En aquests darrers mesos, no cal enganyar-nos, la gent sempre va bastant a últim moment, aquest nom s’ha anat posant més a l’agenda pública, mediàtica i també política. Per exemple, la directiva podia tenir una dany al model comercial de Catalunya important. Aquest cognom complicat, correspon a Frederik Bolkestein, conegut popularment amb el nom de Frits Bolkestein. Aquest polític holandès fou comissari de dos àmbits o carteres fusionades, que a partir de seu període varen ser nomenats dos comissaris diferents. Així fou Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Unió Duanera entre el 1999 i 2004, i va donar nom a la directiva de serveis del mercat interior (DSMI), més coneguda amb el malnom de
La DSMI va ser impulsada pel comissari Bokestein, durant el mandat o quan el president de la Comissió era Romano Prodi. El debat intern va ser intensa, així va ser presentat el projecte el febrer de 2004 i aprovada finalment dos anys i mig després, al novembre de 2006, entrant en vigor al 28 de desembre de 2006. La transitorietat va ser situada en tres anys, on es deduïa que les diferents administracions de la Unió Europea (també els ajuntaments) aprovarien els actes reglats que els permetria complir les indicacions de la DSMI, en el cas municipal, sobretot i bàsicament les ordenances municipals.
A grans trets, els objectius de la DSMI i que totes les administracions han d’haver complert abans de finals d’any són:
• Haver eliminat o modificat totes les autoritzacions i els requisits no compatibles
• Tenir en funcionament les finestretes úniques i els sistemes electrònics de tramitació i informació
• Haver establert la xarxa de cooperació (IMI) i els sistema de vigilància
En tot el procés de discussió “pública” hi va haver dos exemples que van triomfar a favor de la causa de la directiva. El primer fou, en base al principi que una empresa o prestador d’un servei que es traslladi a un altre país europeu ha de ser regulat o atendre a la legislació del seu país d’orígen. L’objectiu era que un cop consagrat la llibertat de persones a la Unió Europea, atenent que ja es tenia un sistema financer i econòmic coordinat amb moneda única, un pas essencial era que les empreses de serveis poguessin prestar serveis sense tenir en compte les línies de frontera entre estats. Un exemple que va triomfar va ser una empresa de serveis funeraris on ja no només tenia requisits diferents entre estats sinó també entre l’administració local veïnes i a poca distància entre ells. L’altre exemple que va causar fortuna va ser el del “llauner polonès”, que va ser implorat durant la campanya del referèndum francès a la Constitució europea i que va acabar amb en no final. Algú fins i tot, posa el casa del llauner polonès com un dels motius importants perquè hi acabés guanyant el no. La por era que professionals, treballadors “mal pagats” de a l’Europa de l’est competirien amb el llauner autòcton o nacional amb unes cobertures socials més extenses. Algú va acusar fins i tot la directiva d’haver iniciat la competició per entrar a unes rebaixes de drets socials, com podria ser drets com la vaga, protecció social com el salari mínim....
Els estats i les administracions durant aquests anys han anat observant amb certa distància l’aplicació de la directiva. De fet, es preveu que la majoria d’administracions no hauran fet els “deures” amb suficient antel•lació i per tant, que la transposició que en cascada no estigui aprovada i vigent a diferents àmbits sectorials. Aquest treball vertical ha tingut en particular uns damnificats clars, que són l’administració local. A l’haver d’estar a l’espera que l’estat o la mateixa Generalitat fes la tasca de detecció de la legislació afectada, amb la proposta d’esmena de les mateixes i un cop feta que els governs locals fessin el mateix amb la legislació aplicable, ha provocat que els ajuntaments siguin els darrers d’aquest procés. Aquest “anar tard”, es veu en el cas de Catalunya, amb el fet que la llei paraigües, llei 17/2009, de l’estat que permetia iniciar l’aprovació en cadena de les administracions va arribar al finals de novembre, el dia 23. És clar que els darrers de la cadena, governs locals, són els més perjudicats d’aquest procés.
Benvolguda,
Et dono una part de raó, de fet jo mateix ho escrivia. No sé si estàs al corrent que per intentar posar llum a tot el territori i per tots els ajuntaments, sigui el tamany que sigui, hem organitzat des de la DGAL unes jornades que es van iniciar el dia 1 de desembre a l’escola d’administració pública. Et deixo l’enllaç perquè el coneguis i si pots t’hi apuntis.
http://www.eapc.es/documents/2009/20033d.htm
Merci, per cert, avui tot just s'ha publicat la llei òmnibus....
Moltes gràcies per la contesta. No coneixia la jornada, m’apuntaré a la de Vic que és la que tinc més próxima. Malgrat tot, em sembla que s’havia d’haver fet abans, molt abans. De totes maneres, com t’he dit abans gràcies, està molt bé això de poder tenir contacto directe amb tu, les TIC tenen aquestes coses.
Imma
gràcies a tu i a disposar.