.......... La nostra vanitat prou s'afigura que està damunt del bé i del mal, mes no hi val ganivet, ni ànima dura, és més forta la nit de Nadal! Ai, si no fos aquesta nit, tan clara! Seríem tros de carn i pensament que no coneix d'on ve, ni on va, ni on para, pell d'home que arrossega la corrent! Però Nadal ens ha pintat el rostre amb un vermell precís i decidit, i ens dóna un sentiments de llar, de sostre, de terra, de nissaga i d'esperit. I ems dóna un punt d'humilitat de cendra per estimar un racó dintre l'espai, i desperta en el cor aquell blau tendre que hem volgut escanyar i que no mor mai.
Procurem ser una mica criatures amorosint el baladreig raspós, i diguem: "Glòria a Déu en les altures" amb aquell to que ho deien els pastors. I si tot l'any la mesquinesa ens fibla, i l'orgull de la nostra soledat, almenys aquesta nit fem el possible per ser uns homes de bona voluntat!
