M'he passat cinc hores dins del nou edifici de l'Hospital de Sant Pau, aquesta tarda. Acompanyava la meva dona a una petita intervenció, d'aquestes que no necessiten ingrés en cap llit hospitalari, d'aquestes d'anar-operar-i-marxar. No hi havia estat mai, encara, al flamant i acabat d'estrenar edifici del nou Sant Pau. L'havia vist per fora, passant amb el cotxe per la ronda del Guinardó, però no havia tingut ocasió de posar-hi els peus dins (amb els hospitals, és el millor que et pot passar, excepte si hi treballes). (N'hi ha més)
Però cinc horetes és temps suficient per copsar que l'edifici és lluminós i ampli, que les sales d'espera són comfortables i espaioses, que en cap moment tens sensació d'enclaustrament, saps que és un recinte sanitari, perquè veus gent amb bata amunt i avall, però alguns cops sembla més aviat un hotel de luxe, pels passadissos de marbre, per les grans claraboies interiors, pels ascensors de gran capacitat. M'ha agradat l'ambient que s'hi respirava, l'ordre, la netedat, el silenci relatiu (sempre hi ha gent que no sap guardar-lo prou, el silenci, en un recinte de salut), la senyalització. M'ha agradat el tracte que ens han dispensat en tot moment infermers i metgeses, infermeres i metges, cel·ladors i administratius. M'he trobat ben atès, no m'he sentit ramat ni transparent com algun cops et fan sentir en el món de la seguretat social gratuïta. Malgrat ser en un centre sanitari per motius que sovint no esculls sinó que t'hi obliguen, avui he sortit satisfet i camí de casa, passejant pels carrers del Baix Guinardó, he pensat que, malgrat tot, avancem, avancem prou. Perquè de l'antic hospital de Sant Pau, laberíntic i poc modern, malgrat ser una joia arquitectònica, a aquest modern edifici, hi hem guanyat amb el canvi. L'antic, el gran monument de Domènech i Montaner, edifici emblemàtic del modernisme barceloní, que l'arreglin i el dediquin a una altra finalitat, perquè les necessitats de la salut pública són avui més exigents que mai.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
M'he passat cinc hores dins del nou edifici de l'Hospital de Sant Pau, aquesta tarda. Acompanyava la meva dona a una petita intervenció, d'aquestes que no necessiten ingrés en cap llit hospitalari, d'aquestes d'anar-operar-i-marxar. No hi havia estat mai, encara, al flamant i acabat d'estrenar edifici del nou Sant Pau. L'havia vist per fora, passant amb el cotxe per la ronda del Guinardó, però no havia tingut ocasió de posar-hi els peus dins (amb els hospitals, és el millor que et pot passar, excepte si hi treballes).
