò de que "a nadie (aunque sea atea) amarga un(a) dulce (felicitación)"
...del Río!!!
D'aquesta "guisa" em contestaven de petita a casa (la meva família paterna a Còrdova) quan intentava dir el meu nom en aprendre a parlar...
Però posats a ser ateus com cal, he de dir que realment abans d'ahir no se celebrava el meu sant, que no en tinc, sinó més aviat l'onomàstica d'orígen toponímic. Celebració fixada al santoral, per l'autoritat eclesiàstica això si, com a tribut a la ciutat i al dia on va néixer, segons el calendari gregorià, Jesús de Judea.
Fins ara no hi ha hagut cap santa (amb mi que no hi comptin que no tinc cap intenció, de moment, d'aspirar a la canonització) amb el meu nom (per què serà? :-p) Per tant la seva ubicació al santoral no fa referència directa a cap sant ni a cap espiritualitat beatificada, si no més aviat a una qüestió de celebració toponímica d'un fet històric (transcendent, això sí, des d'un punt de vista religiós, cultural i fins i tot pagà)
Però de fet la veritable advocació religiosa de "Nuestra Señora de Belén" no és el 25 de desembre sinó que se celebra amb romeries al maig i al setembre (per exemple a Almansa, d'on n'és la patrona -6 de maig- i on en té un santuari) o bé l'últim diumenge d'agost (o el primer de setembre) a Palma del Río (Còrdova) d'on també n'és la patrona amb una romeria de renom; i tanmateix és la patrona de Cabeza del Buey (Badajoz) molt a prop del poble de ma família paterna (Còrdova). I em sembla que a Euskadi també li tenen devoció.
Per cert, i ja posats, l'antroponímin femení "Belén" només el té el castellà (hi ha qui diu que és originari de l'espanyol parlat pels castellans al País Basc) essent un nom genuí d'aquesta llengua utilitzat com a nom propi de dona (i tanmateix altres llengües, igual que el castellà, el fan servir com a nom d'algunes de les seves ciutats en honor a la ciutat de Betlem)
La qual cosa no fa el català, que com a nom propi femení, no té ni traducció ni tradició (el català, si no m'equivoco, només fa servir el mot Betlem estrictament com a nom de la ciutat -ni tan sols com a "naiximent" o "pessebre" com fa el castellà- o bé com el nom de la Mare de Déu d'aquesta advocació i sembla ser que per influència castellana, on l'advocació de Belén està més arrelada. Vaja, que és com voler traduir al castellà Montserrat, i posar-li a una nena Monteserrado, o serrada... no té sentit.
I ja que hi som, i aprofitant l'avinentesa dels teus últims posts (el del pa, molt bo, xe!) pel que fa al seu significat, ja m'agrada més l'orígen hebreu (La casa del pa) que l'àrab (La casa de la carn) xe! i no és pas racisme, és que sóc vegetariana!
Però en fi, que sí, que tot i ser per a mi només una felicitació onomàstica, doncs que tens raó i no "me amarga un dulce" i si em voleu felicitar la meva "santedat", doncs apa, benvinguts els dolços! Que tal com em cantaven de petita, a son de rumba (catalana, ves per on!) i guitarreta:
Que no la llamen Belén, Belén...
Salut.
(Santa?) Belén.
Com t'he dit al mail. FELICITATS I PER MOLTS ANYS ¡¡*¡¡
un B7. (i'M SORRY PER LA IGNORÀNCIA....qué's molt gran ...ai mare....)
Gràcies per les felicitacions. Una coseta, en escriure el comentari, tenies un problema de trascripció tipogràfica amb l'ordinador, o és que el cava del Nadal estava fent de les seves? Perquè d'ignorància res!!! Ai mare!!!! ;-p he, he, he, !!*!!
B7s i Bon Nadal!
Bon Nadal !
Molts de somriures per a tu també :-D !!
Bon Nadal !!*!!