Podeu veure la nostra actuació al programa Ànima (Canal 33) d'ahir a la nit, interpretant Jeunet, tu i els trens que no hem perdut, des d'aquest enllaç (minut 28:45).
ceskfreixas |
divendres, 25 de desembre de 2009 | 20:22h
I jo que em pensava que la gràcia dels blogs era aquesta, precisament.
Poder dir i redir el que cadascú vulgui. Només faltaria! :)
Elvira,
la televisió sempre fa posar una mica nerviós. I més quan és el primer
cop que la trepitges. Almenys la de TVC. Et ben asseguro que aquell
moviment de càmeres i de no-públic creava un ambient força estrany per
cantar-hi una cançó. Però l'experiència va ser realment bona. Hi volem
tornar, clar que sí! :)
Onze de setembre, potser una mica del que preguntes ho pots veure al youtube, posant "11 de setembre acte polític" al cercador. Als resultats hi veuràs un vídeo amb banderes i punts alçats. A veure què et sembla.
El meu projecte és musical, sí, però parteix d'uns fonaments polítics,
que es tradueixen en un compromís que va més enllà de l'espectacle
musical. La militància, la coherència i la conseqüència que un
treballador de la cultura pugui tenir a nivell professional, l'ha de
saber transportar al terreny personal. T'asseguro que n'hi ha molts que
ho fem.
Us animo per tal que vingueu el dia 15 de gener a l'Auditori! Una abraçada!
Anònim |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 04:03h
"I jo que em pensava que la gràcia dels blogs era aquesta, precisament. Poder dir i redir el que cadascú vulgui. Només faltaria! :)"
Doncs jo creia que la gràcia dels blocs (blogs) era un cimal de llibertat; de repte a assumir! Però, per a molts i per a moltes, aquest cimal de llibertat només és un problema a resoldre. Massa sovint els blocs (blogs), en general, em semblen masmorres on la innocència ja no és una veu neta, sinó que és una mena de venjança rancorosa i ressentida contra qui opina de manera diferent, contra qui és diferent al clan!
La llibertat de parlar, al meu entendre, no és dir i redir el que cadascú vol;
més aviat és dir tot donant la vida ardidament i coratjosament.
Hi ha tant de mutisme als blocs (blogs)!
"Elvira, la televisió sempre fa posar una mica nerviós. I més quan és el primer cop que la trepitges. Almenys la de TVC. Et ben asseguro que aquell moviment de càmeres i de no-públic creava un ambient força estrany per cantar-hi una cançó."
Jo no sóc l'Elvira. Però, al meu entendre, tu no cantes una cançó. Això un independentista català no ho fa, encara que vulgui fer-ho! I no ho fa perquè és conscient que duu el poble dins el seu si. I sap que l'ha de parir i vol fugir d'aquest dolor, però el cor no li permet! Un independentista català, cada cop que canta,està parint, per tots els racons, amb forts dolors de part, la seva terra catalana!
"Però l'experiència va ser realment bona. Hi volem tornar, clar que sí! :)"
I per què hi voleu tornar?
"El meu projecte és musical, sí, però parteix d'uns fonaments polítics, que es tradueixen en un compromís que va més enllà de l'espectacle musical."
I aquest compromís mai no és una llavor de falsia, oi que no? Cada paraula que surt de la boca: ES FA VIVA!
"La militància, la coherència i la conseqüència que un treballador de la cultura pugui tenir a nivell professional, l'ha de saber transportar al terreny personal. T'asseguro que n'hi ha molts que ho fem."
Tinc una fulla de pi a les mans i si tot el que dius ho embolico amb la fulla de pi, encara em sobra fulla! Per què a la televisió vas cantar, només? Potser per acontentar-los? Creus que l'obediència d'un independentista català és fer el que et demanen que facis, talment com un gos domesticat?
"Us animo per tal que vingueu el dia 15 de gener a l'Auditori! Una abraçada!"
Per què he de venir si no sento el teu dolor quan cantes! Per què he de venir si sento que t'escapes del dolor, en el cant? Jo vull sentir el teu gest, vull escoltar un home d'AMOR desmesurat i de paraula ardent pel seu país (el país català) i per la llengua PRÒPIA d'aquest! Tu vols un públic corromput que l'únic que els trasbalsa és la "botifarrada de germanor" de després? Tu vols un poble corromput i viciós? Tu vols uns seguidors que no enyoren la llibertat de poder SER Catalans i PROU? Tu vols aquella mena de seguidors tranquils (mediocres que dic jo), que el que els mou amb màxima preocupació és poder tenir l'entrada i el reconeixement d'afalagar-te oportunament, perquè els fotis el copet a l'esquena o a la galta (talment com fa en Serrat)?
ceskfreixas |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 12:05h
Aconsegueixes ofendre'm. I per aquest motiu, mai et respondré en públic. Qui jutja una persona sense conèixer-la, em sembla excessivament agosarada. No he entès mai el sentit de les teves aportacions. Sembla que em vulguis posar entre l'espasa i la paret, i mai no m'ha vingut de gust estar entre aquetses dues coses. Jo canto per aquesta terra. I no tinc obligacions, res em lliga a res. Qüestiono les opressions i també pateixo la repressió, per ser català, independentista i socialista. Però no sé què és el que busques amb els teus comentaris, sincerament. El projecte musical va prou lligat a l'ideari polític, i crec que als concerts deixo prou clar quin model de relacions, quin model social, hem de començar a practicar entre nosaltres. Parlo de transperència, de sinceritat, de cooperació. I aquesta és la relació amb totes les persones que ens acompanyen. Perquè no hi ha cap altra manera de treballar plegats. I perquè la música ens uneix, d'igual a igual, com a front comú per a protestar. Saps perfectament la resposta de totes les teves preguntes. No em ve de gust contestar-les, perquè encara no he entès mai amb quina intenció ho fas. No hi veig ni transperència, ni cooperació. Més aviat hi denoto cert interès per provocar confrontació. I no estic disposat a entrar en aquest joc.
Em sap greu, però no vull haver de sentir-me avaluat a cada moment. Jo canto perquè em ve de gust, com a necessitat. No ho faig per agradar. No vull sentir-me vigilat, perquè la llibertat que canto és també llibertat per poder cantar.
No em ve cap títol a la memòria en aquests moments !
Elvira. |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 10:43h
Onze de setembre, creus que algú que es defineix com ho ha fet el Cesk en ocasions, és incompatible que ho vulgui tot. És dir, creus que hom no pot treballar pel bé del seu país i al mateix temps pel seu propi ? Trobes abominable que algú com ell arrossegui aquestes febleses humanes ( o misèries ) ?
T'ho pregunto a tu ja que ets qui ha començat aquest debat; i passant de llarg que algú pugui definir-me d'il.luminada de pa sucat amb oli..., perquè, Cesk, per les teves respostes detecto que no ets desinteressat del tot.
Elvira. |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 22:04h
Onze de setembre, Dius que quan estimes (el que sigui) no esperes res a canvi. Segur ? I quan t'hi va la vida, o quan la vida no és guanyar-te-la sino una necessitat ? jo penso que sí es pot treballar pel bé de l'altre i del propi alhora. La gran misèria humana al meu entendre, és quan arriba aquell moment en que la lluita pels ideals queden arracerats per culpa dels interessos propis.
Penso que moltes de les preguntes formulades al Cesk les hauries d'haver fet al Llach, sobretot en els seus últims anys de carrera. ( callo si les hi has fetes,ja ) I segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara. Tot just aixeca el vol ! Crec que si mai li arriba aquell punt d'inflor que malauradament ha arribat a tants artistes n'estic segura que el Cesk no respondrà ni les teves de preguntes.
I, gràcies Cesk per deixar-nos opinar lliurement i amb respecte, i sense sensura !
Anònim |
diumenge, 27 de desembre de 2009 | 05:36h
"Dius que quan estimes (el que sigui) no esperes res a canvi."
Això dic i faig quan estimo de debò!
"Segur ?"
Amb coratge i d'una manera corrent (l'etica no és el meu fort, ni tampoc el simulacre i ni l'aparença).
"I quan t'hi va la vida, o quan la vida no és guanyar-te-la sino una necessitat ?"
Jo no m'he de salvar; és l'AMOR qui em salva. I així m'abandono...
"jo penso que sí es pot treballar pel bé de l'altre i del propi alhora."
Entenc que tot és més senzill i més profund si m'oblido de mi mateixa; quan estimo jo no sóc la protagonista. I fins i tot diria que estimar de debò la terra que t'esguarda (poso per cas), és talment com besar la pròpia olor i descobrir l'esència. Deu ser així com neix la visió per l'abisme.
Però desviure's per l'altre/a pot no tenir cap mèrit si ho faig perquè m'és còmode o fàcil (i això últim no vol pas dir senzill).
I ara ho embolicaré més perquè encara em queda més fulla de pi: Diríeu que la tendresa ha de ser dolorosa?
"La gran misèria humana al meu entendre, és quan arriba aquell moment
en que la lluita pels ideals queden arracerats per culpa dels interessos propis."
Jo crec que això és adorar la mesquinesa i amb posat triomfalista!
"Penso que moltes de les preguntes formulades al Cesk
les hauries d'haver fet al Llach, sobretot en els seus últims anys de carrera.
( callo si les hi has fetes,ja )"
Dius ell i jo junts fent-nos preguntes? Ha!ha!ha! Aquest home directament em rebria amb un pistolet i jo hauria de dur un portabugia per aturar el cop. Tu creus que en Llach fa l'amor amb el vent? Quan escolto el Verges 50 prefereixo la dinamita per volar!
"segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara."
Potser vols dir que com artista no té el seu racó d'innocència perquè no el coneix ni hi creu, i, així difícilment hom el pot expressar? Potser vols dir que com artista s'atura en si mateix? Potser vols dir que encara no ha penetrat, temptat, pel misteri abismal de la paraula i de la música?
"Tot just aixeca el vol !"
Per aixecar el vol ha d'agitar l'aire i després estendre's i finalment desplegar-se en ala. És com fer l'amor!
ha arribat a tants artistes n'estic segura que el Cesk no respondrà
ni les teves de preguntes."
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat, ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon... Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA!
"Crec que si mai li arriba aquell punt d'inflor que malauradament
Elvira. |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 03:49h
Jo no m'he de salvar; és l'AMOR qui em salva. I així m'abandono... Onze de setembre.
Masturbacions incloses ;-)) elvira.
Entenc que tot és més senzill i més profund si m'oblido de mi mateixa;
quan estimo jo no sóc la protagonista. Onze de setembre. Això mateix ! Però sense deixar-se... elvira.
I fins i tot diria que estimar de debò la terra que t'esguarda (poso per cas),
és talment com besar la pròpia olor i descobrir l'esència. Deu ser així com neix la visió per l'abisme. Onze de setembre OH! Qui t'ha fet l'ullet ? ;-) elvira.
I ara ho embolicaré més perquè encara em queda més fulla de pi:
Diríeu que la tendresa ha de ser dolorosa? Onze de setembre
Dolor i plaer a menys d'una camada ! elvira. Tu creus que en Llach fa l'amor amb el vent? Quan escolto el Verges 50 prefereixo la dinamita per volar! Onze de setembre
Si el fa a l'Empordà, segur ! Encara que si els acompanya la música "Tema del Vent", segurament serà pitjor que la dinamita...: Es cargolaràn tots dos ( o els que siguin) tassa del water avall ;-) elvira.
"segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara."
Potser vols dir que com artista no té el seu racó d'innocència perquè
no el coneix ni hi creu, i, així difícilment hom el pot expressar?
Potser vols dir que com artista s'atura en si mateix?
Potser vols dir que encara no ha penetrat, temptat, pel misteri abismal de la
paraula i de la música? Onze de setembre
No conec al Cesk, ni moltt menys de tan a prop per respondre aquestes preguntes. Onze de setembre Vull dir que fa pocs anys que canta si el comparem amb altres compositors... Que encara s'està fent ! Potser m'equivoco! elvira.
"Tot just aixeca el vol !"
Per aixecar el vol ha d'agitar l'aire i després estendre's i finalment desplegar-se en ala.
És com fer l'amor! Onze de setembreOnze de setembre
Així, sí. Quan tot és AMOR ! Però i quan no tot ho és ? Què passa ? Que quan es mengen masses cuixes de gall d'indiot o torrons, amb el temps, o els anys, depèn de l'anatomia particular, els excesos es tornen baconades.... ;-) elvira.
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat,
ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Arresaradament d'acord !
Però les semblances existiràn pel segles dels segles ! Elvira.
Elvira. |
dilluns, 28 de desembre de 2009 | 03:46h
Jo no m'he de salvar; és l'AMOR qui em salva. I així m'abandono... Onze de setembre.
Masturbacions incloses ;-)) elvira.
Entenc que tot és més senzill i més profund si m'oblido de mi mateixa;
quan estimo jo no sóc la protagonista. Onze de setembre. Això mateix ! Però sense deixar-se... elvira.
I fins i tot diria que estimar de debò la terra que t'esguarda (poso per cas),
és talment com besar la pròpia olor i descobrir l'esència. Deu ser així com neix la visió per l'abisme. Onze de setembre OH! Qui t'ha fet l'ullet ? ;-) elvira.
I ara ho embolicaré més perquè encara em queda més fulla de pi:
Diríeu que la tendresa ha de ser dolorosa? Onze de setembre
Dolor i plaer a menys d'una camada ! elvira. Tu creus que en Llach fa l'amor amb el vent? Quan escolto el Verges 50 prefereixo la dinamita per volar! Onze de setembre
Si el fa a l'Empordà, segur ! Encara que si els acompanya la música "Tema del Vent", segurament serà pitjor que la dinamita...: Es cargolaràn tots dos ( o els que siguin) tassa del water avall ;-) elvira.
"segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara."
Potser vols dir que com artista no té el seu racó d'innocència perquè
no el coneix ni hi creu, i, així difícilment hom el pot expressar?
Potser vols dir que com artista s'atura en si mateix?
Potser vols dir que encara no ha penetrat, temptat, pel misteri abismal de la
paraula i de la música? Onze de setembre
No conec al Cesk, ni moltt menys de tan a prop per respondre aquestes preguntes. Onze de setembre Vull dir que fa pocs anys que canta si el comparem amb altres compositors... Que encara s'està fent ! Potser m'equivoco! elvira.
"Tot just aixeca el vol !"
Per aixecar el vol ha d'agitar l'aire i després estendre's i finalment desplegar-se en ala.
És com fer l'amor! Onze de setembreOnze de setembre
Així, sí. Quan tot és AMOR ! Però i quan no tot ho és ? Què passa ? Que quan es mengen masses cuixes de gall d'indiot o torrons, amb el temps, o els anys, depèn de l'anatomia particular, els excesos es tornen baconades.... ;-) elvira.
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat,
ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Arresaradament d'acord !
Però les semblances existiràn pel segles dels segles ! Elvira.
Anònim |
diumenge, 27 de desembre de 2009 | 05:45h
Repeteixo l'últim paràgraf de l'elvira tal i com ella l'ha escrit:
"Crec que si mai li arriba aquell punt d'inflor que malauradament ha arribat a tants artistes n'estic segura que el Cesk no respondrà ni les teves de preguntes."
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat, ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon... Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA!
Però també ens hem d'estimar a nosaltres mateixos, encara que sigui una mica, perquè sinó ens autodestruim i això no és bo ni per a nosaltres ni per a qui ens estima ;)
Anònim |
diumenge, 27 de desembre de 2009 | 05:55h
Hola Èlia! Tu dius:
"també ens hem d'estimar a nosaltres mateixos, encara que sigui una mica, perquè sinó ens autodestruim i això no és bo ni per a nosaltres ni per a qui ens estima ;)"
Quan dius que ens hem d'estimar, potser et refereixes que ens hem de masturbar? I, quantes vegades al dia? ;-)
No em referia a masturbar-nos, em referia al que li he contestat a l'Elvira. Però tens raó, la masturbació és una altra manera d'estimar-nos ;) Les vegades al dia depenen de la necessitat de cada persona.
"la masturbació és una altra manera d'estimar-nos ;)
Les vegades al dia depenen de la necessitat de cada persona."
Però jo sóc una dona i no pas un home! Jo no em masturbo per necessitat; ho faig per plaer! El plaer fa el seu cim en l'AMOR, i justament per això m'és una cita eterna, precisa i no pas necessària!
Èlia, només un home simple (simple no vol pas dir senzill) parla d'aquestes necessitats!
Un home també ho fa per plaer, a part de per necessitat. I jo diria que les dones també tenim la necessitat del sexe (ja sigui masturbació o practicar-lo amb una altra persona). Evidentment que busquem plaer i satisfacció, però també és una necessitat fisiològica.
Em sembla que hem marxat totalment del tema que estàvem parlant abans =S
Anònim |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 01:28h
"Un home també ho fa per plaer, a part de per necessitat."
Un home, simple, ho fa per necessitat i en la necessitat cerca el plaer.
"I jo diria que les dones també tenim la necessitat del sexe
(ja sigui masturbació o practicar-lo amb una altra persona)."
El nostre cos no li dóna cap argument a la necessitat i tots a la ciència de l'AMOR. El nostre cos (el femení) és aquesta història concreta i precisa de: passió, plaer i oïda interior. Les dones no ens excitem sexualment i ejaculem perquè ens fan mal els ovaris! Les dones ens excitem per AMOR i no pas per necessitat. I quan dic AMOR no dic música de "violins", o música celestial, o llits, o matalassos, o catres i palleres... Quan dic AMOR, dic aquells braços acollidors plens de diàleg que tan bé conèixen els infants que se saben estimats.I puc comparar perfectament el cos femení amb Catalunya!
I també goso dir que l'AMOR és aquell abandó que confia fins a l'excés.
Ara bé, darrera la música bella que configura un cos femení, hi ha prostíbuls i víctimes de l'escàndol.
"Em sembla que hem marxat totalment del tema que estàvem parlant abans"
Jo segueixo dilatant les cançons del Cesk. Ell diu en una cançó: "Són muntanyes de sucre el que em queda en el record" I si dilato una mica aquesta frase, seva, jo la puc precisar així: els pits que duc en el record, aquells que llepàva dolçament...
No sé si desqualificaria del tot la paraula necessitat referent a la pràctica de sexe de la dona... No heu sentit mai una angoixa al pit... I després d'un bon orgasme quedes més alleugerida que si t'haguessis tret una talla menys de sostenidors ? elvira.
"No sé si desqualificaria del tot la paraula necessitat
referent a la pràctica de sexe de la dona... No heu sentit mai una angoixa al pit..."
Àpali!
Necessitat? No, la necessitat no m'afecta. Jo puc viure sense tenir orgasmes sexuals. I si els tinc és perquè em plau tensar el cos en arqueig i acompanyat de desig, i de passió i d'emoció. I tantes vegades com em posi.
I si l'orgasme l'he de compartir em pot deixar de plaure per culpa d'un gest, per culpa d'una paraula, per culpa d'una mirada, per culpa d'una mesura, per culpa d'un to, per culpa d'un so... I cap angoixa de pit! Bon vent i barca nova!
Ep! I pel plaer d'orgasmar, a mi no em cal que el tema sigui sexual; per exemple un somriure tipus Sheldon Cooper, tot cantant a dues veus amb la Penny "el meu bonic gatet..." (en anglès), em pot fer tensar de plaer fins descarregar-me extasiadament en bisos... I riu-te'n tu de la...
Les dones podem tenir orgasmes sense necessitar-los i les vegades que ens doni la gana! I aquesta gràcia els homes no la tenen. I, algunes, quan tenim la regla, més que millor! Ah! I les dones que compartim orgasmes també amb altres dones, podem acabar desmesuradament esgotades, sobretot pels cops que el cor esclata de passió en poc temps. I alerta! que l'esgotament femení dura ben poc...
I aquesta és la crua realitat, perquè no lamento ser una dona i dir-ho quan em miro al mirall.
I després d'un bon orgasme quedes més alleugerida que si t'haguessis
tret una talla menys de sostenidors?"
Només un orgasme? Sembla mentida que siguis una dona! Ara entenc perquè la paraula conformar-se en ocasions t'és suficient... ;-)
Les dones podem tenir els orgasmes que volguem, és cert. Podem escollir entre tenir-ne molts o tenir-ne un que duri fins l'infinit ! Però per alliberar tensions de pit... amb un de ras i curt n'hi ha prou !
On, Onze de setembre, a les 12, a la 1, a les 2... ;-) Elvira.
"Les dones podem tenir els orgasmes que volguem, és cert. Podem escollir entre tenir-ne molts o tenir-ne un que duri fins l'infinit ! Però per alliberar tensions de pit... amb un de ras i curt n'hi ha prou ! On, Onze de setembre, a les 12, a la 1, a les 2... ;-) Elvira."
Jo deixo que els orgasmes siguin, no els penso. Els orgasmes són per anar cap enfora i no pas per pensar-los. I si l'he de compartir amb tu, ens identificarem en el frec. Si no hem de ser frívols amb les paraules, per què ho hem de ser amb els orgasmes? Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA!
Elvira. |
dissabte, 26 de desembre de 2009 | 22:23h
Èlia, jo no crec que la manca d'estimació cap a nosaltres mateixos o amor propi sigui la responsable de la nostra autodestrucció, més aviat ho són les sobrades, i quan s'hi afegeixen sentiment foscos, com l'odi, la venjança, l'enveja, etc... esdevé una autèntica bomba de rellotgeria...
"Quan arribem a aquest punt culminat de donar-ho tot per algú
o alguna cosa i "aniquilar-nos" a nosaltres mateixos, "
Deixar-se prendre és la primera resposta a l'AMOR! I qui estima de debò no dóna, sinó que es deixa prendre.
"la meva ment en diu enlluernament, idolatria...
que cap de les dues té veure res amb estimar."
I què diu la teva ment d'atendre la necessitat de l'altre? Què diu la teva ment de com ha de ser la disponibilitat? Tant de bo poguéssim estimar amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces! Segur que més de mig món no moriria de fam, segur que ja no disposaríem de nosaltres mateixos com ho fem ara.
"Què caram volem estimar si ens reduim a no res !"
Com a catalans si estiméssim de debò, el nostre cor enraonaria sempre en català per exigència d'AMOR! Si estiméssim de debò no dormiríem tranquil.lament tota la nit, perquè no podríem oblidar qui acollim de debò, i l'acollit (infant o adult) disposaria de la nostra catalanitat per valor i drets amb gest de compartir.
Els catalans canviem d'idioma per comoditat, perquè no estimem de debò l'idioma o la llengua de la nostra terra que és la GRÀCIA més PURA de totes les GRÀCIES QUE ES FAN I ES DESFAN! VERGONYA DE CATALANS QUAN ENS AVERGONYIM DE SER CATALANS I PROU! VERGONYA D'HUMANS QUAN DISSIMULEM QUE NO VEIEM RES, QUAN PASSEM DE LLARG TOT XIULANT TRANQUIL.LITATS!
Elvira. |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 02:52h
Deixar-se prendre és la primera resposta a l'AMOR!
I qui estima de debò no dóna, sinó que es deixa prendre. Onze de setembre.
No entenc les paraules com tu... Deixar-se prendre pot ser tan interessat com donar-se. Hom no pot esperar que l'altre també es deixi prendre ? M'agrada més l'espressió: Deixar de ser el protagonista, cosa que no vol dir autoaniquilar-se. Elvira.
Anònim |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 05:53h
"Deixar-se prendre pot ser tan interessat com donar-se."
Si donem la casa (el temple on rau el nostre cor), estem dient, ni que sigui dissimuladament, que la casa és un bé propi i som tan generosos que fem el gest que més acontenta el nostre amor propi. I, miris com t'ho miris, sempre batega l'interès. En canvi si ens la deixem prendre, i no ens queixem, i no aprofitem cap ocasió per fer saber "a toc de corn o no" que algú s'ha apropiat de la nostra casa, on dius que està l'amor propi o l'interès?
"no pot esperar que l'altre també es deixi prendre ? M'agrada més l'espressió: Deixar de ser el protagonista,
cosa que no vol dir autoaniquilar-se. Elvira."
I a mi m'agrada més l'expressió: posar-se a disposició tot sabent que res que batega com l'AMOR no és, ni serà mai, un bé propi. Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA!
Elvira. |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 02:31h
Per una vegada vull estimar la paraula comformar-se. Perquè si tota la humanitat es comformés a viure austerament amb el més imprescindible per viure, ningú d'aquest món es moriria de gana !
I encara hi han catalans que estimen de debó ! I han Xirinacs anònims ! Desitjo de tot cor que no facin la seva fí !
Sí, tens raó, els sentiments foscos són els que ens fan perdre i caure. Però a vegades la falta d'estimació cap a nosaltres mateixos, el fet de donar-ho tot per algú altre (o alguna cosa) i oblidar-nos de nosaltres mateixos fa que depenguem tant d'allò o aquell/a que ens autoperjudiquem.
Elvira. |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 02:00h
Però a vegades la falta d'estimació cap a nosaltres mateixos, el fet de
donar-ho tot per algú altre (o alguna cosa) i oblidar-nos de nosaltres
mateixos fa que depenguem tant d'allò o aquell/a que ens
autoperjudiquem. Èlia.
Quan arribem a aquest punt culminat de donar-ho tot per algú o alguna cosa i "aniquilar-nos" a nosaltres mateixos, la meva ment en diu enlluernament, idolatria... que cap de les dues té veure res amb estimar. Què caram volem estimar si ens reduim a no res ! Salut, Èlia. Elvira.
No hi estic d'acord... Quan admiro o idolatro algú, no ho dono tot per aquella persona. Quan és algú... no sé com explicar-me... Jo ho dono tot per a la gent que estimo (intentant no aniquilar-me, que ja ho vaig mig fer una vegada) però per algú que admiro i/o idolatro, per exemple algun personatge públic, no ho dono tot per aquella persona, perquè no la conec. La veritat és que no sé com explicar-ho u.U'
Elvira. |
dimecres, 30 de desembre de 2009 | 02:18h
Hola Èlia Potser vols dir que per estimar s'ha de guardar un bocinet petit de cor per un mateix, sufient per sentir-se viu ?
Onze de setembre té raó. No en tinc ni idea del que és estimar ! Jo no sóc com un pare que jo sé, un pare que volia llevar-se la vida per oferir el seu cor al seu fill adolescent esperant a quir`fan un donant. No puc ser com aquest pare en primer lloc perquè mai he tingut fills.
Vaig parlar d'enlluernamet i d'idolatria pensant amb qui creu que l'AMOR és cec i sord i mut... cosa que fa molt temps ja no crec. No pensava pas en artistes, ni obres d'art... Pensava en com un enlluernament, una adoració... pot arribar a confondre començant pels propis sentiments.
Sí, suposo que sí que vull dir això. Quin sentit té proporcionar-li TOT a l'altra persona i tu quedar-te sense res, patint i abandonat? Evidentment és diferent si la persona et correspon, però sinó ho fa es pot arribar a patir molt.
Jo tampoc he tingut fills, així que tampoc sé com s'estima un fill/a.
Sí, tb es pot idolatrar algú a qui estimes, i tens raó, en aquest cas...em sembla que també ho dones tot. Fins que un dia t'adones que aquell/a a qui admiraves no és tant especial com et pensaves i cau del pedestal on la/el tenies. Però tot i així... és diferent. El que passa sovint és que els sentiments no es poden descriure en paraules i encara és més difícil descriurels a través d'un comentari d'ordinador.
Que l'amor és cec, sord i mut...no ho sé. En part hi estic una mica d'acord... A vegades quan estimem no ens adonem d'algunes coses de l'altra persona que ens fan mal o ens n'adonem però ho deixem passar... En fi u.U'
"Quin sentit té proporcionar-li TOT a l'altra persona
i tu quedar-te sense res, patint i abandonat?
Evidentment és diferent si la persona et correspon,
sinó ho fa es pot arribar a patir molt."
Aleshores, Èlia, tu dius que no t'estimes la persona sinó que el profit que en treus d'ella? I, escolta, si el que et preocupa és quedar-te sense res, patint i abandonada, que tens que no puguis perdre?
"Jo tampoc he tingut fills, així que tampoc sé com s'estima un fill/a."
Sempre pots tenir fills espirituals. Ara bé: creus que els fills s'estimen perquè es guanyen el nostre "amor" tot essent com els pares i les mares volen que siguin? Tu creus que estimar i agradar és el mateix?
"El que passa sovint és que els sentiments no es poden descriure en paraules
i encara és més difícil descriurels a través d'un comentari d'ordinador."
L'AMOR no és un sentiment; si l'AMOR fos un sentiment el primer cop de vent el tombaria. Èlia, i si dic que l'AMOR és el misteri extraordinari, tu què em diràs?
"A vegades quan estimem no ens adonem d'algunes coses de l'altra persona
que ens fan mal o ens n'adonem però ho deixem passar... En fi u.U'"
Potser vols dir que li perdonem la vida? Potser vols dir que no mereix el nostre "amor"? I qui coi som nosaltres per decidir el que hom es mereix o no? Et fa sentir pobra qui t'estima sense fer una gran cosa? Deixar-te estimar per algú, que creus que no és prou per a tu, et fa sentir com si t'hagueres d'abaixar o de rebaixar? Onze de setembre. INDEPENDÈNCIA!
Estimar i agradar NO és el mateix!!! I tant que noo!!! O_O
En absolut!! Un/a fill/a ha de ser com vulgui ser ell/a! Mai s'haurien d'imposar els nostres gustos, ni a un fill ni a ningú. Cada u que sigui com vulgui ser. Un fill s'estima..doncs no sé perquè. Hi ha pares que no estimen els seus fills, per això a vegades es troben nadons abandonats o hi ha nens maltractats pels seus propis pares. Però penso que per considerar fill a una persona no cal haver-la parida. Conec gent que té nens adoptats i els estimen com a fills biològics, perquè tot i no ser biològics, són els seus fills. Jo opino que el que fa que algú sigui el teu fill no són els gens, sinó els sentiments, l'amor que se sent cap a aquella persona. I no crec que els sentiments es puguin tombar amb un cop de vent, per tant l'amor, per a mi, també és un sentiment.
Què vols dir amb "fills espirituals?"
No estimo el profit que pugui treure de la persona, estimo la persona en sí i quan s'estima de debò es dóna tot, oblidant-nos de nosaltres mateixos, si cal tirar-te a terra i deixar-te trepitjar ho fas. Això és del que em queixo, que per molt que estimem a algú MAI ens hem de situar per sota d'aquesta persona. Posaré un exemple bèstia, que no m'agrada posar-lo, però és un exemple clar i real: Per què hi ha dones maltractades? Qui les maltracta? Normalment són maltractades pels seus marits o sinó per algú proper a elles, a qui estimen. És a dir, si no t'estimes una persona, a la q et fot la mà a sobre per primer cop no li permets: o t'hi tornes, o la denúncies, o et plantes o alguna cosa, però, quan és algú que estimes? Què fas? Moltes ho deixen passar, fins que aquest amor es converteix en POR, PÀNIC, i acaben enfonsades en un pou sense fons i sense sortida sense saber què fer ni per on tirar, perquè fins i tot el fet de denunciar fa por. No cal arribar a l'exemple del maltractament físic, sinó només a la posseció: No facis això, no vesteixis així, no parlis amb quell o aquella, etc, etc, etc. Si hi ha gent que ho permet és per amor. Potser m'equivoco, però n'estic convençuda (evidentment sempre hi ha excepcions).
No, no em fa sentir pobra qui m'estima sense fer una gran cosa. Al contrari, només pel fet de tenir algú que m'estimi ja és molt.
Mai m'he trobat amb la situació que algú que "no és prou per mi" m'estimi. Jo no sóc ningú per jutjar qui és prou bo o prou dolent. Més aviat sóc jo qui no arribo a la sola de la saba als qui m'estimen.
Que pesades que us feu, Onze de setembre i Elvira. Feu-vos un bloc i deixeu-nos en pau. Aquí no venim a llegir pedanteries, ni comentaris sobrats, ni reflexions de pa sucat amb oli. Si us volguéssim llegir a vosaltres, ja visitaríem els vostres blocs.
I ànims, Cesk! L'actuació a l'Ànima em va agradar. És normal que estéssis nerviós (si és que ho estaves, jo no t'ho vaig notar), i la teva intepretació em va encantar! Acostumada als teus concerts, ja tinc ganes de venir a la nova gira!
Elvira. |
divendres, 25 de desembre de 2009 | 18:29h
Aiiii !! Quina una n'he fet ! Perdoneu-me, sa excel.lència per la GRÀCIA de déu ! Perdoneu-me per haver irromput al bell mig de la seva capelleta aduladora, del seu ilustríssim club de fans !
Llegeixo aquest bloc gairabé a diari i molt ocasionalment hi dic la meva perquè soposadament el Cesk treballa per la independència del país que estimo. El meu ! I no sòcpas aquí per perpetruar amb dents canines la solvència d'un cantant, per més d'autor i de protesta que sigui. Si és aquest el futur o la intenció d'aquest blog, evidentment jo aquí no hi foto ben res.
"Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull / veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull. / Són muntanyes de sucre el que em queda en el record; / espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot. // Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls, / i tot el que m'explicaven de la vida, de reüll. / Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres, / com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esperen. // Jo també cremo la meva nau, / avui no marxo; / aquí em quedo, aquí em planto. // I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc, / encomana'm l'abraçada, banderes negres i a l'amor! // I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u, / ja saps que a prop de l'Onyar hi haurà muralles, però no murs. // Jo també cremo la meva nau, / avui no marxo; / aquí em quedo, aquí em planto. "
Cesk on és el plor de la música quan ho deixa tot per mantenir la llibertat? On és la veu que suporta una experiència així? Eh, on? On és la gràcia de no cantar cohibit? Eh? ON? La vull escoltar i sentir! Per què t'acovardeixes i calles quan cantes? Quin és el teu públic? On coi és el gest valent, capaç d'aixecar raons? On coi és la música? On és la seva mirada plena d'AMOR? La mirada que mossega jo la vull temer arraulida i embasardida! On és el teu crit de rebuig? On ets quan cantes a la llibertat? On és la teva força? Què et sotge, potser la facilitat, potser la mitja volada? Quina mena de seguidors són els qui no et demanen tensió?...
elvira |
dimecres, 23 de desembre de 2009 | 22:42h
La teva expressió em sembla una mica encongida, Cesk, de com si volgueres acabar aviat la feina... Els del 33 no et van fer sentir com a casa ?;-)
No seguí la teva actuació en directe. Els presentadors d'aquell programa ( sobretot la dona ) no m'agraden, són de: "Bueno, pues hablemos en castellano", "Despedim el programa.... etc....
Bon Nadal si per tu és meditació, tristor , solitud.... i t'ofereixo la meva silenciosa companyia I si per tu Nadal és disbauxa i fartots de consumisme desitjo que puguis digerir l'empatx sense gaire alegria. elvira.
I tornar a néixer despullats per treballar de bell nou per la Independència de Catalunya?
Anònim |
dijous, 24 de desembre de 2009 | 02:29h
Hola Elvira!
Doncs per a mi el Nadal, que no pas nadal, és silenci i no pas mutisme. També és saber-me minoria i no pas casta separada!
El nadal entenc que vol dir: gresca, vacances, gatzara, il.lusions inflades i desAMOR.
El Nadal entenc que vol dir: misteri de silenci, treball a fer amb consciència de cada dia, realisme, força sense exhibicions de grandesa ni de riquesa ni de poder!
El Nadal m'és el dia a dia sense dur el rostre inflat, abandonant la fama, abandonant la posició i abandonant la consideració. Però sobretot sense tenir la consciència tranquil.la! Això últim: MAI!
Hola, Delivery to the following recipients failed !
Parles d'això ?: La mesa del Parlament no ha acceptat aquest matí a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) que van presentar membres de la coordinadora nacional de les consultes sobiranistes, amb l'objectiu de celebrar un referèndum oficial sobre la independència a Catalunya el dia 25 d'abril. Tots els partits parlamentaris, des del PP fins a ERC, passant per CiU, el PSC, ICV i Ciutadans, han estat d`acord a tombar aquesta proposta, amb l'argument que la Generalitat no té competències per convocar aquesta consulta oficial.
Membres de la coordinadora nacional van presentar la ILP al registre del Parlament el 14 de setembre, l'endemà de les consultes celebrades en 167 localitats catalanes. I estava firmada per Anna Arqué, David Vinyals i Josep Anton Martínez Llorach. El vistiplau de la mesa és necessari, en el cas de les ILP, perquè després pugui començar la recollida de firmes.
De fet, ha succeït el mateix amb aquesta ILP que amb la que ja es va presentar en sentit similar el 6 de maig, que demanava també recollir firmes per celebrar un referèndum oficial el 12 de setembre de l'any que ve. Tampoc va prosperar, per decisió unànime de la mesa.
Fora del Parlament tota aquesta colla de panxes fartes de nadals ( sí, en minúscula i plural ) diasí i dia també !!!!
Poder dir i redir el que cadascú vulgui. Només faltaria! :)
Elvira,
la televisió sempre fa posar una mica nerviós. I més quan és el primer
cop que la trepitges. Almenys la de TVC. Et ben asseguro que aquell
moviment de càmeres i de no-públic creava un ambient força estrany per
cantar-hi una cançó. Però l'experiència va ser realment bona. Hi volem
tornar, clar que sí! :)
Onze de setembre, potser una mica del que preguntes ho pots veure al youtube, posant "11 de setembre acte polític" al cercador. Als resultats hi veuràs un vídeo amb banderes i punts alçats. A veure què et sembla.
El meu projecte és musical, sí, però parteix d'uns fonaments polítics,
que es tradueixen en un compromís que va més enllà de l'espectacle
musical. La militància, la coherència i la conseqüència que un
treballador de la cultura pugui tenir a nivell professional, l'ha de
saber transportar al terreny personal. T'asseguro que n'hi ha molts que
ho fem.
Us animo per tal que vingueu el dia 15 de gener a l'Auditori!
Una abraçada!
Poder dir i redir el que cadascú vulgui. Només faltaria! :)"
Doncs jo creia que la gràcia dels blocs (blogs) era un cimal de llibertat;
de repte a assumir! Però, per a molts i per a moltes, aquest cimal de
llibertat només és un problema a resoldre. Massa sovint els blocs
(blogs), en general, em semblen masmorres on la innocència ja no és una
veu neta, sinó que és una mena de venjança rancorosa i
ressentida contra qui opina de manera diferent, contra qui és diferent al clan!
La llibertat de parlar, al meu entendre, no és dir i redir el que cadascú vol;
més aviat és dir tot donant la vida ardidament i coratjosament.
Hi ha tant de mutisme als blocs (blogs)!
"Elvira,
la televisió sempre fa posar una mica nerviós. I més quan és el primer
cop que la trepitges. Almenys la de TVC. Et ben asseguro que aquell
moviment de càmeres i de no-públic creava un ambient força estrany per
cantar-hi una cançó."
Jo no sóc l'Elvira. Però, al meu entendre, tu no cantes una cançó. Això un
independentista català no ho fa, encara que vulgui fer-ho!
I no ho fa perquè és conscient que duu el poble dins el
seu si. I sap que l'ha de parir i vol fugir d'aquest dolor, però
el cor no li permet! Un independentista català,
cada cop que canta, està parint, per tots els racons, amb forts dolors de part,
la seva terra catalana!
"Però l'experiència va ser realment bona. Hi volem
tornar, clar que sí! :)"
I per què hi voleu tornar?
"El meu projecte és musical, sí, però parteix d'uns fonaments polítics,
que es tradueixen en un compromís que va més enllà de l'espectacle
musical."
I aquest compromís mai no és una llavor de falsia, oi que no?
Cada paraula que surt de la boca: ES FA VIVA!
"La militància, la coherència i la conseqüència que un
treballador de la cultura pugui tenir a nivell professional, l'ha de
saber transportar al terreny personal. T'asseguro que n'hi ha molts que
ho fem."
Tinc una fulla de pi a les mans i si tot el que dius ho embolico
amb la fulla de pi, encara em sobra fulla!
Per què a la televisió vas cantar, només?
Potser per acontentar-los? Creus que l'obediència d'un independentista català
és fer el que et demanen que facis, talment com un gos domesticat?
"Us animo per tal que vingueu el dia 15 de gener a l'Auditori!
Una abraçada!"
Per què he de venir si no sento el teu dolor quan cantes!
Per què he de venir si sento que t'escapes del dolor, en el cant?
Jo vull sentir el teu gest, vull escoltar un home d'AMOR desmesurat
i de paraula ardent pel seu país (el país català) i per la llengua PRÒPIA d'aquest!
Tu vols un públic corromput que l'únic que els trasbalsa és la "botifarrada de germanor"
de després? Tu vols un poble corromput i viciós?
Tu vols uns seguidors que no enyoren la llibertat de poder SER Catalans i PROU?
Tu vols aquella mena de seguidors tranquils (mediocres que dic jo), que el que els mou
amb màxima preocupació és poder tenir l'entrada i el reconeixement d'afalagar-te
oportunament, perquè els fotis el copet a l'esquena o a la galta (talment com fa en Serrat)?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Em sap greu, però no vull haver de sentir-me avaluat a cada moment. Jo canto perquè em ve de gust, com a necessitat. No ho faig per agradar. No vull sentir-me vigilat, perquè la llibertat que canto és també llibertat per poder cantar.
Doncs no t'ofenguis! Per què et deixes ofendre?
"Qui jutja una persona sense conèixer-la, em sembla excessivament agosarada."
No et jutjo a tu. Opino sobre les teves cançons i com cantes.
I tu mateix has demanat, en general, a aquest espai que és públic el què opinem.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
I, en tot cas 2, no m'ofendré gaire més. Perquè tampoc em ve gaire de gust :)
Seguirem treballant pel país. I el cantarem. Algun dia viurem lliures.
Salut i bon nadal, Onze de setembre.
"Seguirem treballant pel país. I el cantarem."
Amb tot el cos, amb tota l'ànima i amb totes les forces?
"Algun dia viurem lliures."
Encara que ho digui un carnet, jo no sóc espanyola!
"Salut i bon nadal, Onze de setembre."
Bona trempada, Cesk!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
És dir, creus que hom no pot treballar pel bé del seu país i al mateix temps pel seu propi ?
Trobes abominable que algú com ell arrossegui aquestes febleses humanes ( o misèries ) ?
T'ho pregunto a tu ja que ets qui ha començat aquest debat; i passant de llarg que algú pugui definir-me d'il.luminada de pa sucat amb oli..., perquè, Cesk, per les teves respostes detecto que no ets desinteressat del tot.
Hola Elvira!
Em preguntes si algú pot treballar pel bé del seu país i al mateix temps pel seu propi. Oi? Bona pregunta!
Jo quan estimo (el que sigui) no espero res a canvi. I entenc que estimar
és treballar pel bé de l'altre.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Dius que quan estimes (el que sigui) no esperes res a canvi.
Segur ? I quan t'hi va la vida, o quan la vida no és guanyar-te-la sino una necessitat ?
jo penso que sí es pot treballar pel bé de l'altre i del propi alhora.
La gran misèria humana al meu entendre, és quan arriba aquell moment en que la lluita pels ideals queden arracerats per culpa dels interessos propis.
Penso que moltes de les preguntes formulades al Cesk les hauries d'haver fet al Llach, sobretot en els seus últims anys de carrera. ( callo si les hi has fetes,ja )
I segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara. Tot just aixeca el vol !
Crec que si mai li arriba aquell punt d'inflor que malauradament ha arribat a tants artistes n'estic segura que el Cesk no respondrà ni les teves de preguntes.
I, gràcies Cesk per deixar-nos opinar lliurement i amb respecte, i sense sensura !
Això dic i faig quan estimo de debò!
"Segur ?"
Amb coratge i d'una manera corrent (l'etica no és el meu fort, ni tampoc el simulacre i ni l'aparença).
"I quan t'hi va la vida, o quan la vida no és guanyar-te-la sino una necessitat ?"
Jo no m'he de salvar; és l'AMOR qui em salva. I així m'abandono...
"jo penso que sí es pot treballar pel bé de l'altre i del propi alhora."
Entenc que tot és més senzill i més profund si m'oblido de mi mateixa;
quan estimo jo no sóc la protagonista.
I fins i tot diria que estimar de debò la terra que t'esguarda (poso per cas),
és talment com besar la pròpia olor i descobrir l'esència. Deu ser així com neix la visió per l'abisme.
Però desviure's per l'altre/a pot no tenir cap mèrit si ho faig perquè m'és còmode o fàcil (i això últim no vol pas dir senzill).
I ara ho embolicaré més perquè encara em queda més fulla de pi:
Diríeu que la tendresa ha de ser dolorosa?
"La gran misèria humana al meu entendre, és quan arriba aquell moment
en que la lluita pels ideals queden arracerats per culpa dels interessos propis."
Jo crec que això és adorar la mesquinesa i amb posat triomfalista!
"Penso que moltes de les preguntes formulades al Cesk
les hauries d'haver fet al Llach, sobretot en els seus últims anys de carrera.
( callo si les hi has fetes,ja )"
Dius ell i jo junts fent-nos preguntes? Ha!ha!ha! Aquest home directament
em rebria amb un pistolet i jo hauria de dur un portabugia per aturar el cop.
Tu creus que en Llach fa l'amor amb el vent? Quan escolto el Verges 50 prefereixo la dinamita per volar!
"segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara."
Potser vols dir que com artista no té el seu racó d'innocència perquè
no el coneix ni hi creu, i, així difícilment hom el pot expressar?
Potser vols dir que com artista s'atura en si mateix?
Potser vols dir que encara no ha penetrat, temptat, pel misteri abismal de la
paraula i de la música?
"Tot just aixeca el vol !"
Per aixecar el vol ha d'agitar l'aire i després estendre's i finalment desplegar-se en ala.
És com fer l'amor!
ha arribat a tants artistes n'estic segura que el Cesk no respondrà
ni les teves de preguntes."
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat,
ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Crec que si mai li arriba aquell punt d'inflor que malauradament
Onze de setembre.
Masturbacions incloses ;-))
elvira.
Entenc que tot és més senzill i més profund si m'oblido de mi mateixa;
quan estimo jo no sóc la protagonista.
Onze de setembre.
Això mateix ! Però sense deixar-se...
elvira.
I fins i tot diria que estimar de debò la terra que t'esguarda (poso per cas),
és talment com besar la pròpia olor i descobrir l'esència. Deu ser així com neix la visió per l'abisme.
Onze de setembre
OH! Qui t'ha fet l'ullet ? ;-)
elvira.
I ara ho embolicaré més perquè encara em queda més fulla de pi:
Diríeu que la tendresa ha de ser dolorosa?
Onze de setembre
Dolor i plaer a menys d'una camada !
elvira.
Tu creus que en Llach fa l'amor amb el vent? Quan escolto el Verges 50 prefereixo la dinamita per volar!
Onze de setembre
Si el fa a l'Empordà, segur ! Encara que si els acompanya la música "Tema del Vent", segurament serà pitjor que la dinamita...: Es cargolaràn tots dos ( o els que siguin) tassa del water avall ;-)
elvira.
"segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara."
Potser vols dir que com artista no té el seu racó d'innocència perquè
no el coneix ni hi creu, i, així difícilment hom el pot expressar?
Potser vols dir que com artista s'atura en si mateix?
Potser vols dir que encara no ha penetrat, temptat, pel misteri abismal de la
paraula i de la música?
Onze de setembre
No conec al Cesk, ni moltt menys de tan a prop per respondre aquestes preguntes.
Onze de setembre
Vull dir que fa pocs anys que canta si el comparem amb altres compositors... Que encara s'està fent ! Potser m'equivoco!
elvira.
"Tot just aixeca el vol !"
Per aixecar el vol ha d'agitar l'aire i després estendre's i finalment desplegar-se en ala.
És com fer l'amor!
Onze de setembreOnze de setembre
Així, sí. Quan tot és AMOR !
Però i quan no tot ho és ? Què passa ? Que quan es mengen masses cuixes de gall d'indiot o torrons, amb el temps, o els anys, depèn de l'anatomia particular, els excesos es tornen baconades.... ;-)
elvira.
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat,
ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Arresaradament d'acord !
Però les semblances existiràn pel segles dels segles !
Elvira.
Onze de setembre.
Masturbacions incloses ;-))
elvira.
Entenc que tot és més senzill i més profund si m'oblido de mi mateixa;
quan estimo jo no sóc la protagonista.
Onze de setembre.
Això mateix ! Però sense deixar-se...
elvira.
I fins i tot diria que estimar de debò la terra que t'esguarda (poso per cas),
és talment com besar la pròpia olor i descobrir l'esència. Deu ser així com neix la visió per l'abisme.
Onze de setembre
OH! Qui t'ha fet l'ullet ? ;-)
elvira.
I ara ho embolicaré més perquè encara em queda més fulla de pi:
Diríeu que la tendresa ha de ser dolorosa?
Onze de setembre
Dolor i plaer a menys d'una camada !
elvira.
Tu creus que en Llach fa l'amor amb el vent? Quan escolto el Verges 50 prefereixo la dinamita per volar!
Onze de setembre
Si el fa a l'Empordà, segur ! Encara que si els acompanya la música "Tema del Vent", segurament serà pitjor que la dinamita...: Es cargolaràn tots dos ( o els que siguin) tassa del water avall ;-)
elvira.
"segueixo pensant que el Cesk Freixas artista no està massa definit encara."
Potser vols dir que com artista no té el seu racó d'innocència perquè
no el coneix ni hi creu, i, així difícilment hom el pot expressar?
Potser vols dir que com artista s'atura en si mateix?
Potser vols dir que encara no ha penetrat, temptat, pel misteri abismal de la
paraula i de la música?
Onze de setembre
No conec al Cesk, ni moltt menys de tan a prop per respondre aquestes preguntes.
Onze de setembre
Vull dir que fa pocs anys que canta si el comparem amb altres compositors... Que encara s'està fent ! Potser m'equivoco!
elvira.
"Tot just aixeca el vol !"
Per aixecar el vol ha d'agitar l'aire i després estendre's i finalment desplegar-se en ala.
És com fer l'amor!
Onze de setembreOnze de setembre
Així, sí. Quan tot és AMOR !
Però i quan no tot ho és ? Què passa ? Que quan es mengen masses cuixes de gall d'indiot o torrons, amb el temps, o els anys, depèn de l'anatomia particular, els excesos es tornen baconades.... ;-)
elvira.
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat,
ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Arresaradament d'acord !
Però les semblances existiràn pel segles dels segles !
Elvira.
"Crec que si mai li arriba aquell punt d'inflor que malauradament ha arribat a tants artistes n'estic segura que el Cesk no respondrà
ni les teves de preguntes."
El món no necessita un altre Llach, ni un altre Serrat,
ni una altra Maria del Mar Bonet, ni un altre Raimon...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
http://www.crisse.ca/blog/wp-content/2008/10/pistolet.jpg
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Però també ens hem d'estimar a nosaltres mateixos, encara que sigui una mica, perquè sinó ens autodestruim i això no és bo ni per a nosaltres ni per a qui ens estima ;)
Tu dius:
"també ens hem d'estimar a nosaltres mateixos, encara que sigui una mica, perquè sinó ens autodestruim i això no és bo ni per a nosaltres ni per a qui ens estima ;)"
Quan dius que ens hem d'estimar, potser et refereixes que ens hem de masturbar? I, quantes vegades al dia? ;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No em referia a masturbar-nos, em referia al que li he contestat a l'Elvira. Però tens raó, la masturbació és una altra manera d'estimar-nos ;) Les vegades al dia depenen de la necessitat de cada persona.
Aquesta sortida no me l'esperava xD
Les vegades al dia depenen de la necessitat de cada persona."
Però jo sóc una dona i no pas un home!
Jo no em masturbo per necessitat; ho faig per plaer!
El plaer fa el seu cim en l'AMOR, i justament per això
m'és una cita eterna, precisa i no pas
necessària!
Èlia, només un home simple (simple no vol pas dir senzill)
parla d'aquestes necessitats!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Em sembla que hem marxat totalment del tema que estàvem parlant abans =S
Un home, simple, ho fa per necessitat i en la necessitat cerca el plaer.
"I jo diria que les dones també tenim la necessitat del sexe
(ja sigui masturbació o practicar-lo amb una altra persona)."
El nostre cos no li dóna cap argument a la necessitat i tots a la ciència de l'AMOR. El nostre cos (el femení) és aquesta història concreta i precisa de: passió, plaer i oïda interior. Les dones no ens excitem sexualment i ejaculem perquè ens fan mal els ovaris! Les dones ens excitem per AMOR i no pas per necessitat. I quan dic AMOR no dic música de "violins", o música celestial, o llits, o matalassos, o catres i palleres... Quan dic AMOR, dic aquells braços acollidors plens de diàleg que tan bé conèixen els infants que se saben estimats. I puc comparar perfectament el cos femení amb Catalunya!
I també goso dir que l'AMOR és aquell abandó que confia fins a l'excés.
Ara bé, darrera la música bella que configura un cos femení,
hi ha prostíbuls i víctimes de l'escàndol.
"Em sembla que hem marxat totalment del tema que estàvem parlant abans"
Jo segueixo dilatant les cançons del Cesk. Ell diu en una cançó:
"Són muntanyes de sucre el que em queda en el record"
I si dilato una mica aquesta frase, seva, jo la puc precisar així:
els pits que duc en el record, aquells que llepàva dolçament...
El Canigó és el Canigó, Èlia! ;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No heu sentit mai una angoixa al pit... I després d'un bon orgasme quedes més alleugerida que si t'haguessis tret una talla menys de sostenidors ?
elvira.
referent a la pràctica de sexe de la dona...
No heu sentit mai una angoixa al pit..."
Àpali!
Necessitat? No, la necessitat no m'afecta. Jo puc viure sense tenir orgasmes sexuals. I si els tinc és perquè em plau tensar el cos en arqueig i acompanyat de desig, i de passió i d'emoció. I tantes vegades com em posi.
I si l'orgasme l'he de compartir em pot deixar de plaure per culpa d'un gest,
per culpa d'una paraula, per culpa d'una mirada, per culpa d'una mesura,
per culpa d'un to, per culpa d'un so... I cap angoixa de pit! Bon vent i barca nova!
Ep! I pel plaer d'orgasmar, a mi no em cal que el tema sigui sexual;
per exemple un somriure tipus Sheldon Cooper, tot cantant a dues veus
amb la Penny "el meu bonic gatet..." (en anglès), em pot fer tensar de plaer fins
descarregar-me extasiadament en bisos... I riu-te'n tu de la...
Les dones podem tenir orgasmes sense necessitar-los i les vegades que ens doni la gana!
I aquesta gràcia els homes no la tenen. I, algunes, quan tenim la regla, més que millor!
Ah! I les dones que compartim orgasmes també amb altres dones, podem acabar
desmesuradament esgotades, sobretot pels cops que el cor esclata de passió en poc temps.
I alerta! que l'esgotament femení dura ben poc...
I aquesta és la crua realitat, perquè no lamento ser una dona i dir-ho quan em miro al mirall.
I després d'un bon orgasme quedes més alleugerida que si t'haguessis
tret una talla menys de sostenidors?"
Només un orgasme? Sembla mentida que siguis una dona! Ara entenc perquè
la paraula conformar-se en ocasions t'és suficient... ;-)
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Podem escollir entre tenir-ne molts o tenir-ne un que duri fins l'infinit !
Però per alliberar tensions de pit... amb un de ras i curt n'hi ha prou !
On, Onze de setembre, a les 12, a la 1, a les 2... ;-)
Elvira.
"On, Onze de setembre, a les 12, a la 1, a les 2... ? ;-)"
Sense aquest signe la frase no té cap sentit. O almenys el que volia donar-li...
I sí, Onze de setembre, els orgasmes si es pensen, malament rai !
Elvira.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Podem escollir entre tenir-ne molts o tenir-ne un que duri fins l'infinit !
Però per alliberar tensions de pit... amb un de ras i curt n'hi ha prou !
On, Onze de setembre, a les 12, a la 1, a les 2... ;-)
Elvira."
Jo deixo que els orgasmes siguin, no els penso.
Els orgasmes són per anar cap enfora i no pas per pensar-los.
I si l'he de compartir amb tu, ens identificarem en el frec.
Si no hem de ser frívols amb les paraules, per què ho hem de
ser amb els orgasmes?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
o alguna cosa i "aniquilar-nos" a nosaltres mateixos, "
Deixar-se prendre és la primera resposta a l'AMOR!
I qui estima de debò no dóna, sinó que es deixa prendre.
"la meva ment en diu enlluernament, idolatria...
que cap de les dues té veure res amb estimar."
I què diu la teva ment d'atendre la necessitat de l'altre?
Què diu la teva ment de com ha de ser la disponibilitat?
Tant de bo poguéssim estimar amb tot el cor, amb tota
l'ànima i amb totes les forces! Segur que més de mig món
no moriria de fam, segur que ja no disposaríem de nosaltres
mateixos com ho fem ara.
"Què caram volem estimar si ens reduim a no res !"
Com a catalans si estiméssim de debò, el nostre cor
enraonaria sempre en català per exigència d'AMOR! Si estiméssim de debò
no dormiríem tranquil.lament tota la nit, perquè no podríem
oblidar qui acollim de debò, i l'acollit (infant o adult) disposaria de la nostra
catalanitat per valor i drets amb gest de compartir.
Els catalans canviem d'idioma per comoditat, perquè no estimem de debò
l'idioma o la llengua de la nostra terra que és la GRÀCIA més PURA de totes les GRÀCIES QUE ES FAN I ES DESFAN!
VERGONYA DE CATALANS QUAN ENS AVERGONYIM DE SER CATALANS I PROU!
VERGONYA D'HUMANS QUAN DISSIMULEM QUE NO VEIEM RES, QUAN PASSEM DE LLARG TOT XIULANT TRANQUIL.LITATS!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
I qui estima de debò no dóna, sinó que es deixa prendre.
Onze de setembre.
No entenc les paraules com tu...
Deixar-se prendre pot ser tan interessat com donar-se.
Hom no pot esperar que l'altre també es deixi prendre ?
M'agrada més l'espressió: Deixar de ser el protagonista, cosa que no vol dir autoaniquilar-se.
Elvira.
Si donem la casa (el temple on rau el nostre cor), estem dient, ni que sigui dissimuladament,
que la casa és un bé propi i som tan generosos que fem el
gest que més acontenta el nostre amor propi. I, miris com t'ho miris, sempre batega l'interès.
En canvi si ens la deixem prendre, i no ens queixem, i no aprofitem
cap ocasió per fer saber "a toc de corn o no" que algú s'ha apropiat de la
nostra casa, on dius que està l'amor propi o l'interès?
"no pot esperar que l'altre també es deixi prendre ?
M'agrada més l'espressió: Deixar de ser el protagonista,
cosa que no vol dir autoaniquilar-se.
Elvira."
I a mi m'agrada més l'expressió: posar-se a disposició
tot sabent que res que batega com l'AMOR no és, ni serà mai, un bé propi.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Tant de bo la llengua catalana bategui d'AMOR i esdevingui un bé comú: l'idioma propi i únic oficial a la nostra terra!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Perquè si tota la humanitat es comformés a viure austerament amb el més imprescindible per viure, ningú d'aquest món es moriria de gana !
I encara hi han catalans que estimen de debó !
I han Xirinacs anònims !
Desitjo de tot cor que no facin la seva fí !
donar-ho tot per algú altre (o alguna cosa) i oblidar-nos de nosaltres
mateixos fa que depenguem tant d'allò o aquell/a que ens
autoperjudiquem.
Èlia.
Quan arribem a aquest punt culminat de donar-ho tot per algú o alguna cosa i "aniquilar-nos" a nosaltres mateixos, la meva ment en diu enlluernament, idolatria... que cap de les dues té veure res amb estimar.
Què caram volem estimar si ens reduim a no res !
Salut, Èlia.
Elvira.
No hi estic d'acord... Quan admiro o idolatro algú, no ho dono tot per aquella persona. Quan és algú... no sé com explicar-me... Jo ho dono tot per a la gent que estimo (intentant no aniquilar-me, que ja ho vaig mig fer una vegada) però per algú que admiro i/o idolatro, per exemple algun personatge públic, no ho dono tot per aquella persona, perquè no la conec. La veritat és que no sé com explicar-ho u.U'
Potser vols dir que per estimar s'ha de guardar un bocinet petit de cor per un mateix, sufient per sentir-se viu ?
Onze de setembre té raó. No en tinc ni idea del que és estimar !
Jo no sóc com un pare que jo sé, un pare que volia llevar-se la vida per oferir el seu cor al seu fill adolescent esperant a quir`fan un donant.
No puc ser com aquest pare en primer lloc perquè mai he tingut fills.
Vaig parlar d'enlluernamet i d'idolatria pensant amb qui creu que l'AMOR és cec i sord i mut... cosa que fa molt temps ja no crec. No pensava pas en artistes, ni obres d'art...
Pensava en com un enlluernament, una adoració... pot arribar a confondre començant pels propis sentiments.
Sí, suposo que sí que vull dir això. Quin sentit té proporcionar-li TOT a l'altra persona i tu quedar-te sense res, patint i abandonat? Evidentment és diferent si la persona et correspon, però sinó ho fa es pot arribar a patir molt.
Jo tampoc he tingut fills, així que tampoc sé com s'estima un fill/a.
Sí, tb es pot idolatrar algú a qui estimes, i tens raó, en aquest cas...em sembla que també ho dones tot. Fins que un dia t'adones que aquell/a a qui admiraves no és tant especial com et pensaves i cau del pedestal on la/el tenies. Però tot i així... és diferent. El que passa sovint és que els sentiments no es poden descriure en paraules i encara és més difícil descriurels a través d'un comentari d'ordinador.
Que l'amor és cec, sord i mut...no ho sé. En part hi estic una mica d'acord... A vegades quan estimem no ens adonem d'algunes coses de l'altra persona que ens fan mal o ens n'adonem però ho deixem passar... En fi u.U'
i tu quedar-te sense res, patint i abandonat?
Evidentment és diferent si la persona et correspon,
sinó ho fa es pot arribar a patir molt."
Aleshores, Èlia, tu dius que no t'estimes la persona sinó que el profit que en treus d'ella?
I, escolta, si el que et preocupa és quedar-te sense res, patint i abandonada, que tens
que no puguis perdre?
"Jo tampoc he tingut fills, així que tampoc sé com s'estima un fill/a."
Sempre pots tenir fills espirituals. Ara bé: creus que els fills s'estimen
perquè es guanyen el nostre "amor" tot essent com els pares i les mares volen que siguin?
Tu creus que estimar i agradar és el mateix?
"El que passa sovint és que els sentiments no es poden descriure en paraules
i encara és més difícil descriurels a través d'un comentari d'ordinador."
L'AMOR no és un sentiment; si l'AMOR fos un sentiment el primer cop
de vent el tombaria.
Èlia, i si dic que l'AMOR és el misteri extraordinari, tu què em diràs?
"A vegades quan estimem no ens adonem d'algunes coses de l'altra persona
que ens fan mal o ens n'adonem però ho deixem passar... En fi u.U'"
Potser vols dir que li perdonem la vida?
Potser vols dir que no mereix el nostre "amor"?
I qui coi som nosaltres per decidir el que hom es mereix o no?
Et fa sentir pobra qui t'estima sense fer una gran cosa?
Deixar-te estimar per algú, que creus que no és prou per a tu, et
fa sentir com si t'hagueres d'abaixar o de rebaixar?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
En absolut!! Un/a fill/a ha de ser com vulgui ser ell/a! Mai s'haurien d'imposar els nostres gustos, ni a un fill ni a ningú. Cada u que sigui com vulgui ser. Un fill s'estima..doncs no sé perquè. Hi ha pares que no estimen els seus fills, per això a vegades es troben nadons abandonats o hi ha nens maltractats pels seus propis pares. Però penso que per considerar fill a una persona no cal haver-la parida. Conec gent que té nens adoptats i els estimen com a fills biològics, perquè tot i no ser biològics, són els seus fills. Jo opino que el que fa que algú sigui el teu fill no són els gens, sinó els sentiments, l'amor que se sent cap a aquella persona. I no crec que els sentiments es puguin tombar amb un cop de vent, per tant l'amor, per a mi, també és un sentiment.
Què vols dir amb "fills espirituals?"
No estimo el profit que pugui treure de la persona, estimo la persona en sí i quan s'estima de debò es dóna tot, oblidant-nos de nosaltres mateixos, si cal tirar-te a terra i deixar-te trepitjar ho fas. Això és del que em queixo, que per molt que estimem a algú MAI ens hem de situar per sota d'aquesta persona. Posaré un exemple bèstia, que no m'agrada posar-lo, però és un exemple clar i real: Per què hi ha dones maltractades? Qui les maltracta? Normalment són maltractades pels seus marits o sinó per algú proper a elles, a qui estimen. És a dir, si no t'estimes una persona, a la q et fot la mà a sobre per primer cop no li permets: o t'hi tornes, o la denúncies, o et plantes o alguna cosa, però, quan és algú que estimes? Què fas? Moltes ho deixen passar, fins que aquest amor es converteix en POR, PÀNIC, i acaben enfonsades en un pou sense fons i sense sortida sense saber què fer ni per on tirar, perquè fins i tot el fet de denunciar fa por. No cal arribar a l'exemple del maltractament físic, sinó només a la posseció: No facis això, no vesteixis així, no parlis amb quell o aquella, etc, etc, etc. Si hi ha gent que ho permet és per amor. Potser m'equivoco, però n'estic convençuda (evidentment sempre hi ha excepcions).
No, no em fa sentir pobra qui m'estima sense fer una gran cosa. Al contrari, només pel fet de tenir algú que m'estimi ja és molt.
Mai m'he trobat amb la situació que algú que "no és prou per mi" m'estimi. Jo no sóc ningú per jutjar qui és prou bo o prou dolent. Més aviat sóc jo qui no arribo a la sola de la saba als qui m'estimen.
I ànims, Cesk! L'actuació a l'Ànima em va agradar. És normal que estéssis nerviós (si és que ho estaves, jo no t'ho vaig notar), i la teva intepretació em va encantar! Acostumada als teus concerts, ja tinc ganes de venir a la nova gira!
Una abraçada!
Perdoneu-me, sa excel.lència per la GRÀCIA de déu !
Perdoneu-me per haver irromput al bell mig de la seva capelleta aduladora, del seu ilustríssim club de fans !
Llegeixo aquest bloc gairabé a diari i molt ocasionalment hi dic la meva perquè soposadament el Cesk treballa per la independència del país que estimo. El meu ! I no sòcpas aquí per perpetruar amb dents canines la solvència d'un cantant, per més d'autor i de protesta que sigui.
Si és aquest el futur o la intenció d'aquest blog, evidentment jo aquí no hi foto ben res.
Per què vols ofendre qui obra blocs (blogs) per explicar-se?
Cesk: que t'estàs fuetejant?
Escolta Grace o "General Bum-Bum": si no ens vols llegir, a l'Elvira i a mi,
per què coi ens llegeixes?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
"Des de la finestra d'aquest vagó que m'acull / veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull. / Són muntanyes de sucre el que em queda en el record; / espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot. // Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls, / i tot el que m'explicaven de la vida, de reüll. / Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres, / com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t'esperen. // Jo també cremo la meva nau, / avui no marxo; / aquí em quedo, aquí em planto. // I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc, / encomana'm l'abraçada, banderes negres i a l'amor! // I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u, / ja saps que a prop de l'Onyar hi haurà muralles, però no murs. // Jo també cremo la meva nau, / avui no marxo; / aquí em quedo, aquí em planto. "
Cesk on és el plor de la música quan ho deixa tot per mantenir la llibertat?
On és la veu que suporta una experiència així? Eh, on?
On és la gràcia de no cantar cohibit? Eh? ON? La vull escoltar i sentir!
Per què t'acovardeixes i calles quan cantes? Quin és el teu públic?
On coi és el gest valent, capaç d'aixecar raons?
On coi és la música? On és la seva mirada plena d'AMOR?
La mirada que mossega jo la vull temer arraulida i embasardida!
On és el teu crit de rebuig? On ets quan cantes a la llibertat?
On és la teva força? Què et sotge, potser la facilitat, potser la mitja volada?
Quina mena de seguidors són els qui no et demanen tensió?...
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
No seguí la teva actuació en directe. Els presentadors d'aquell programa ( sobretot la dona ) no m'agraden, són de:
"Bueno, pues hablemos en castellano", "Despedim el programa.... etc....
Bon Nadal si per tu és meditació, tristor , solitud....
i t'ofereixo la meva silenciosa companyia
I si per tu Nadal és disbauxa i fartots de consumisme
desitjo que puguis digerir l'empatx sense gaire alegria.
elvira.
Doncs per a mi el Nadal, que no pas nadal, és silenci i no pas mutisme. També és saber-me minoria i no pas casta separada!
El nadal entenc que vol dir: gresca, vacances, gatzara, il.lusions inflades i desAMOR.
El Nadal entenc que vol dir: misteri de silenci, treball a fer amb consciència de cada dia, realisme, força sense exhibicions de grandesa ni de riquesa ni de poder!
El Nadal m'és el dia a dia sense dur el rostre inflat, abandonant la fama, abandonant la posició i abandonant la consideració. Però sobretot sense tenir la consciència tranquil.la! Això últim: MAI!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Parles d'això ?:
La mesa del Parlament no ha acceptat aquest matí a tràmit la iniciativa legislativa popular (ILP) que van presentar membres de la coordinadora nacional de les consultes sobiranistes, amb l'objectiu de celebrar un referèndum oficial sobre la independència a Catalunya el dia 25 d'abril. Tots els partits parlamentaris, des del PP fins a ERC, passant per CiU, el PSC, ICV i Ciutadans, han estat d`acord a tombar aquesta proposta, amb l'argument que la Generalitat no té competències per convocar aquesta consulta oficial.
Membres de la coordinadora nacional van presentar la ILP al registre del Parlament el 14 de setembre, l'endemà de les consultes celebrades en 167 localitats catalanes. I estava firmada per Anna Arqué, David Vinyals i Josep Anton Martínez Llorach. El vistiplau de la mesa és necessari, en el cas de les ILP, perquè després pugui començar la recollida de firmes.
De fet, ha succeït el mateix amb aquesta ILP que amb la que ja es va presentar en sentit similar el 6 de maig, que demanava també recollir firmes per celebrar un referèndum oficial el 12 de setembre de l'any que ve. Tampoc va prosperar, per decisió unànime de la mesa.
Fora del Parlament tota aquesta colla de panxes fartes de nadals ( sí, en minúscula i plural ) diasí i dia també !!!!
Ja saps per on em passo la legalitat dels polítics
i dels opinadors (tertulians) botiflers, oi?
LA POR NO ENS FA LLIURES!
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!