AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Res del que expliqui aquí podrà reflectir el que acabo de veure.
Ni els seus ullets buscant una carícia del seu botxí, ni els seus crits udolant mentre queia, ni el seu dolor immòbil i malferit a terra després que un monstre (no té altre calificatiu) li llences per un pont al buit, corejat per uns quants més que ho gravaven tot...
Res és prou per entendre la por i l'horror que ha hagut de passar...
Era petitó, rosset, gracioset, simpàtic i juganer, estava una mica poruc i inquiet, però rere els seus ulls (que a penes si els he vist tres segons) s'amagava tendresa...
Perdut i descol·locat sense saber on mirar, va intentar agafar-se a les mans assassines que finalment li van deixar caure...
A penes si va bordar, fins que des de terra va udolar ja de dolor... Malparits i fills de puta reien i miraven des del pont estant, si darrera els hi haguès vist caure a ells ni m'hauria immutat.
No penjo les imatges, ni l'enllaç, perquè em sembla monstruós i aquests malparits no es mereixen que se'ls doni més publicitat. La persona que m'ho ha re-enviat per mail, ho ha fet de bona fe i per tal de denunciar-ho. Però tant de bo jo no ho hagués vist.
Barbaritats d'aquestes n'hi ha moltes, algunes passen desapercebudes, la majoria queden impunes, i d'altres fins i tot son subvencionades de les nostres butxaques i aplaudides en nom de l'art i la cultura.
Bonic meu, aquest apunt i les llàgrimes que m'aclaparen des d'aquest matí van per tu i per totes les víctimes de la barbàrie humana.
Ràbia, impotència i vergonya pels meus congèneres, capaços de divertir-se amb la crueltat cap a l'indefens...
Si en l'últim moment s'haguessin entrebancat i haguessin caigut ells i no l'animalet, potser (i sense "potser"!) fins i tot se m'hauria escapat (escapat?...) un somriure (d'orella a orella...)
I si només els hi he posat fills de puta i malparits, és per respecte als meus lectors (sou quatre però us mereixeu un respecte) tot i que no sé si la seva mare en te culpa o aquests són així per collita pròpia.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Si en l'últim moment s'haguessin entrebancat i haguessin caigut ells i no l'animalet, potser (i sense "potser"!) fins i tot se m'hauria escapat (escapat?...) un somriure (d'orella a orella...)
I si només els hi he posat fills de puta i malparits, és per respecte als meus lectors (sou quatre però us mereixeu un respecte) tot i que no sé si la seva mare en te culpa o aquests són així per collita pròpia.
Sí, tens raó, per desgràcia n'hi ha tants... :-(