Aquest article, feia temps que el tenia en ment escriure, però degut a una serie d’esdeveniments fins avui no he pogut escriure.
He escrit dos articles sobre les meves Impressions de Buenos Aires (1ªPart): Com a casa fa 25 anys i Impressions de Buenos Aires (2ªPart): Curiositats idiomàtiques i la degradació política. En aquest article explicaré la meva impressió de la meva trobada amb els catalans d’Argentina, especialment amb els patriotes de l’Obra Cultural Catalana.
(continua)
.
Des de la Vegueria d’Exteriors de Reagrupament ens hem proposat fer presentacions arreu del món, de la proposta de Reagrupament d’aconseguir la independència amb la seva proposta de regeneració democràtica i de la candidatura que proclami unilateralment la independència. Per això quan vaig tenir confirmat que havia d’anar a Buenos Aires, varem decidir contactar amb tots els catalans de la capital federal d’Argentina per veure si podíem fer l’acte.
Vàrem enviar correus electrònics al Casal Català de Buenos Aires i algunes altres entitats, com també a correus personals de persones que ens havien dit que eren activistes catalans .Vàrem passar els dies, i no ens va contestar ningú, fins que un dia vaig rebre la resposta de Jaume Garriga de l’Obra Cultural Catalana. De seguida vaig trucar al seu telèfon que apareixia en la signatura del seu correu i vaig estar parlant amb ell una estona. En Jaume es va mostrar molt receptiu i al cap d’una setmana ja teníem l’acte acordat. Encara espero una resposta del Casal Català de Buenos Aires.
Per anunciar l’esdeveniment i en mires de fer un article per publicar al web de reagrupament, vaig estar indagant per Internet tot el que fes referència a l’Obra Cultural Catalana. La meva sorpresa va estar, que no existia com entitat ni estava registrada a la Generalitat. Només vaig trobar algunes referències a wiquipedia, i a l’IPECC.Cat . Podeu trobar l’article que vàrem publicar al web de reagrupament per anunciar l’acte a on explico una breu història del naixement i del seu exemple de patriotisme d’aquest grup.
A Buenos Aires, vaig quedar amb en Jaume per anar a casa de la Blanca Lorenzo, viuda d’un dels fundadors de l’OCC en Fivaller Seras i Lleonart. A la porta em vaig trobar amb l’Eudald Vidal i Castellví, l’únic membre viu que queda dels fundadors que amb els seus 87 anys va venir expressament a conèixer el que estava succeint a Catalunya. Va ser una sopar inoblidable a on em van explicar la història de l’OCC i realment vaig quedar impressionat del que havien estat capaços de fer aquell grup de patriotes amb tant pocs recursos. Però el que més en va impressionar era, si no vaig errat, tots no havien nascut a Catalunya!!. Eren uns patriotes que dedicaven hores i diners a fomentar la cultura catalana i la conscienciació nacional de la necessitat de què Catalunya fos un Estat independent quan molts d’ells potser només l'havien visitat un parell de vegades i quan ja eren grans.
Em van ensenyar alguns escrits dels seus fundadors i de les activitats que havien dut a terme. També en van fer esment d’un llibre que ha aparegut aquest any amb el títol de “Catalans a Buenos Aires” de Montserrat Bacardí, a on es pot trobar la història de tots aquests grans patriotes catalans i d’especialment de Fivaller Seras i Lleonart, que va morir aquest passat estiu, just després d’haver explicat totes les vivències a l’autora del llibre. El llibre , del tot recomanable, explica a traves de les seves memòries del Fivaller, les activitats que els catalans van dur a terme en aquell gran país el segle passat, incloent el viatge de Francesc Macià i Ventura Gassol just abans de la proclamació de la república catalana.
La conferencia que vaig dur a terme en el local de l’OCC l’endemà, va ser tot un èxit i segons em van dir, era la primera vegada que s’omplia totalment. Aquí podeu trobar la nota de premsa publicada en el directe.cat i al web de Reagrupament amb el títol Els fills i néts dels catalans de Buenos Aires aposten per la independència. Per més informació podeu trobar en aquest enllaç els vídeos de l’acte: http://www.vimeo.com/exteriors.
Com podreu veure i escoltar en el vídeo, cap al final, justs abans d’acabar el meu discurs, en el moment de llegir aquest tros “Ja són massa segles aguantant l’opressió que es pot aplicar sobre una nació pacifica i treballadora. Són massa els avantpassats com en Fivaller Seras Lleonart, fundador de l’Obra Cultural Catalana, què han mort sense veure realitzada la seva il·lusió a la que li va dedicar tota la seva vida, però també pels nostres fills i nets”. Vaig restar mut uns segons perquè va anar de poc de què la veu se’m trenques per l’emoció abans de continuar amb “Cal aconseguir alliberar Catalunya....”.
En aquell moment en va venir el cap unes paraules del darrer supervivent dels herois que van fundar l’Obra Cultural Catalana, l’Eudald Vidal. L’Eudald el dia abans en el sopar a la casa justament del Fivaller Seras, quan li vaig explicar com en Joan Carretero i els milers de reagrupats estem treballant per aconseguir la independència amb els seus 87 anys, em va agafar les mans fermament però alhora tremolant i va dir-me “Cada paraula que avui he sentit, és per mi, com el manà de deu. És el millor regal que em podien fer abans de deixar a aquest món. Jo no ho veuré una Catalunya Independent, em queden poc dies en aquesta vida, però ara ja em puc morir content i satisfet del que he fet per la meva pàtria al final tindrà el seu resultat “. Vaig contestar-li, que segur que encara ho veuria, doncs pensava que més aviat del que pensem, l’Estat català serà una realitat.
Amics i companys, no només tenim una responsabilitat amb els nostres fills i descendents perquè tinguin un futur pròsper i plenament reconegut com a catalans dins del món , sinó també tenim una responsabilitat amb els nostres avantpassats herois i patriotes que com els membres de l’Obra Cultural Catalana, han portat tota una seva vida lluitant fins el darrer al·lè, perquè Catalunya esdevingui un Estat Independent.
Gràcies Jaume, Blanca, Eudald i en memòria, als fundadors de l’Obra Cultural Catalana, Ricard Marco, Jordi Arbonès, Josep Font, Jordi Solè i Fivaller Seras, el vostre exemple serà sempre un far que ens guiarà en els moments més difícils que Reagrupament Independentista s’anirà trobant a mesura que arribem al final de la nostra darrera batalla que ens donarà la victòria tan anhelada des de fa 300 anys: Una Catalunya lliure i sobirana.
Endavant les Atxes!!
