AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
labelendemadrid |
divendres, 25 de desembre de 2009 | 15:55h
Però primer s'ha de recordar mon pare de mi, que és a qui li ha tocat... A mi de rebote potser em caigui un "poquejo" (tampoc com per llençar la casa per la finestra però per una ronda de cava m'arribarà! :-p)
Ara, no patiu, que si és per recordar-me'n, jo me'n recordo sempre, us porto a tots a la memòria (a la butxaca no sé, però, a la memòria...) no penseu que no!
Com diu mon germà: "Será por memoria... A mi! Otra cosa no tendré.. pero memoria? ....Tampoco! :-p
Salut i bones festes! Pd. Per cert, parlant de recordar... me'n recordo d'un que deia que no li calia la grossa que amb la petita ja feia... :-p
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Però primer s'ha de recordar mon pare de mi, que és a qui li ha tocat... A mi de rebote potser em caigui un "poquejo" (tampoc com per llençar la casa per la finestra però per una ronda de cava m'arribarà! :-p)
Ara, no patiu, que si és per recordar-me'n, jo me'n recordo sempre, us porto a tots a la memòria (a la butxaca no sé, però, a la memòria...) no penseu que no!
Com diu mon germà: "Será por memoria... A mi! Otra cosa no tendré.. pero memoria? ....Tampoco! :-p
Salut i bones festes!
Pd. Per cert, parlant de recordar... me'n recordo d'un que deia que no li calia la grossa que amb la petita ja feia... :-p