La gent de Som lo que sembrem em fa arribar a través del Facebook una reflexió sobre una recerca publicada a l'International Journal of Biological Sciences que, crec, mereix ser tinguda en compte. L'adjunto per a la vostra coneixença.
"Noves anàlisis de proves fetes sobre ratolins revelen nous efectes sobre la salut de tres diferents tipus de panís transgènic: el NK 603, el MON 863, i el MON 810, que es conrea a Catalunya.
L’article detallant els resultats ha estat escrit per quatre investigadors francesos, i ha estat publicat a la revista International Journal of Biological Sciences.
Som lo que Sembrem, ara ja constituïda com una associació, torna una vegada més a exigir la prohibició del conreu MON 810 a Catalunya i també un etiquetatge rigorós i un control de tot els transgènics importats, de manera que els ciutadans d’aquest país puguin diferenciar clarament aquell producte alimentari que conté transgènics, i evitar ser tractats com a conillets d’índies com fins ara.
És la primera vegada que s’han fet aquest tipus d’estudis comparatius. Aquests panissos es troben arreu del món en pinsos per animals i en menjar per humans. El NK 603 ha estat modificat per ser tolerant a l’herbicida d’ampli espectre Roundup i conté per tant residus d’aquesta formulació. El MON 863 i el MON 810 han estat fabricats per sintetitzar dues toxines diferents que serveixen d’insecticides.
Es van classificar 60 paràmetres diferents per cada òrgan i es van mesurar en sang i orina després de 5 i de 14 setmanes d’alimentació. Les rates que havien estat alimentades amb OMG van ser comparades amb les que havien estat alimentades amb el panís equivalent no OMG. Això va ser seguit d’una comparació amb sis grups més de referència, que havien menjats altres panissos no transgènics.
Els resultats donen clarament efectes secundaris dels panissos OMG, que depenen del sexe i de la dosi. Els efectes es donen sobretot al fetge i als ronyons, que són els òrgans de detoxificació. També s’han trobat efectes sobre altres òrgans, com el cor i les glàndules adrenodenals.
En conclusió, fins i tot sent els estudis de curt termini, indiquen signes de toxicitat hepàtica renal, probablement a causa dels pesticides específics de cada tipus de panís transgènic. En adició a això, no es poden descartar conseqüències metabòliques directes o indirectes de la mateixa modificació genètica.
Som lo que Sembrem creiem que la política de la Generalitat en el tema transgènics ens està aïllant més i més d’Europa i dificultarà les exportacions dels productes produïts i transformats a Catalunya, especialment els agroecològics, que representen l’oportunitat de futur per al camp.
Som lo que Sembrem demanem un etiquetatge seriós com el de molts països centreeuropeus, i també l’etiquetatge la de carn, ous i llet.
Enllaç a la publicació científica http://www.biolsci.org/v05p0706.htm
Enllaç al Debat a la Totalitat en el Parlament el dia 2 de juliol http://www.parlament.cat/web/actualitat/canal-parlament/videos?p_cp1=411393&p_cp2=tot&p_cp3=2&p_cp22=
"
Font foto: Ecodiari
Penso que qualsevol crida a un debat
sense vicis és bona cosa. I més quan es pretén presentar-se com a
científic. Penso també que cal reconèixer que la ciència també
té vicis -que sovint s'anomenen paradigmes- i que sovint la
paraciència només obre la porta a nous paradigmes que un nou
context fa que la ciència els reconegui.
Per una banda estic
d'acord que en aquest cas, els resultats que s'obtenen semblen
indicar que l'ús de la transgènesi resulta problemàtica i aquesta
està relacionada amb el seu efecte tòxic (proteïna bt, tòxica per
a determinats insectes, i pel que sembla problemàtica per a la salut
dels animals si és sintetitzada per les plantes). Hi ha també el
fet del panís resistent a herbicida (NK 603) que seria problemàtic
per tenir restes d'herbicida.
Però hi ha uns quants exemples
d'efectes imprevistos de la tecnologia més enllà de la toxicitat de
la proteïna emprada. En cito 3 exemples: per una banda les patates
amb una lectina del Pusztai; per altra banda un pèsol amb una
proteïna de mongeta d'un equip australià, i el panís Starlink de
la Monsanto (en aquest cas proteïna bt, però amb un efecte
d'al·lergenicitat greu).
Pel que fa als temors que el Lluís es
planteja: estic d'acord que els aliments ogm ens ajuden a
visibilitzar la toxicitat d'alguns tractaments al camp; però ens
quedem curts respecte a altres fets denunciables del sistema
alimentari mundial (cal afegir l'ús de petroli, la contaminació amb
nitrats, l'efecte canvi climàtic també pels òxids de nitrogen i
metà, la qualitat de vida dels pagesos, l'accés als recursos del
camp, i segur que em deixo altres d'importants que tenim al cap). Tot
això sense deixar de criticar aquesta tecnologia que té uns efectes
particulars: patents sobre la vida, augment de l'erosió de la
biodiversitat, oligopoli,...
Però em sembla veure, i potser són
paranoies meves, que acusa als moviments socials d'afavorir
l'oligopoli i d'impedir la competència de la tecnologia que ixi de
les universitats. Aquí és on torno als paradigmes i quan dic que el
que reclamem és un canvi de paradigma. Un exemple del que reclamem
és l'agroecologia i un exemple de polítiques que afavoreixen a la
Monsanto és aquesta notícia:
http://vidasana.org/noticias-vidasana/desaparece-del-csic-la-linea-investigacion-en-agroecologia.html.
Espero que en tornarem a parlar.
No sóc biòleg ni químic, però sí científic, i m'agradaria veure arguments científics sobre els transgènics, creïbles, amb dades numèriques i sense els vicis clàssics de la paraciència; en aquesta notícia, n'he detectat dos…
Sense ganes de ser paranoic, estic força convençut que el debat sobre els transgènics és una cortina de fum per ocultar el problema real de l'ús a gran escala de pesticides, herbicides i similars (independent de si són de síntesi o "naturals"), i un intent per deixar en mans privades determinades línies d'investigació amb possibilitats de futur (per la via del descrèdit i els presumptes perills) per evitar la competència de les tecnologies lliures, per exemple generades per les universitats.