joangrau |
divendres, 25 de desembre de 2009 | 11:54h
Mare Natura,Des de la meva humil figura
I sota aquest cel blau, net, clar,
Agredolç i encara coent, urbà,
Et voldria nuar en un lluent, ferm,
fi, i falaguer bé que greu enfilall de desigs.
1era:
—Agafa la terra i sacseja,
Vejam si anivella:
La gent sense sostre ni feina,
que en tingui, per exemple,
I QUI en robi que ho torni
I que pringui...
per sempre.
2ona:
—Endreça infortunis virals, si cal,
Escampa tranquil·les gripetes amb cua,
si volies,
però amb cura,
que creen defenses,
I arrenca i fulmina
com ara la sida.
Oi...?
I caldria (3era)
Enllestir la feinada d’estat:
—Quan en prendràs els grans caps
que es trobin i topin i petin o es rompin —ells—
en una taula de billar?
(Bola capilar, només: que lleu que és...)
Sento àngels fent dansa:
“Ni guerres cruentes
Ni bombes minades
O, que ganes, fem-hi flames...”
Però ara que hi som,
Mare (a la 4arta):
—No has sentit mai
d’un poble,
Catalònia,
del tot fart de ser colònia?
Tu que domines els astres:
Què tal si hi eleves ben alt l’Estelada
i que onegi en l’espai sideral
i oficial,
pinacle del Cap i Casal?!!!
—Majestuosa Mare Natura:
que em dius
que “hi caldria filar amb l’atzurat de la nit”,
crec, i del desig,
“sota la lluna roja”.
Però vejam qui atura ara el vell geni del nord,
jo dic,
que fibla amb el fred
i de nit.
...I potser la llum auroral,
cosida amb fil blau, també és bona,
Si arriba Nadal
I un nou any... ple de joia.
Poema de:
Lurdes Estruch
466
Ha estat un plaer ilustrar-l'ho.
Joia en tot, com el poema.
Bones festes.
Molt bon any nou!!!