El passat divendres, TV3 va emetre “Diamant de sang”, una excel·lent pel·lícula d’Edward Zwick inspirada en la guerra civil de Sierra Leone el 1999. En un moment del film, hi apareix el Coronel Coetzee, militar d’alta graduació amb estranys interessos en el gran jaciment de diamants del país. Aquest tal Coetzee, en realitat és un militar professional de l’Executive Outcomes (EO), empresa prestadora de serveis militars que va actuar i actua encara a Uganda, Botswana, Zàmbia, Etiòpia, Namíbia, Lesotho i Sud-àfrica...
“Diamant de sang” ens exposa, tot i que parcialment, una realitat cada cop més i més freqüent, sobretot en països com els EUA, Gran Bretanya i en menor mesura Austràlia i Alemanya, que és el negoci de la guerra. Més enllà dels interessos econòmics que assoten determinades zones del planeta (Àfrica subsahariana, Iraq, Afganistan...) la guerra en sí mateixa ja és un immens negoci amb grans corporacions empresarials que sovint tenen vincles directes o indirectes amb els grans holdings occidentals que requereixen de recursos naturals per a la producció d’allò que venen.
Blackwater n’és la més coneguda arran dels multimilionaris contractes que va guanyar per a “garantir la seguretat” a l’Iraq, però malauradament no és la única. Les nord-americanes AirScan, BH Defence, Combat Suport Associates, Triple Canopy o l’Executive Outcomes –que apareix a la pel·lícula-, les britàniques Hart Group Lrd, Olive Security, l’australiana Optimal Solutions Services o l’alemanya EUBSA, entre una llista de prop d’un centenar, formen part d’aquest gran supermercat que és la guerra del s.XXI.
La privatització de l’exèrcit no és una quimera, és ja una realitat que cada cop més justifica i justificarà en el futur, guerres humanitàries, guerres preventives, guerres justes o guerres pacificadores. En definitiva, guerres sense sentit, com les de “Diamant de Sang”.
Una abraçada per tots!
bona entrada d'any,
Oriol