Betlem (àrab Bayt Laḥm, o sigui, بيت لحم, això és, La casa de la carn i hebreu Beit Lèḥem, o sigui בֵּית-לֶחֶם, això és, La casa del pa.
Aquest
és el pa que hi donen, la carn va cara i no diguem el peix, els
àpats de Nadal no ens escuraran mes les butxaques perquè encara ens
queden alguns calerons, i farem el fet impertèrrits.
Menjarem i beurem com cal i com és tradició i l'any que ve arribara amb puntualitat astronòmica. Si fem abstracció de la crisi que ens diuen que hi ha, no serà aquest any gaire diferent dels passats però ho podríem aprofitar per deixar una mica de banda tot i dedicar-nos dotze dies. Dotze dies d'un any no son gaires, dedicar-nos dotze dies pot ser tan interessant com dedicar-los a a altres persones, però no a altres coses.
Ho sento pels botiguers, restauradors i per l'oci en general, però recomano la inversió i no la despesa, invertir el temps en allò que no es compra ni es paga amb diners.
Allò que mes ens cal és gratuït, ja ho deia el filòsof de la cantonada “Viure és gratis o no és viure”
Però no sempre ha estat així, i les tradicions prou aposentades son les transmissores de la genètica cultural que ritualitza els processos d'identitat dels pobles. Menjar o no menjar carn, partir el pa, encendre espelmes, fer cagar el tió, fer el pessebre no son, en si mateixes, altra cosa que gestos innecessaris i fins i tot absurds i objecte de burla si no signifiquen mitjançant un cerimonial que faci transcendir-ne l'acte en sí.
Un filòsof digué que la purificació de l'acte és el ritu, i el ritu no es mes que la simbologia de l'acte elevada a un significat religiós.
Però també, fora de l'àmbit estrictament religiós el ritu simbòlic esdevé insubstituïble per fer el “break” o per mantenir l'”stand by” durant aquest dotze dies que a cavall de dos anys se'ns regalen embolcallats amb el fred i la sensació de fi de cicle.
Hi ha molta gent que no suporta aquesta època i cau en un buit o, mes ben dit, s'adona del seu buit i li roda el cap submergit en un mareig continu, com el no iniciat que es sotmet a una cerimònia vudú.
L'aplec familiar, obligat, deixa a fora solitaris que en els altres dies de l'any respiren l'il·lusió de la companyia, i ajunta incompatibilitats familiars que normalment es mantenen separades, barrejant-les com l'oli i l'aigua.
Sense el component ritual doncs, l'isolament i l'apropament es fan intolerables perquè no hi ha res mes colpidor que l'introspecció obligada.
Avui fa un dia gris i plou, altres anys hem tingut una nit de Nadal nevada, però el temps no el controlem i el tempo en canvi és al nostre abast. La fi d'aquest cicle nadalenc es designa amb el mot grec “epifania” que vol dir “manifestació”, i en un sentit mes aclaridor, la sobtada sensació de realització o comprensió de l'essència o del significat de quelcom.
El budisme en diu “shamadi”, una experiència subjectiva com un pensament inspirat i il·luminant que sembla de naturalesa divina.
Bona pausa, i si es llarga potser sigui el lloc on comença tot.
quadret, emmarcat en colors fantasia, amb el meu nom en gran i en lletres rodones explicava l'història, el significat i el seu orígen...
<< Belén (Betlehem) nombre de origen hebreo que significa "Casa del pan"...>>
Per Nadal em piten les orelles de tant sentir el meu nom, i de tantes campanes de l'idem amunt i avall! Però fins el teu apunt no m'havia aturat a pensar-hi tant!
Una reflexió antropològica de primer nivell sobre el ritual, les tradicions i els cicles anyals.
Bon Nadal tingueu tots.
Salut !!*!!
Belén (i/o Betlem)
Ja veig que els passaràs bé cap endins i cap enfora, amb fred i amb caliu, amb ganes de viure un altre any i amb amors lleials... C'est la vie. Salut
Per cert, fes-li un petó a la Cloti de la part del noi de València, que sí s'enrecordava el darrer dia que vam ser aplegats.
abraçades sinceres.