pereto |
diumenge, 20 de desembre de 2009 | 20:30h
Fa uns dies, amb motiu del congrés de la Sociedad Española de Biología Evolutiva, ens va visitar Janet Browne, catedràtica d'història de la ciència a Harvard i biògrafa de Darwin.Els dos dies i mig foren molt ben aprofitats: inauguració d'una placa conmemorativa al Rectorat, visita al Jardí Botànic i a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència "López Piñero", a banda d'una esplèndida conferència de cloenda del congrés sobre el paper dels aniversaris en la història de la biologia, amb una reflexió específica sobre el cas Darwin i com s'ha celebrat enguany i les vegades anteriors. Segons ella, en 1909, l'evolució era un fet científic acceptat, tot i que les explicacions podien ser poc darwinianes. De València estant, el debat era més aviat ideològic. El 1959 (centenari de L'origen de les espècies) va ser la celebració de la síntesi de la teoria evolutiva amb la genètica i la paleontologia. En 2009, totes les celebracions han estat influïdes, d'una manera o altra pel fenomen creacionista global, tot i la unanimitat científica al voltant del fet evolutiu.
En la visita al López Piñero tingué ocasió de veure alguns dels fons històrics i, sobretot, els documents que es conserven de la celebració del centenari de Darwin en 1909. En la foto es veu el moment que es mira el recull de premsa de l'època, on es pot seguir molt bé tota la polèmica ideològica que va estudiar l'historiador Tom Glick. Només entrar al Palau de Cerveró, actual seu de l'institut, ens va dir que era el centre dedicat a la història de la ciència més bonic del món.
