AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Passeu, passeu... Llegiu, obriu ulls i orelles, escolteu, reflexioneu i gaudiu...
No cal dir-ho: la imatge de Madrid que els mitjans de comunicació projecten
cap a l’exterior és molt parcial. D’això ens n’adonàrem de seguida. En arribar
a la sala on es feia l’actuació i una conferència prèvia sobre “identitat i
dominació capitalista” ens vam trobar un grafit gegant amb una corona en flames
i una frase lapidària “nosaltres som antimonàrquiques”, escrita en català i
mostrant solidaritat cap als imputats i les imputades catalanes per la crema de
fotos dels rei.
Quan la gent del públic canta les lletres de les teues cançons es produeix
un moment màgic, molt especial, però si damunt es tracta d’un concert a Madrid
i són els espectadors i les espectadores castellanes les que estan corejant les
cançons de Cesk Freixas, de veritat que et quedes amb la boca oberta
[...]
Violoncellos, violes i violins en una centre
okupat? Interpretem Al Vent a les
acaballes del concert i la gent ens acompanya, cantant a pulmó: desconcertant i
engrescador, a parts iguals. Posem el punt i final a la nostra intervenció amb
la cançó Sense equipatge, i de sobte ens
percatem que els espectadors s’han posat a ballar la conga. I això no és tot: acaben cantant a capella l’himne
dels comuners! Sense paraules...
[...]
Hi ha un altre Madrid, invisible, hipodèrmic, latent. Que batega dia a dia... Que no s’aconforma amb la cultura d’aparador i decideix
agafar les regnes. Que pren partit, quotidianament, i proposa alternatives. Hi
ha un altre Madrid, un autèntic antídot contra els prejudicis...
Pau Alabajos. Extracte de l'Article publicat al diari digital L'Informatiu (18 de desembre de 2009)
La veritat és que la jornada d'ahir i la d'avui ens deixen a la memòria
una altra realitat de Madrid. La més rebel, solidària i propera
possible. [...]
I corpresos al veure que, a Madrid, també canten les nostres cançons. Increïble escoltar tota aquella gentada cantar en català, us asseguro que és veure-ho per creure-ho. No estem sols.
és relativa... Però com tot, ho sereu quan definitivament digueu prou, ningú des de fora (per molt suport que tingueu, fins i tot des de les entranyes de "l'enemic") us ho donarà fet! La "normalitat" és igual que la independència, que no es demana, és proclama i au!
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
és relativa... Però com tot, ho sereu quan definitivament digueu prou, ningú des de fora (per molt suport que tingueu, fins i tot des de les entranyes de "l'enemic") us ho donarà fet! La "normalitat" és igual que la independència, que no es demana, és proclama i au!
Salut!!*!!