redaccio |
dimarts, 22 de desembre de 2009 | 13:19h
No sé si recordeu les promeses de l'estat espanyol, i de les cadenes privades de TV, quan els van donar permís per emetre: que no discriminarien el català.
Eren promeses mol esquifides, sempre sobre el supòsit que el castellà era l'idioma de 'tots' i que, per al català, amb una miqueta ni havia prou.
Les promeses, ofensives ja d'entrada, van anar quedant en un no res, amb un despreci total pels catalans.
Telecinco (per Telecinco2, la Siete) ho va tornar a manifestar d'una forma vergonyant, dimecres passat, abans d'ahir, retransmetent en castellà, i únicament en castellà, el partit de futbol de semifinals de la Copa del Món de clubs de futbol (quasi res, esportivament parlant!), entre l'Atlante mexicà i el Barça.
En Puyal ens va salvar, malgrat el desfasament de so entre ràdio (via i nternet en el meu cas) i tv.
Antoni Elias, 18 de desembre del 2009
Eren promeses mol esquifides, sempre sobre el supòsit que el castellà era l'idioma de 'tots' i que, per al català, amb una miqueta ni havia prou.
Les promeses, ofensives ja d'entrada, van anar quedant en un no res, amb un despreci total pels catalans.
Telecinco (per Telecinco2, la Siete) ho va tornar a manifestar d'una forma vergonyant, dimecres passat, abans d'ahir, retransmetent en castellà, i únicament en castellà, el partit de futbol de semifinals de la Copa del Món de clubs de futbol (quasi res, esportivament parlant!), entre l'Atlante mexicà i el Barça.
En Puyal ens va salvar, malgrat el desfasament de so entre ràdio (via i nternet en el meu cas) i tv.
Antoni Elias, 18 de desembre del 2009
