Ahir pujava aquest vídeo al You Tube. És fet a partir de l'exposició que la meva amiga, l'artista argentino-lituana Eugenia Bekeris va realitzar sobre dibuixos a llapis de supervivents de la Shoa, i els seus descendents, que viuen majoritàriament a Buenos Aires. El curiós del cas...
... és que avui, al cap de poques hores d'haver-lo penjat, l'administrador del You Tube em comunica que el meu vídeo ha estat "bloquejat en alguns països". I això que només havia estat visionat dues vegades!!! Imagino que el fet d'haver posat en els tags la paraula "Shoa" deu haver estat suficient per haver elaborat l'audiovisual més neutre de la història. Coses de l'esperit censurador d'alguns.
La major part de jueus que he conegut són argentins. La primera, Marcela, i de cognom improuniciable, és pediatra a Barcelona, i va arribar a Catalunya a principis dels vuitanta, fugint de la persecució de la dictadura. N'he conegut a d'altres, on coincideix la persecució familiar a l'Europa central, i la persistència del nazisme entre els dictadors i la ultradreta argentina. Encara és per resoldre l'atemptat contra l'AMIA, amb més de setanta morts a mitjans noranta, a Buenos Aires.
Tanmateix, el document que presento és un petit regal a la meva amiga Eugenia, que va realitzar una fabulosa exposició que té sobretot a veure amb la memòria, feta fa alguns mesos a la seva ciutat. Jo hi vaig contribuir amb alguns poemes que tenia publicats, que acompanyaven a algunes imatges. El vídeo és una petita mostra.
La major part de jueus que he conegut són argentins. La primera, Marcela, i de cognom improuniciable, és pediatra a Barcelona, i va arribar a Catalunya a principis dels vuitanta, fugint de la persecució de la dictadura. N'he conegut a d'altres, on coincideix la persecució familiar a l'Europa central, i la persistència del nazisme entre els dictadors i la ultradreta argentina. Encara és per resoldre l'atemptat contra l'AMIA, amb més de setanta morts a mitjans noranta, a Buenos Aires.
Tanmateix, el document que presento és un petit regal a la meva amiga Eugenia, que va realitzar una fabulosa exposició que té sobretot a veure amb la memòria, feta fa alguns mesos a la seva ciutat. Jo hi vaig contribuir amb alguns poemes que tenia publicats, que acompanyaven a algunes imatges. El vídeo és una petita mostra.
