carme |
divendres, 25 de desembre de 2009 | 11:16h
"Ens passem la vida mirant de fer-los volar. Correm amb ells fins quedar-nos sense alè. Cauen a terra. Es donen cops amb les teulades.
Nosaltres els sargim, els consolem, els ajustem i els ensenyem. Observem com el vent els bressa, i els assegurem que un dia podran volar.
I, finalment, volen. Necessiten més fil i nosaltres en deixem anar més i més.
I sabem que molt aviat la bella criatura es despendrà de la corda de salvament que la lliga
i s'enlairarà cel amunt, com s'espera que faci, lliure i sola.
Només aleshores ens adonarem que hem fet bé la feina."
'Com els estels' Erma Bombeck
Aleshores et preguntes per què tot és tan complex, per què no som sempre nens, per què no passem directament al bé sense passar per l'esforç, sense el perill de l'error i del mal?
Bon Nadal!
És ben bé això.
Una abraçada.
*Carme