Maria del Mar Bonet i Manel Camp, sala Luz de Gas (Barcelona), 19 de desembre de 2009
La nit de dissabte va anar molt més enllà del soroll d'El Canto del Loco, els seus seguidors i els seus teloners (d'aquests en parlaré més endavant). També hi havia un espai per na Maria del Mar Bonet i Manel Camp que aprofitaven la vetllada per enregistrar un nou disc en directe, una posada al dia d'aquell "Ben a prop" que van enregistrar al 1989, ara fa vint anys.
El que si serà digne d'estudi algún dia, és veure com pot afectar a les meves neurones passar de la bogeria sensesentit del Sant Jordi ple de fans amb les hormones alterades i quinze minut després endinsar-me en el recolliment d'una sala on la meva presència feia baixar la mitjana d'edat dels assistents (teoria de'n Joaquim Vilarnau).
Però només per la estripadora versió del "Es fa llarg esperar" de Pau Riba, ja pagava la pena el desplaçament en moto per tota la ciutat en una de les nits més fredes de l'any.
La nit de dissabte va anar molt més enllà del soroll d'El Canto del Loco, els seus seguidors i els seus teloners (d'aquests en parlaré més endavant). També hi havia un espai per na Maria del Mar Bonet i Manel Camp que aprofitaven la vetllada per enregistrar un nou disc en directe, una posada al dia d'aquell "Ben a prop" que van enregistrar al 1989, ara fa vint anys.
El que si serà digne d'estudi algún dia, és veure com pot afectar a les meves neurones passar de la bogeria sensesentit del Sant Jordi ple de fans amb les hormones alterades i quinze minut després endinsar-me en el recolliment d'una sala on la meva presència feia baixar la mitjana d'edat dels assistents (teoria de'n Joaquim Vilarnau).
Però només per la estripadora versió del "Es fa llarg esperar" de Pau Riba, ja pagava la pena el desplaçament en moto per tota la ciutat en una de les nits més fredes de l'any.
